8/3/17

Crònica de les jornades 46, 47, 48 i 49 de reconstrucció del Fau.

Quan un matrimoni arriba a les noces d'or, es sol fer una gran festa, realment és una fita molt important. Portar 50 anys casats vol dir en si mateix moltes coses:
Que s'han llimat amb èxit les arestes de caràcter que massa sovint fan que les peces no encaixin.
Que s'han anat esquivant amb solvència els diferents esculls sobrevinguts.
Que s'ha trobat el punt just d'amaniment a les petites coses del dia a dia.
I sobretot que s'ha sortejat l'atzar de Sant Pere amb Salut. 

Vaja que arribar a les noces d'or no és senzill, però nosaltres dissabte celebrarem la jornada 50 d'aquest peculiar casament que el poble de Maçanet ha fet amb el Fau.

Pel que fa a les jornades de juny, juliol, agost i setembre. S'ha començat a escardejar les parets de dins del refugi, s'ha tret una capa de fems i materia organica de 30 cm dels centenars d'anys que els baixos ha estat un corral. S'ha posat una finestra, tenim demanat la segona part del teulat i les canals de la vessant de ponent que recolliran l'aigua del refugi. S'ha fet molta neteja de runa i deixalles del mateix procés de les obres per tal que tot plegat fes patxoca per la cursa i l'aplec del Fau 2016. Tant una cosa com l'altre van ser un èxit,  la cursa va aconseguir el rècord de 384 inscrits (amb el conseqüent impuls econòmic que això implica en la reconstrucció ) . També  l'aplec va gaudir de molta alegria i xerinola, en Panxito d'Argelaguer amb el seu violí i els seus fills amb l'acordió i la berra van fer gaudir d'un ball típic d'aplec. I posats a recuperar tradicions, també vam sortejar una Toia per a poder pagar els músics...tal com s'havia fet sempre.

Només em queda convidar-vos a la gran festa de dissabte 1 d'octubre  a dos quarts de vuit marxem del Pàrquing.

Hi esteu tots convidats:

"No hi haurà pastis, caviar ni cava
però si un bon vi  i pa amb tomata"

"Hi haurà l'ingredient que les coses fa durar 
d'il·lusió i trampera no en faltarà"

Robert Oliva Urtós

Crònica de les jornades 42, 43, 44 I 45 de reconstrucció del Fau

A l'última crònica que vaig fer al mes de febrer, vaig fer èmfasi en els petits contratemps que havien sorgit a la hora d'instal.lar el teulat. Vaig dir-me a mi mateix que no faria cap més crònica fins que no haguéssim superat aquest escull. Un cop posada la serrera, el repte agafa una nova dimensió. Les jornades de febrer, març, abril i maig han servit per a consolidar l'edifici de l'antiga rectoria o el que serà el futur refugi. (D'ara en endavant "REFUGI) Quan dic consolidar....vull dir allò de "ara ja pot ploure". Fa un any i mitg vam desmuntar i derruir les restes del teulat centenari del refugi. Ho vam fer a contracor perquè era el teulat que ens proporcionava aigua per les obres i també evitava que les voltes de baix quedessin xopes quan plogués. Però ens feien falta teules per a refer el teulat de l'ermita.










Durant aquest any i mitg les voltes han quedat a la intempèrie, amb el conseqüent risc que el pes de l'aigua les pogués malmetre. 
Finalment tot ha anat bé,  i ara amb el teulat fet ja no hem de patir per la pluja. Però el que és de patir...sempre troba quelcom que li fa ballar el cap...I sabeu que és el que ara em fa patir ( entendreu que és un patiment light, no voldria banalitzar el patiment real de tantes persones ..), els llamps. Fa temps que parlem que hauríem de posar un parallamps al campanar, quan vas per aquests mons de déu. ..totes les ermites situades a dalt de les muntanyes solen tenir un parallamps.....Superstició?  Jo crec que segur que té una explicació física, i les lleis de la física són incommensurables. 
Per tant...un cop fet el teulat....Hauríem de posar el parallamps. Com? Ens en sortirem?
Sí i tant!!!!
Durant aquest 4 mesos s'han fet més coses  que el teulat, els paletes han fet una finestra a mida d'una reixa, ho heu llegit bé, normalment les reixes es fan a mida de les finestres....però nosaltres per si tot plegat no és prou difícil ....ens ho compliquem més!!
Aquesta reixa la veureu només d'arribar a dalt, i ha estat cedida per la Maria Antònia Ruf, que ha volgut aportar el seu gra de sorra al Fau.
També s'ha fet molta neteja de la runa generada per les obres I que estava escampada pels voltants, les motos han pujat molts sacs de sorra dels que ens va cedir Àrids Quaranta i l'efecte Foraster s'ha notat tant que gairebé ja hi ha totes les rajoles cedides per Matfi 3 a dalt.
Vaja, que el projecte del Refugi del Club Excursionista Maçanetenc al Fau porta una velocitat de creuer tot i els esculls que ens anem trobant, ...perquè parafrasejant i  versionant un xic en Serrat  podríem cantar:

