27/7/07

Cursa de la Suada d'Agullana



En el marc de les mini olimpíades d’estiu, l’ajuntament d’Agullana va organitzar una cursa de muntanya de 20 km aquest diumenge. La sortida de la competició era a les 9h però qui volgués podia fer el recorregut caminant, sortint amb més antelació. Així ho van fer la Lídia, la Roser, la Dolors , en Carles i en Martí, que van sortir cap a les 8 aproximadament.

Els “runners” ( Lluís, Jordi , Jaume i David) varem arribar cap a 2/4” de 9 a l’aparcament i de seguida ens varem adonar que el nivell dels participants era força alt. A l’hora indicada els aproximadament 50 participants vam engegar en direcció a Coll de Portell, meitat de la cursa i punt més elevat del recorregut. Després de baixada varem passar per Santa
Eugènia i arribada de nou al camp de futbol. Cal destacar l’impecable senyalització del recorregut i la bona organització general i que el recorregut es molt indicat per una cursa d’aquest tipus. En Jaume va quedar en desena posició amb un temps d’1:40, en Jordi 1:58 i en Lluís i jo 2:16.

Els caminadors van patir una mica més la calor i van arribar una mica més tard.

Si esteu interessats el proper diumenge 5 d’agost es fa una cursa de btt sobre el mateix recorregut. Per més informació:

http://www.agullana.com/

16/7/07

Excursió a la Pica d'Estats


El passat cap de setmana del 7 i 8 de juliol vam anar d'excursió a la Pica d'Estats. En principi la intenció era anar-hi pel Pallars Sobirà, però degut a que el viatge en cotxe es molt llarg ens vam decidir a fer l'ascensió per França. Realment va ser encertat per que el paisatge es més maco i malgrat que el desnivell a superar es major, val la pena.

Els dissabte pel matí ens vam trobar al pàrquing del Novavenda de La Jonquera i sense encantar-nos varem fer via cap al nord en direcció Carcassona. Poc després de passar aquesta ciutat sortim de l'autopista a Bam i ja agafem direcció sud, cap al Pirineu. A la sortida d'un poble em va cridar l'atenció una pintada en llengua d'oc que deia "sem una nacion". Estàvem creuant l'antic país catar i pel que sembla també reivindiquen la seva identitat. Sense entrebancs vam arribar a Tarascon sur Ariege i d'aquí vam enfilar la carretera que ens duria al punt de sortida de l'excursió, el pàrquing de l'Artiga. Un cop allà constatem, un cop més, que els francesos en porten molta avantatge amb el tema dels esports de muntanya. L'aparcament està perfectament condicionat amb taules per dinar al costat del riu. Dinem i sense perdre el temps enfilem riu amunt per un camí força planer.


Al cap de poc el camí tomba a l'esquerra i comença a guanyar alçada i entra dins una fageda. Sort que tenim ombra per que fa una calor asfixiant. Crec que amb el que portem d'estiu encara no havia suat tant. Al cap d'una estona sortim del bosc i veiem la vall de l'Artiga al nostre davant coronada per una carena força impressionant.
Reprenem la marxa i el camí s'enfila sense parar. Es lògic per que hem de guanyar molta alçada en poca estona. En Jordi i en Lluís van al davant i al cap de poc desapareixen. Ja no els trobarem fins al refugi. Els altres anem pujant al nostre ritme. Quan ja som força amunt veiem un petit estany a la nostre esquerra. Al costat hi ha un petit refugi i 3 o 4 pins. Sembla un lloc idíl·lic per desconnectar del mon. Després ens explicaran que pertany al algú que fa investigacions per la companyia elèctrica. Quina enveja!


No sense poc esforç arribem a als peus de l'estany de Pinet i al refugi. Certament es l'únic lloc adient per fer un refugi en tota aquesta muntanya. Gairebé no hi ha cap lloc planer des que em sortit del bosc. En Jordi i en Lluís ja fa estona que son aquí. El guarda del refugi ens indica la nostre habitació i ens instalem. Ens arreglem minimament i com hem arribat amb temps suficient abans de sopar, descasem una estona pels afores del refugi.


