18/12/08

Eternal running


Fa un parell d’anys en Bananes ens va parlar que havia anat a fe l’Eternal Running, de bones a primeres el nom no ens va pas dir gaire res, a part que “Running” en Anglès vol dir córrer, però de l’individu que venia la proposta no calia saber anglès per intuir-ho. Però aquesta vegada no n’hi havia prou amb córrer, sinó que s’havien de saltar camions de palla, passar per sota de filats de ferro amb punxes, saltar tubs de formigó i el que l’hi va fer més il·lusió: passar per les basses de fang.

Ah i amb una rialla joiosa i envejable ens va dir:

I, L’ESLÒGAN ÉS!!!!!:
“ Si llega seràs invencible, sinó cabràs fracasado”

No recordo amb exactitud el pensament que em va despertar amb aquella explicació, però millor!!!!, crec que estava més a prop d’anar a explicar-li a en Salva de Darnius, (El nou psicòleg de capçalera) .que no pas d’engrescar-me per l’any següent.

Però amb la perseverança (Per no dir tossuderia) implacable d’en Jordi, ens va explicar les bones sensacions que li havia donat la cursa i l’any següent a Igualada ( A tocar de Mòdena, on fan el famós vinagre) ja l’érem 5 d’invencibles.

Fotos i crònica de L’Eternal Running 2007 d’Igualada (Programa a Part) Preguntar a Montse, Marian,Yolanda i Núria……… jejeje

Tot i els petits contratemps de l’any passat, ( Encara tinc somnis en el que estic amb calçotets i xancletes i mort de fred a dins d’un autobús), aquest any hi hem tornat i dilluns sense adonar-me’n li estava recomanant a un amic de Figueres, i posava una cara….( L’any que ve l’enganxarem).

Centrem-nos en aquest any, vam marxar de Figueres a les 7 del matí, érem en Victor en Jordi i jo. Sense preguntar …… vam arribar a Castellbisbal. El primer problema va ser fer un Cafè, hi havia dos bars, un al costat de l’altre, un era ple i l’altre era buit, segons en Victor havíem d’anar al ple, segons la lògica meva i d’en Bananes havíem d’anar al buit, va imperar la democràcia, però el poble no sempre te raó, el sisè sentit d’en Victor tenia raó. ( El bar es deia : “Paquita sal un momento”, però la Paquita mai sortia de la cuina i el seu home se’l veia pobre d’esperit)

Ens vam trobar amb en Pins a la sortida, després de fer-nos les “eixeres” corresponents de mes d’un mes sense veure’ns , vam començar a córrer.

De la cursa no en diré res, millor que mireu l’apartat de fotos fetes per en Xavi i les nostres dones, són bastant ……..eloqüents.
L’arribada va ser definida per en Bananes de : “Pequeño volcan” , no ho vaig entendre…., però va ser una joia trobar-nos una claca tant bolcada, la Marian, En Jordi l’Ariadna, la Nuria, la Iolanda, en Pau la Teresa, en Xavi , la Maria i en Xapis.

Després vam anar cap a Castelldefels, ens vam trobar amb l’Alexia , la Bea , l’Arnau i la Tessa, un bon dinar amb pastís inclòs, en Victor feia 28 anys, (n’aparenta més) .

Foto finish a la Platja i …………………

Com deia l’avi:

Amb diades com aquestes paga la pena ser viu.

Robert Oliva Urtós

19/8/08

Excursió a la Ratllera / Dinar a Can Baquer

El proper diumenge 31 d'agost reprenem l'excursió a la Ratllera, després d'haver-la aplaçat degut a la Cursa del Fau. Sortirem a les 8h del pàrking i anirem en cotxe fins a Tapis, punt on començarem a caminar. D'aquí ens enfilarem fins a la Ratllera i la recorrerem tota fins als Jessos. Durant el recorregut es gaudeix de bones panoràmiques sobre Tapis i Maçanet. Acabarem baixant a Can Baquer on dinarem. El recorregut es apte per tothom que tingui una mica de ganes de caminar i connèixer millor la nostre muntanya.

25/7/08

Cursa i marxa del Fau

Classificació 2008

Fotos de la cursa

Els Senglanassos volem donar les gràcies als participants, esponsors i a tots els que heu col.laborat per fer possible aquesta cursa.