"anem a peu....el camí fa pujada...
Però a les vores hi ha flors"

Vinga som-hi, que aquest any tenim una primavera espaterrant, els boscos gaudeixen d'una verdor especial i l'explosió de flors ho rebla.  Animeu-vos a pujar aquest dissabte 4 de Juny, a dos quarts de 8 hem quedat al pàrquing de Maçanet. 
Robert Oliva Urtós 

9/4/16

Jornades del Fau 40 i 41

A la crònica anterior fèiem una crida a tots els "Fauencs / Fauenques", ( s'enten que són tots aquells que segueixen amb interès la reconstrucció del Fau, vinguin o no vinguin a les jornades), per tal que  la jornada 40 catapulti les 20 xapes del teulat més aprop del cel.

La resposta va ser extraordinària, molts de Maçanet, alguns de Figueres i Girona que la nit avanç havien fet  parada i fonda a Riumajor i un de Terrades. 
És van poder fer tres grups de 5 persones. Quatre s'engarrapaven als útils i la sobrant reposava... fins a la propera rotació. 

Cada viatge és feien un mínim de tres o quatre o cinc..."bufets" (un bufet...pels més joves vindria a ser el que ara s'en diu un Kit-kat). És va treballar molt avanç de l'esmorzar....perquè temiem que les botifarres s'ens entrevessessin després. Però la veritat és que veure baixar el piló de baix mentre creix el de dalt ens va motivar a no baixar el ritme. 

Prop de mitgdia alguns van marxar, i quan tocaven la una ens van abandonar les forces. Però només quedava una xapa per pujar, aquí va ser clau l'aportació d'en Jaume Fàbregas, va dir:

"Si he vingut de Girona és per acabar la feina"

Ens el vam mirar amb una barreja d'admiració i recança, però finalment es va fer la última pujada.

Vaja, no us voldria fer una crònica excessivament èpica, però si que és de justícia posar en valor l'esforç que hem fet en aquesta jornada. Just en aquesta jornada del primer cap de setmana de desembre, en fa tres anys de la primera.

Tres anys on la il.lusió ha estat el pal de paller on s'ha vestit tot. Una il·lusió que s'ha anat renovant a cada nou repte , una trempera forjada amb una de les coses més boniques que passen entre persones :

LA COMPLICITAT.
Però aquí no acaba res...després de la titànica jornada 40 va venir la 41, va ser una jornada complicada, sobretot perquè ens va posar de relleu que la instal.lació del teulat no serà fàcil.

I aquí és on ens trobem, a la jornada de demà dissabte dia 6 de febrer s'han d'anar encadellant les xapes del teulat.
No serà senzill..però entre tots ho aconseguirem. Us esperem a dos quarts de 8 al Parking.
(Paral·lelament a les jornades de restauració també han succeït coses importants pel Fau. S'ha organitzat un campionat de Trial per agrair als Cabirols trialeros la seva col·laboració fent de traginers de la sorra.
També El Foraster de TV3 (Quim Masferrer) ha passat uns dies a Maçanet, i ha pujat un sac de sorra a l'esquena....)









