10/6/07

Volta a l'Olla 2007




Un cop més, i ja és la quarta edició, la volta a l'Olla ha estat una excursió sensacional. Des de la primera edició, el juliol de 2005, no ha deixat de sorprendrem aquest recorregut. Les vistes son espectaculars en tot moment i les grimpades del Bac i de Falcó afegeixen un toc d'aventura a aquesta sortida. En aquesta ocasió érem menys dels habituals: en Bananes, en Robert, en Víctor, en Tene i jo. Ah! i en Perrín, el gos d'en Robert. Tots excepte l'amo pensàvem que el gos no aguantaria el recorregut, i en tot cas que no podria baixar per les cadenes de Bac Grillera. De tota manera en Robert va dir que el gos tenia moltes ganes de venir, així que ens vam posar en marxa. Amb un dia molt clar i amb la muntanya en plena esplendor després de tanta pluja, vam sortir en direcció al Fau (al revés del normal). La pujada va ser tranquil·la i un cop al Fau vam fer una inscripció al llibre i vaig aprofitar per fer un munt de fotos del santuari. Tot seguit vam continuar carena enllà fins Bac Grillera. Per baixar del cim hi ha instal·lades unes cadenes per on era evident que en Perrín no podria baixar. Sense pensar-hi massa en Robert el va enganxar amb el braç, i amb un tres i no res ja era a baix. Un cop baixat aquest roc vam tornar a pujar al Puig de la Gavarra, una mica més elevat que l'anterior i amb unes vistes collonudes (vegeu fotos) tant de la Garrotxa com de les muntanyes de Maçanet. En aquest punt vam parar a esmorzar. L'anècdota la va posar en Víctor, o més ben dit l'individu tossut que no el parava de trucar al mòbil. Resulta que no podia obrir la cremallera de la motxilla on el tenia guardat i es va passar una bona estona barallant-se amb ella. En acabat i després de comentar que anàvem tard i que pot ser no arribaríem a dinar vam iniciar la baixada cap a Coll de Prat. Per evitar pèrdues de temps vam passar per la Gavarra i no pel camí que va directe a La Casilla. Valdria la pena netejar aquest camí. Un cop al Coll dels Horts iniciem la pujada a Falcó on vaig tirar un munt de fotos dels companys en diferents punts de la pujada. Aquest cim té una situació privilegiada, a la capçalera de la vall de Maçanet i amb el Canigó situat davant mateix. Sense encantar-nos massa tirem cap al Corral. El tram de pista va bé per desconnectar i xerrar.

Un cop allà, en refresquem amb l'aigua qu ens ha deixat en Pep. Gràcies Pep!!! Sense aquest habituallament la travessa seria molt complicada de fer. De nou tirem i seguim el camí de la tela metàl·lica que aquest any està més net del normal. Poc abans d'abandonar la pista i pujar cap a Dona Morta, fem una parada i mengem una mica. Fem apostes de l'hora d'arribada a les Salines (guanyarà en Bananes que diu l'horari més optimista). Engeguem de nou i quan ja tenim Dona Morta a la vista es gira una tramuntana considerable que ens acompanyarà fins el Roc de Fraussa. Engeguem la darrera pujada molestos pel vent que s'ha girat. En alguns moments no pots posar el peu on vols per que et domina. Poc a poc anem guanyant alçada. Fem algun descans per recuperar i hem de buscar llocs arrecerats. Tot i ser al final del recorregut, tothom aguanta bé el ritme i en no massa temps ens plantem a dalt de tot. La carena està més verda de l'habitual per aquesta època en els darrers anys. Finalment entrem a la fageda i trobem un bon alleujament sense el vent. Ja pràcticament tot el que ens queda es pla baixada. La resta del camí fins les Salines el fem relaxadament i gaudint d'aquest bosc tant meravellós. Un cop a taula, i tots amb una gana terrible, gaudim d'un bon dinar i un ambient acollidor al costat de la llar de foc. Després de dinar baixem cap a Maçanet on arribant a Can Gallat en Perrín ens fa la darrera demostració de força i es posa a perseguir un conill. Per si encara ens quedava algun dubte de la seva resistència!