El sopar es a les set i som gairebé els primers a taula. Ens donen escudella i carn d'olla i no se si es la gana però tot està molt bo. Després de sopar sortim a l'exterior del refugi i xerrem una estona i gaudim de les vistes del mirador. Els núvols ens tapen la posta del sol i fa fresca, però val la pena estar-hi una estona. Ens fem una foto i tot xerrant una parella se'ns acosta i resulta que també son de Girona. Han fet la mateixa excursió que nosaltres però han pujat com un coet i s'ha deixat coses al cotxe per que algú els havia dit que feien tard i que no els agafarien al refugi. De cop apareix en Víctor corrent per dir-nos que comença el ball. I si, resulta que en aquest refugi hi ha gresca totes les nits. Un dels guardes, que es clavat a l'avi d'en Frodo Bolson del senyor dels anells, toca la guitarra i canta i un altre toca el violí. Reparteixen cançoners entre la gent i la veritat es que animen bastant. Després d'una bona estona cantant, en Robert (com no) demana de cantar una havanera. Com hi ha bastant catalans al refugi, alguns s'hi afegeixen i ja tenim a tothom cantant "El meu avi". Al cap d'una estona la musica va decaient i poc a poc anem a dormir, que demà el dia es llarg.


Durant tota la nit bufa un vent considerable. Els despertadors sonen a les 6:15 però jo ja fa estona que no dormo per culpa dels ronquets d'algun veí d'habitació. Fa mitja hora en Robert espiava sense èxit d'on venien. Que hi farem, es la vida de refugi. Em llevo ràpid i surto al menjador. Trobo en Lluís, que ha esta el primer en llevar-se. Surto a fora i torno al mirador quan just surt el sol. Cauen gotes i el cel està molt tapat. Mal presagi per fer l'ascensió. Tiro un munt de fotos de la sortida del sol i del refugi.
Tot esmorzant el dia pren un altre caire i sembla que s'esclareixen els núvols. De tota manera decidim que el millor anar més lleugers i deixar unes quantes motxilles al refugi i tornar a baixar per aquí i no per l'altre vall com havíem previst. Si ens agafa el mal temps serà millor així.


Iniciem la pujada tranquil·lament cap a les 7:45. Amb la fresca del matí i la il·lusió de fer el cim sembla que costa menys pujar. El camí s'enfila per davant del refugi, a l'altre banda de l'estany i la vista enrere es molt maca. Poc a poc el camí segueix el recorregut del riu. Al clot hi ha força neu. Al cap d'una estona arribem a l'Estanh de Montcalm i ens re agrupem en aquest punt. M'adono que la meteorologia no serà un impediment i que podrem fer el cim. Estic content.
Després que ens facin una foto a tot el grup tornem e enfilar amunt. Aquí el terreny ja es totalment de pedra i roca excepte els passos de neu. De moment no veiem cap dels cims que volem pujar. Devem estar a 2400 m i queda molta muntanya per pujar encara. Passem varies clapes de neu cada cop més grans i tirem un munt de fotos. No esperàvem trobar-ne tanta a ple mes de juliol. Trobem un planer molt gran completament nevat i en Jordi que porta bambes prefereix fer via per damunt dels rocs que hi ha més a la dreta. Ja som força amunt i els cim que ahir veiem molt amunt ara els tenim per sota. Pugem una mica més i arribem a l'enforcadura on ens hem de desviar cap a la Pica o al Montcalm. També veiem la glacera que s'ha de creuar si vens de Catalunya. Ara si que veiem els cims. A la Pica es veu una creu i molta gent que estant pujant i altres que baixen. França endins, cap al nord oest, es veu un mar de núvols del que sobresurt un Pic. Després de descansar breument reprenem la marxa. Alguns ja tenen les forces

una mica justes. No en Jordi al que observo uns cent metres per sobre meu corrent muntanya amunt com un isard (per si no ho heu captat lo d'isard te doble sentit,ja ja ja). Penso que està molt en forma per córrer així a 3000 m d'alçada. Quan ja estem ben be a sota la Pica alguns decideixen parar a fer un moç. Jo també tinc una mica de gana però m'estimo més posar la directe i pujar d'una tirada el que queda fins el cim. Només arribar trobo en Jordi i en Lluís que han arribat abans. Hi ha força gent. La vista es impactant. Hi ha una immensitat de muntanyes al nostre voltant. Poc a poc anem arribant, fins que hi som tots. Deu maçanentencs al sostre de Catalunya!!!
Ens tiren una foto de grup i en Jaume es dedica a tirar fotos en primer pla de tota la colla. Vistes després son genials. Després de menjar una mica i reposar forces ens dirigim cap al Verdaguer i després cap al Montcalm. . Aquest té molt bones vistes. Es un autèntic balcó sobre la vall, que cau just a sota seu. Hem fet 3 pics de 3000 en poca estona En aquest cim hi ha una placa que commemora l'aturada d'un projecte de línia d'alta tensió que havia de passar per aquí. Després de les fotos de rigor iniciem la baixada. Amb una breu aturada mitja baixada, arribem al refugi, on ens refresquem i agafem forces. De nou avall i cap a les 4 de la tarda i no sense poc esforç arribem a l'aparcament. Buff! tots molt contents però amb les cames castigades per tanta baixada. Ha estat una excursió genial però realment dura per fer-se en tant poc temps.