28/1/16

Jonades 38 i 39 al Fau

Les dues últimes jornades han estat les d'octubre i novembre.
Després de fer una crònica desafiant a Sant Pere dient que el primer dissabte mes no plovia mai, com no podia ser de cap altre manera...va ploure.
M'imagino Sant Pere i en Murphi mirant-s'ho des de dalt tot jugant al dòmino, i enfoten-se'n d'aquella colla que estan al peu del Fau tancats en un Land Rover.
Doncs sí, la jornada d'octubre ens la vam passar fent tertúlia dins el cotxe tot escoltant llamps i trons... De fet parlàvem del possible pacte JpS-Cup...( i si els tanquem a dins d'un Jip....tots plegats...segurament la tempesta seria a dins de l'auto).
Va semblar que sortia una escletxa de sol (com sovint també passa amb les negociacions Jps-Cup) i ens vam envalentonar a pujar una planxa del teulat, però aquí si que els de la partida de dòmino s'hi van acarnissar.... vam quedar tossudament xops.
La jornada de novembre va ser més tranquila, és va fer una neteja molt important del que serà la part de la cuina, i es va acabar de tapar quatre forats que faltaven de l'enresat del teulat.
És va pujar una altre xapa, i el més important de tot...ens vam adonar que a ritme d'una xapa per jornada tindríem el teulat acabat a finals del 2017. I d'en Pau Vial i de L'Arnau Bassols en van sortir dues iniciatives molt bones, (us he de dir que al principi no les veia pas clares). Una va ser fer una crida via xarxes socials per fer de la jornada de desembre una Marató per pujar el teulat. I l'altre fer més útils. I com que fa temps que m'he adonat que molt sovint són els altres els que tenen la raó, els hi vaig fer cas. He fet dos jocs més d'utils, i vaig escriure aquesta cadena per tal que viatgi pels inescrutables camins d'internet:
"Veiam nois i noies, amics i amigues, laides and gentleman's ha arribat un momen clau en el procés, em refereixo al procés de reconstrucció del Fau...que és el que està a les nostres mans que arribi a bon port.
Hem de pujar les xapes del teulat a dalt, per tant el proper 5 de desembre hem d' esperonar al màxim de gent possible per a fer aquesta marató local, per un dia hem d' engrescar a aquells dels nostres amics més preparats fissicament perquè posponguin de la seva atapeïda agenda les jornades de caça, les excursions o anar a fer les compres de Nadal, i així poder donar un pas definitiu en aquesta proesa que vam començar fa gairebé 3 anys. Fer un refugi al Fau.
Entre tots ho podem fer, ho tenim a tocar.
Iniciem aquesta cadena que hem de fer córrer per watts o per Facebook.
També fa falta gent que prepari l'esmorzar a base de xuies i allioli, per tant no només fa falta gent per pujar coses.
A compartir- ho i a engrescar-s' hi, el dia que el primer caminaire pugui passar la nit al Fau i al despertar alimentar l'esperit amb aquestes fantàstiques vistes.....tot aquests esforços es veuran compensats amb escreix."
Vaja... esperem que us haguem engrescat i que el dissabte dia 5 un exèrcit amb voluntat de ferro pugui fer front a aquest repte.
A dos quarts de 8 al Parking!!!

Robert Oliva Urtós.






Jornades de Restauració 36 i 37



L'1 d'agost i el 5 de setembre es van tornar a fer les ja tradicionals jornades de restauració de cada primer dissabte de mes. Hi ha un fet que us voldria remarcar, avui dia que es fan estadístiques i estudis de qualsevol cosa, estem amb disposició de poder-vos donar una dada contrastada de manera empírica :


"El primer dissabte de mes no fa mal temps!"

Per tant ja ho sabeu, els que hagueu de posar data al vostre casament, els que fa temps que aneu ajornant una sortida per culpa del temps. No ho dubteu ni un moment, busqueu un primer dissabte de mes, 37 jornades consecutives que el cel ens ha respectat ho avalen.
Deixem aquí la petita contribució que hem fet a l'estadística meteorològica, i endinsem-nos en el molt que el bon temps ens ha deixat fer. Qualsevol projecte
ha de tenir uns objectius assolibles , des del principi ens hem anat posant fites. La primera fita va ser apuntalar la volta de l'ermita i posar uns toldos de camió que va cedir Transports Padrosa per així endarrerir-ne el deteriorament. Només de desplegar els toldos ens vam adonar què passaria amb la primera tramuntanada. Aquell dia vam decidir reformar el teulat, seguidament ens vam posar al cap la reconstrucció del campanar, tot seguit posar- hi una "campana"  (la parola va durar dos dies). I llavors vam posar-nos al cap el que en un primer moment semblava una quimera. Fer un refugi de muntanya a l'antiga hostatgeria del Fau. Aquest somni va ser un gran generador d'il·lusió, la cara ens canvia quan expliquem com serà el refugi. 


Però amb el refugi vam marxar un xic de la dinàmica dels petits reptes. Fer un refugi és un repte assolible, però un repte dels que s'hi ha de plantar l'ós. He fet esment moltes vegades de la capacitat que te aquest projecte d'aglutinar complicitats, però avui m'agradaria resaltar la inmensa capacitat de treball que ha demostrat el grup de gent que hi puja periòdicament.

Aquests dos mesos últims s'han aconseguit petits reptes, s'han pujat les bigues, s'ha instal.lat la porta que ha fet en Badó, s'han pujat les plaxes del teulat fins el girall dels cotxes.
Però ara ens ve un objectiu molt important,  fer el teulat no és un petit objectiu, és un repte que requerirà sumar més complicitats i una embranzida considerable. 
Conjurem-nos per enllestir el teulat, un teulat que serà l'eixopluc de molts excursionistes, serà el cubert de moltes estones fantàstiques, hi resonaran converses interessantíssimes a la vora del foc, però sobretot servirà com a caixa de resonància d'una il·lusió col.lectiva que un bon dia va canviar el destí d'aquest indret.
Som-hi, ara toca fer el teulat!!!
Vinga, us esperem dissabte dia 3 al Parking.
Salut i Muntanya



Robert Oliva Urtós 

16/9/15

CELEBREM 10 ANYS DE L'OLLA DE MAÇANET DE CABRENYS



El proper dissabte 26 de setembre farem una nova edició de la nostre excursió per excel·lència, l'Olla de Maçanet. I amb motiu dels 10 anys del primer cop que vàrem fer aquesta sortida, ens agradaria convidar a que tothom que ho desitgi a que ens acompanyi en aquesta dia i gaudeixi amb nosaltres d'aquest recorregut excepcional.

