El passat cap de setmana del 21 i 22 de gener varem participat en les primeres competicions de la temporada, en Bananes corrent la Mitja Marató de l'Albera a Llançà i en Marc i jo corrent la prova semi nocturna i els 25 km de la Romeufontaine, a Font Romeu.
Pel que fa a aquesta segona, aquest any per primera vegada i amb la grata experiència del cap de setmana que vàrem passar el juny de l'any passat, vam decidir anar amb la família i així gaudir tots d'un cap de setmana de neu. Novament vàrem anar als apartament les Pedrou, com sempre tant agradables i acollidors.Dissabte pel matí el poble ja bullia d'esquiadors, corredors, amb els comerços en plena activitat i el carrer principal tallat en previsió de la cursa. Vàrem per els tràmits de recollida de dorsals i obsequis i vàrem anar amb els nens a jugar a la neu. després d'algun ensurt sense conseqüencies i alguna petita sortida de pista, l'Arnau i en Joel van passar un divertit matí de trineu.
Per la tarda vàrem córrer la cursa semi-nocturna de 5km amb un recorregut un pel més llarg que l'any passat però també més planer. I diumenge va ser la cursa de debò. Amb un total de 1600 corredors entre les 3 distàncies 12, 25 i 40 km, a les 9 es va donar la sortida de 12 i 25, envoltats de públic i el magnífic ambient de les grans cites. El més curiós d'aquesta prova, però, es la gran diversitat de materials que porta la gent i com surt preparada. Alguns molt abrigats, amb bufs, gorros ulleres de sol, guants, gorotex posat, que al cap de poc s'havíen de treure. Altres amb polaines llargues de fer muntanya, altres amb polaines curtes de córrer, alguns sense polaines com nosaltres. El més sorprenent era la gent que sortia amb les cadenes posades, quan havíem de córrer els primers 500m sobre asfalt...vaja, de tot una mica. S'ha de dir que l'organització havia fet molta menció que hi havia molt de gel i que les cadenes serien impresicindibles. Si bé es cert que hi havia més gel que l'any passat, i que no podies badar ni un instant per que te n'anaves a terra, amb una mica de traça podies fer la cursa sense tocar les cadenes com va fer en Marc que no se les va posar ni un moment.
Varem començar la cursa cap a la part de darrera i tots en grup vàrem anar en direcció al golf per un carrer asfaltat per tal d'estirar el grup i al cap d'una estona ja érem al bosc en el recorregut de cada any. Neu pràcticament res, però gel, tot el que vulgueu. Al cap d'una estona vàrem arribar al primer habituallament i en Marc va apuntar que anàvem més lents respecte el temps que vaig fer l'any passat. A partir d'aquí vàrem començar a trepitjar neu i ja no la varem deixar fins al km 23, pràcticament en vistes de l'arribada. Sense ser com les dues primeres edicions, per sort aquest any n'hi havia la suficient per divertir-te i tenir la sensació d'haver fet realment un trail sobre neu.
El recorregut ha variat una mica de l'any passat, tot i mantenir la mateixa base. Dos pujades al Roc de la Calma anant i tornant de la presa de les Bulloses. De retorn s'havia de pujar una bona estona per una pista negre en el segon ascens al Roc de la Calma. Aquest va ser l'únic punt on em vaig posar les cadenes. I des d'aquí una baixada constant amb algun fals pla entre els magnífics prats i boscos de l'Alta Cerdanya. Amb en Marc vàrem coincidir en que aquesta baixada es molt divertida i que s'ha millorat respecte l'any passat. A més en un hivenr de molt poca neu, han aconseguit que molt bona part del recorregut n'hi hagués.
I un cop a l'arribada ens esperaven els millors fans del món, l'Emma, en Joel, l'Arnau i la Tessa que van estar mot distrets amb l'animació que havia posat l'organització en aquesta zona. Els dos petits ens va acompanyar els darrers metres entrant el quatre junts a meta i molt contents. Remarcar encara que sembli un tòpic, l'excelent organització i la quantitat i implicació del voluntaris.
Em queda però, una certa enyorança de les primeres edicions, en les que el recorregut era molt més salvatge i on es barrejaven les sensacions competició, d'aventura, i de repte impossible amb alguns moment de córrer en soledat en mig del bosc i de la neu. Pot ser algun dia haurem de recuperar-ho pel nostre compte.Fins l'any que ve Font Romeu!