Ara fa 10 anys, l'estiu del 2005, els Senglanassos vàrem fer per primer cop el recorregut de l'Olla de Maçanet. Buscant un recorregut molt exigent, vàrem pensar en fer una olla pujant el màxim nombre de cims i serres que fos possible al nostre terme municipal.

El resultat va ser un recorregut circular de 36 km i 2200 m de desnivell positiu que hem fet cada any i en diferents formats. Alguns cops en sentit horari, altres anti horari, una nocturna, i també exprés (corrent).  Es un recorregut molt exigent, en alguns moments una mica salvatge i amb un paisatge variat i espectacular i amb panoràmiques que van des de les planes del Roselló al Canigó, i de l'Alta Garrotxa al Golf de Roses. Caminant a bon ritme es tarden entre set hores i mitja i nou.

Es faran dos grups guiats, caminant i corrent i amb dos recorreguts lleugerament diferents (32 km els caminadors i 38 els corredors. La sortida serà a les 6 i 7 pels respecitivament, ambdues de l'aparcament. Cal ser autosuficient, tot i que mirarem de tenir un punt d'aigua cap tres quartes parts del recorregut.

Entre d'altres pujarem als cims del Puig de les Salines(1333m),  el Moixer (1443m), Roc del Comptador (1450m ) el sostre de l'Empordà, el Roc de Fraussa (1421m) Mont Capell, situat en territori Francés,i Mont Falcó.

En acabar qui ho desitgi anirem a dinar al Càmping de Maçanet (cal reserva) on hi haurà dutxes.



Aquí trobareu imatges de l'Olla del 2007.

I aquí alguna crónica d'edicions anteriors

Recorregut:



Properament afegirem més informació. Si voleu venir envieu correu a david.dscp@gmail.com.


David.












10/9/15

Aplec al santuari de la Mare de Déu del Fau



Aquest diumenge 6 de setembre s'ha celebrat la segona edició del recuperat aplec al santuari de la
Mare de Déu del Fau, al terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).
Tot i trobar-se a l'esmentat municipi d'Albanyà, l'accés més còmode és des del municipi de Maçanet

de Cabrenys. La carena on es troba encimbellada l'ermita del Fau, de fet, fa de partió entre els termes d'Albanyà i Maçanet.

El Fau, com s'anomena popularment a la contrada, d'altra banda, tot i trobar-se administrativament a la comarca de l'Alt Empordà, geogràficament pertany indiscutiblement a la comarca natural de l'Alta Garrotxa. Només d'observar i conèixer l'indret, es pot veure que la geografia que l'envolta és trencada, aspra i de mala petja (“terra aspra, trencada i de mala petja”, precisament, és la definició
de la paraula garrotxa).

Des dels seus 961 metres d'altitud sobre el nivell del mar, el Fau és una privilegiada i magnífica
miranda de l'Empordà i la Garrotxa: cap a llevant, la fèrtil i rica plana de l'Empordà i el pantà de
Darnius-Boadella (on es troben els rius Muga i Arnera), amb totes les muntanyes que els envolten
(el massís de l'Albera, la serra de Rodes i Verdera, el Pení, la Garrotxa d'Empordà, el Montgrí, les
Gavarres...) i el golf de Roses i la mar Mediterrània a l'horitzó; cap a tramuntana, Maçanet de
Cabrenys, amb tota l'amplada del massís de les Salines com a teló de fons; cap a ponent, els cims
del majestuós i omnipresent Canigó i del Costabona; cap migdia, finalment, amb la meravellosa vall
alta de la Muga als nostres peus, tot un mar de serres i estreps muntanyosos (des dels cims de la
bucòlica i inigualable Alta Garrotxa (l'enasprat puig de Bassegoda, el puig Escaleró, la carena on



s'assenta l'ermita de Sant Joan de Bussols, els cingles i plans de Lliurona, l'esmolada Tossa
d'Espinau, el bonic cim de la Mare de Déu del Mont, la Calma més enllà emergint de les cloterades
del Borró i del Llierca...), la vall del Fluvià donant pas a la part baixa de la Garrotxa (serra de Finestres, Puigsallança, sector de Sant Feliu de Pallerols...) i acabant amb el cingle tallat del Far i el  massís del Montseny a la llunyania. Tot un joc i un ventall de valls, planes, cims i replecs, amb pobles, masos, antics veïnats abandonats i ermites oblidades omplint-ho de vida i de records.

I amb aquesta immensa i inoblidable panoràmica ens acompanya l'antic santuari de la Mare de Déu
del Fau, els orígens del qual es remunten al segle XV, si bé es té per segur que s'edificà sobre les
restes d'un altre de més antic encara. També es coneix amb el nom de santuari de les Formigues o de
les Alades, ja que és creença popular que el dia de la Mare de Déu de Setembre hi van morir, per
milers, les formigues alades.

La festa del lloc se celebra el dia 8 de setembre, la diada de l'esmentada Mare de Déu de Setembre,
diada de les “marededéus trobades”. Antigament, quan els masos i els pobles de l'entorn es trobaven
plens de vida i de gent, s'hi celebrava un popular i concorregut aplec, amb missa, dinar i ball.

Durant una colla d'anys del segle XX, el ball l'amenitzava amb el seu violí el popular Pere Sala i
Soler, “en Blanc de Beget”, que a més de músic també feia de traginer i de barber. Aquest
polifacètic begetí amenitzava molts balls, aplecs i festes a tota la contrada de l'Alta Garrotxa,
desplaçant-se sempre a peu, com era habitual en aquells anys dels quals estem parlant. En Blanc,

per venir fins al Fau, tenia 7 hores de camí a peu des de Beget. Feia ballar amb el seu violí als assistents a l'aplec durant 4 o 5 hores i, un cop acabat el ball, 7 hores de tornada a peu fins al “seu” Beget, ja que l'endemà havia de complir amb la seva feina quotidiana i diària de traginer. Com es pot veure, allò sí que era vocació, entrega, passió i estima per una terra i per una cultura i per la gent que hi vivia, amb patiments i molts esforços, però contents i conformats de poder viure i compartir aquests petits i grans moments en les festes i aplecs populars que es feien arreu. Un altre músic ben popular d'aquestes raconades garrotxines fou en Fonso de Lliurona, amb el seu acordió.

L'aplec del Fau es deixà de fer a mitjan segle XX, coincidint amb el despoblament rural que afectà
la zona. El passat any 2014, gràcies a l'empenta i dedicació del Club Excursionista Maçanetenc, es
recuperà aquest antic aplec, i enguany s'ha tornat a celebrar.

El Club Excursionista Maçanetenc, amb en Josep Ruiz com a president, amb en Robert i en Pere
Oliva i amb tot un gran grup de gent que estima el poble i el meravellós entorn que l'envolta, un
dissabte al mes i des de fa 3 anys ja, puja al santuari del Fau a netejar, estassar, mantenir i adequar
tot l'entorn. Com a fita ben remarcable, estan recuperant el què era l'antiga hostatgeria del Fau, a
tocar l'ermita, per a recuperar-la i adequar-la com a refugi excursionista.

Com un pas més d'aquesta gran feina, aquest diumenge, en motiu de l'aplec, i després de la curiosa
1a. pujada cronometrada de sacs de sorra, ha tingut lloc un fet ben destacable i important. Fa un
temps, el Bisbat de Girona va cedir l'antiga hostatgeria del Fau, actualment en ruïnes, a l'ajuntament

d'Albanyà per 40 anys. Avui, en un acte que l'honora, l'ajuntament d'Albanyà, amb l'alcalde Joan Fàbrega i els regidors Joan Casellas i Joan Cufí al capdavant, ha concedit aquesta cessió de l'hostatgeria del Fau al Centre Excursionista Maçanetenc. I avui, precisament, en l'assenyalada diada de l'aplec, ha tingut la signatura del conveni d'aquesta cessió, amb la presència de l'esmentat alcalde d'Albanyà, Sr. Joan Fàbrega de l'alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Sra. Mercè Bosch, i del president del Centre Excursionista Maçanetenc, Sr. Josep Ruiz.

Un cop acordada i signada la cessió, tots els assistents a l'aplec s'han fet una original fotografia de conjunt, feta des del capdamunt del campanar de l'ermita i formant un gran SÍ: un sí a l'adequació del refugi del Fau, un sí a la continuïtat de l'aplec i un sí a la independència de Catalunya en aquest moment polític crucial que estem vivint en el nostre petit i gran país.

Tot seguit, hi ha hagut el dinar i, posteriorment, el típic i acostumat ball. I, com no podia ser de cap
altra manera, han sonat les antigues tonades i cançons que tocava en Peret Blanc de Beget i que
omplien d'alegria els racons d'aquesta geografia els dies d'aplec. I, com no podia ser de cap altra

manera tampoc, qui ha amenitzat el ball avui ha estat un aprenent i un deixeble d'en Peret Blanc
podem dir: l'Amadeu Rosell. L'Amadeu, que actualment resideix a Llanars, poble del Ripollès del
qual n'és alcalde, aprengué de primera mà i de primera veu les cançons que tocava i cantava en

Peret. Amb gran estima i passió, les ha dut arreu de les nostres contrades, i avui les ha fet tornar a
ressonar al Fau, com tants anys endarrera havia fet el seu admirat i estimat amic Peret Blanc. Ha
estat un gran record i un gran homenatge al passat, amb molta il·lusió pel futur, perquè aquestes
cançons es puguin seguir escoltant i cantant i perquè aquests aplecs es puguin continuar celebrant.

El públic assistent ha quedat meravellat i fascinat amb aquestes tonades i amb les explicacions i
interpretacions de l'Amadeu, que amb el seu acordió, la seva guitarra i la seva veu ha fet sonar i ha
recuperat antics balls i antigues cançons que es transmetien oralment de generació en generació:

“Pels carrers de Freixenet”, “El gall negre”, “Sardana curta”, “Marieta Cistellera”, “El Gitano”, “La Ballarusca”, les populars i enginyoses “Corrandes”, valsos, pasdobles, xotis, masurques...

Un cop acabat el ball, hi hagut la tradicional. I així s'ha acabat aquest bonic, admirable i recuperat
aplec. Des d'aquestes ratlles, volem felicitar als seus esforçats i lloables organitzadors, animant-los i
encoratjant-los a seguir endavant amb la gran i molt bona feina que estan fent per no oblidar i
recuperar les nostres arrels. Moltes felicitats i per molts anys!!!

                                                                                                                                JOAN CARRERES

      https://www.youtube.com/watch?v=w0eCJBmPhNk&feature=youtu.be ("La Ballarusca)

      https://www.youtube.com/watch?v=Z19QEc0o7lk&feature=youtu.be ("Corrandes")

8ena cursa del Fau: La millor edició per quantitat i qualitat.


Esgotades les 350 inscripcions




El diumenge 9 d'agost es va disputar la ja tradicional Cursa del Fau, amb el recorregut de mitja
marató de muntanya 21km i amb la gran novetat de l'edició d'aquest any: un nou recorregut de 15 km.
L’Organització, formada per Club Excursionista Maçanatenc, Senglanassos, i Ajuntament de Maçanet de Cabrenys no podia estar mes satisfeta al tancar inscripcions a 350 participants, deixant fora de la cursa mig centenar mes de persones. És record de participació a la cursa. La Cursa del Fau està considerada de les millors organitzades a la Comarca i passar de 300 participants és un gran repte.

El dia arrancava amb núvols i la incertesa de la pluja. Arribats a les 08:00h del matí de forma puntual es donava la sortida i els participants recorrien el circuit balisat que passa per Sant Pere dels Vilars, L’Ermita del Fau, la Serra del Bac de Grillera, el Pont vell de Tapis entre d’altres punts maçanatencs

En l’aspecte esportiu el guanyador absolut ha estat Joan Comas Tubert (Atlètic Banyoles) amb un temps de 1h51’09” que amb un terreny humit és un temps fantàstic. Seguidament ha entrat el campió mallorquí  Antoni Gran 1h55’07” i David Buenavida Salgado per completar el podi amb un temps de 1h55’23”

En categoria femenina clara victòria de Alba Segura Golferichs amb un temps de 2h35’57”. Darrera seu  Miriam Casellas Gibert 2h40’20” i Marta Morera i Blanch

Més informació:

http://www.cursadelfau.com

Ermita del Fau i refugi:

Cada participant aporta de l’inscripció 1€ a la reconstrucció de l’ermita del fau i al refugi de muntanya que voluntaris porten a terme. Les jornades de reconstrucció es realitzen cada primer dissabte de mes.

31/7/15

Jornades de restauració 33, 34 i 35

Han passat tres jornades més,  aquesta crònica correspon a les jornades de Maig, Juny i Juliol. He esperat un xic a fer crònica, per que no em voldria repetir, de fet tot plegat està en un moment de matrimoni madur. Jo encara no hi he arribat... però per sentir a dir, les parelles arriben ( o no...) a un estadi de la relació que tot és fa sense menar gaire fressa. Que les coses ja agafen un caire de normalitat, un tarannà de monotonia ben entesa que desprèn 

armonia. Si algú està justament en aquesta fase, que ho digui i organitzem una xerrada.

Vaja que el "Projecte Fau" que engloba la cursa i la rehabilitació, perquè no s'entén l'una sense l'altre, ha arribat a un punt de maduració òptim. 
Tot plegat ha agafat aquest punt de serenor, i com aquell que no vol la cosa s'ha anat teixint una trenyina de complicitats imparable.

D'aquestes complicitats us voldria parlar. Recordo que en una crònica de les primeres jornades vaig comparar el ritme de treball dels voluntaris del Fau amb el d'un formiguer. Doncs 25 jornades després us faig la mateix comparativa, però ampliada a molta més  gent. A part dels trialeros de mig  Empordà que pugen la sorra, sense els quals no es podria fer res, s'hi han afegit moltes més complicitats de molta gent. 
Si observes d'aprop un formiguer, es veuen escenes fantàstiques de cooperació. Sovint veus com una immensa molla de pa es dirigeix cap al formiguer....et mires la dimensió de la  molla...seguidament et mires el forat al que es dirigeixen. La teva part racional del cervell és posa les mans a cap, "que no ho veuen que l'empresa es massa gran, que no podran "

Elles tossudes! Van empenyent amb un enginyós ball d'equilibris en la mateixa direcció. Pel camí segur que es creuen formigues escèptiques de que tant d'esforç valgui la pena. Però elles continuen, a mesura que es van acostant al forat se n'hi van sumant més a sota el tros de pa. I de cop passa una cosa sorprenent, una cosa que no hauria estat possible si les formigues fossin animals racionals. El forat engoleix el fato.
Sincerament, crec que quan fa 3 anys vam començar a moure pedres i tallar arbres al Fau,  vam tenir l'encert de no pensar, de no aixecar la vista de la roda, l'encert de no mirar la pujada que quedava i les dimensions de la molla. 

Però aquest encert per si sol no hauria anat enlloc, el conjunt de complicitats que s'han generat és el que ha eixamplat el forat del formiguer, el que farà que es recuperi aquest fantàstic lloc que és el Fau. 
Les complicitats són tantes que si les volgués dir una per una segur que me'n deixaria alguna. Per tant no ho faré, perquè  tampoc és una agraïment cap a ningú. Simplement el que passa amb la cursa i la rehabilitació del Fau  és  una constatació que Maçanet és un poble que s'estima. I això....dit així pot semblar cursi, però un poble que s'estima és imparable.


Si voleu dissabte dia 1 d'agost a dos quarts de 8 del matí hi tornarem. Hi ha feina tant a organitzar la cursa com amb el teulat del refugi.  
Us hi esperem

Robert Oliva Urtós.

1/6/15

JORNADES 31 I 32 ERMITA DEL FAU

Aquestes dues últimes jornades han estat molt profitoses, amb ajuda de les motos, hem acabat de pujar tota la sorra que hi havia a baix, també han acabat la seva feina aquests fullets anònims que van pujant les totxanes...
Però també ha passat una cosa molt interessant, ha passat una cosa que encaixa perfectament amb una reflexió de Matt Ridley. Ell diu que el lloc de les empreses on surten millors idees, i on es troben millors solucions a possibles problemes, és just al davant de la màquina del cafè. I ho argumenta dient, que és just en aquest lloc on es troben i parlen persones de diferents departaments, per tant persones amb diferents coneixements i maneres de veure el món. Quan això succeeix,  passa el que ell resumeix  amb aquesta frase:
《Les idees practiquen el sexe》
I quan dues idees practiquen els sexe,  el resultat sol ser el naixement d'una millor idea.
Al Fau no tenim cafetera, però hi ha un moment màgic, on tots plegats fem cua per untar una llesca d'allioli, o fent  l'exentricitat d'esmorzar calçots (gentilesa dels trialeros). Vaja que els moments cafetera també  hi són, i són moments on es fa aquesta feina de la que parla en Xavier Sala Martín en el seu llibre " És l'hora dels adeus?" Aquesta feina de fer practicar el sexe a les idees, i com que som colla, podríem dir que els esmorzars desemboquen en " una orgia d'idees", d'on n'han sortit idees tant brillants com la de pujar la sorra amb motos de trial....
Aquestes dues últimes estones que hem passat tot compartint el porró, han estat molt prolífiques, vam decidir mecanitzar el procés de fer la pasta amb una formigonera, vam decidir dividir en dues mitats el part llarga del teulat, per fer-ne més senzill el transport. I també  en va sortir la idea de demanar a en "Vadó ferrer" si volia fer la porta d'entrada del refugi, amb l'alegria afegida que ha acceptat fer-la.
Vaja que a part de la feina de fer el pilars de jeros, desvallestar l'antic teulat i repicar les parets...també s'ha fet treballar el magí.
Tant amb els mans com amb la closca, estem intentant portar a terme aquest somni tant bonic, de retornar-li al Fau el paisatge i les complicitats humanes que havia perdut.
Us hi animeu?
Demà dissabte dia 2 a dos quarts de 8 marxem.
Us hi esperem.

Robert Oliva Urtós

6/3/15

Trentena jornada de restauració del Fau.

Últimament faig la crònica cada dues jornades, però crec que aquesta jornada de febrer se'n mereix una. Potser pensareu que ho faig perquè és la número 30, doncs no!! Ho faig perquè hi ha dies a la vida, que t'aixeques i et fots les plantufes al revés, esmorzant et fots la llet per sobre, quan vas per estirar la cadena veus que s'ha acabat el rotlle, hi ha un accident que et barra el pas cap a a feina i per postres t'has deixar el móvil a la tauleta....
Quan tens un dia d'aquests pors fer dues coses, o emprenyar-te amb tu mateix i cagarse amb la mare que ho havia parit tot, o posar-te a aplaudir l'organitzador de la gimcana tot entonant la cançó d'en Serrat "hoy puede ser un gran día planteatelo así".
Poc després d'arribar a dalt amb una totxana a cada mà ens vam adonar de la primera prova, és tractava de jugar una estona a fet i amagar. Si algú ens hagués sentit, ens vam fotre un fart de cridar com si fossim adolecents en plena efervescència. El joc va ser sorollós però distret, va passar una hora i mitja sense adonar-nos-en 
La segona prova la vam desestimar....per la seva complexitat. Es tractava de trobar dues totxanes amagades al voltant de la serra del Fau. Es va dubtar una estona si demanar ajuda a personal especialitzat en recerca...però finalment no va caldre. 
La tercera ens va agafar a tots ben suats a causa de les precedents proves. Aquesta prova va ser organitzada directament des de dalt,...l'angelet de torn va redireccionar el termostat d'una manera tant brusca, que amb 10 minuts vam quedar humitejats i enfredolits per la neu. Davant d'aquest obstacle hi van haver reaccions diferents, uns s'afanyaven a fotre un esmorzar hipercalòric a base d'all i oli i embutit, d'altres feien anar la masseta i escarpa de manera elèctrica, l'Arnau va fotre un paternal de foc amb bona tècnica, mentre en Met no deixava de convidar en Tomàs Molina de TV3 "a fer calendaris"....davant la mala previsió meteorològica.
"Faran calendaris aquests del temps!!!!!" (anava dient). Bonica expressió que aprofito per emplaçar-vos a utilitzar, és una bona manera de qüestionar la menestralia d'algú sense dir res malsonant.
I mentre al Fau passava tot això, un altre company que pujava més tard estava superant la seva pròpia carrera d'obstacles, en Jep Batlle primer es va equipar per pujar amb bicicleta, llavors li vam dir que pugés amb moto, finalment li vam dir que no calia que pugés la moto, va decidir tornar a la bicicleta. Tot això amb els canvis de vestimenta corresponents. És va fotre a nevar ...però ell endavant, feia fred...però ell tossut... però quan ja era a sota "pedres moladores", va sentir gossos cridant i un tret aprop, va sospitar que hauria de passar pel mitg de la zona on estaven fent caça del senglar. Vaja que va decidir girar cua cap a casa i enviar a dida la gimcana
I no voldria acabar la crònica sense aprofitar per fer una crida, que tothom que passejant per aquelles contrades trobi dues totxanes esgarriades ens ho faci saber. Així donarem per superada la prova.
Aquest dissabte dia 6 de març a dos quarts de vuit hi tornarem a ser. Us hi esperem!!!! I aquesta vegada provarem amb el "Bon dia" d'Els Pets.
Robert Oliva Urtós

27/2/15

Assamblea General Club Excursionista Maçanetenc

El dia 21 de Febrer de 2015 el Club Excursionista Maçanetenc, reunit en Assemblea General, va aprovar per unanimitat el punt número 4 de l'ordre del dia, que tractava de la incorporació al CEM dels Senglanassos Esports de Muntanya i de la organització de la Cursa del Fau. També es vàrem aprovar els canvis necessaris als estatuts per poder-les dur a terme, i la incorporació a la Junta Directiva de dos nous membres, en Robert Oliva Urtós i en Lluís Genover, ambdós provinents del Senglanassos Esports de Muntanya.

Així doncs, aquest grup de joves maçanetencs i maçanetenques, amants de les activitats de muntanya, uns ja socis i sòcies i altres que ho seran ben aviat, passen a vehicular les seves activitats de muntanya a través del CEM.

Aquesta unió ha de permetre al CEM poder desenvolupar activitats de muntanya que fins ara no havien trobat en cap soci el camí per fer-ho. I per part del Senglanassos Esports de Muntanya els ha de permetre poder assolir noves fites que inexorablement necessiten d'un marc jurídic del que fins ara no disposaven. En boca d'en Robert Oliva "En un poble tant petit el resultat de sumar esforços i sinèrgies és el d'una multiplicació".

Una d'aquestes activitats és la Cursa del Fau, que a partir de l'edició del 2015 passa a ser organitzada pel CEM a través de la seva nova secció: Grup d'activitats de muntanya Senglanassos.

Un altre aspecte important que deriva d'aquesta integració és que gràcies als esforços humans totalment desinteressats d'aquelles i aquells que estan restaurant l'ermita del Fau, l'ús d'aquesta edificació com a refugi de muntanya passarà a ser gestionat pel CEM.

De moment el Grup de Muntanya Senglanassos del Club Excursionista Maçanetenc continuarà compartint amb tots vosaltres les seves vivències, inquietuds i material gràfic a través del seu bloc actual www.senglanassos.com. Tanmateix esperem ben aviat poder trobar la manera d'unificar les webs del CEM, Senglanassos i Cursa del Fau. Fins llavors us instem a que no deixeu de visitar-les regularment per poder estar al dia de les darreres actualitzacions.

Javi Molina

Font: CEM