12/6/08

Travessa del Montseny

VENT, BOIRA, PLUJA, PEDRA… I TRISTOR…

El passat diumenge 25 de maig va tenir lloc la 33 edició de la Travessa del Montseny, una de les proves més exigents de la Copa Catalana de Caminades de Resistencia.

El recorregut és de 46 kms i cal fer-los en un temps màxim de 14 hores…

Aquest any, vam participar-hi dos senglanassos… els dos Batlle’s… en Josep i jo mateix ( en Jordi –Bananes- )…
Els participants inscrits erem 650… dels que vam surtir 580… i n’ arribàvem 280…


La sortida es feia segons els horaris previstos… a les 5h de la matinada desde Aiguafreda (324m), tot seguit ens enfilàvem cap al cim del Tagamanent (1067m), baixàvem cap al Plà de la Calma i tornàvem a pujar cap a Collformic (1145m) on ens esperàva el café i una mica de xocolata per posar energia al cós, que realment ens faria falta per pujar al cim del Matagalls (1694m) mentre

“lluitàvem” amb el vent, la pluja, la calamarça i la boira…Un cop passàvem el control del Matagalls, baixàvem de nou cap a Sant Marçal (1090m) on hi habia una mica d’ habituallament i on el brou i el codony es van posar de primera… ens faria falta, ja que de inmediat ens veuríem pujant al cim de Les Agudes ( 1703m )… per continuar cap al cim del Turó

de l’ Home (1707m)… Llavors començaria la continuada baixada, passant per Santa Fe (1120m) i arribant al cap de 10 hores a Gualba de dalt (184m)…
Realment, les inclemències meteorològiques que s’ habien anunciat als mitjans van acabar fent acte de presència durant tot el transcurs de la marxa, haguent de suportar vent, boira, pedra i aigua… Sobretot aigua, que convertia els camins en rierols i les pistes en fang i bassals per tots costats…
Un any més, va ser una prova sensacional… tot i que, una fatalitat ens va deixar a tots sense alè… En el decurs de la prova, al cim de Les Agudes, es produí un accident que li llevà la vida a un company d’ Igualada al caure per un barranc de més de 30 metres… aquest fet ens va commocionar a tots…
Ara, després del Montseny ja estem desitjant que arribi la nostra Travessa de l’ Olla Maçanetenca, i que tenim prevista per el dissabte 7 de juny…
Així doncs, fins la propera…
Jordi Batlle

9/6/08

La Insostenible - Tour de Fraussa





Encara que ha plogut molt des del divendres 21 de març (i mai millor dit) finalment m'he vist obligat per la pressió del sector crític (El Senglar Blau) a fer la crònica de la Insostenible. Si no a cada sortida d'aquí al 2020 algú em recordaria que no l'havia fet...



Bé, el divendres sant, tal i com ja es tradició els últims anys, vam fer una sortida llarga en bici. A les 8 del matí al parking hi havia l'activitat típica d'una sortida en bici. Es a dir, en Víctor descarregant la bici del Toyota.
També van venir dos amics suïssos d'en Robert i el gran mestre ciclista de Maçanet, en Josep Dalmau "Gaspà". Un cop tothom apunt vam enfilar carretera amunt cap a Tapis i Costoges on vam parar a esmorzar a la plaça.
El dia era molt fred així que sense encantar-nos excessivament vam continuar en direcció a la Nantilla i poc després ens vam separar d'en Gaspà,en Robert i els seus col·legues que havien de tornar a dinar a Maçanet. La resta vam continuar carretera avall en direcció Arles sur Tec. Vam passar per sota l'impressionant Roc de Sant Sauver (1235m) Aquesta muntanya sempre m'ha cridat l'atenció ja que quan fas la carena de Fraussa cap a Dona Morta es veu en tot moment, però mai havia tingut ocasió de veure-la de prop.
Al cap d'una estona de baixar vam trobar una casa de turisme rural. La pista de terra es va convertir en una carretera estreta i molt curvada que ens va fer gaudir de debò. Al cap d'una bona estona d'estar baixant, després de passar les Gorges de Mondony, vam arribar a Arles. Vam fer un petit reconeixement del poble i carretera avall fins a Ceret on vam parar a reposar una mica i carregar les piles per la pujada que ens esperava. Ja portàvem més de 50 km així que un descans era merescut.

Descartada l'opció de pujar a Fontfreda i Collada de Pous per excessivament dura vam tirar en direcció Maureillàs per enfilar el "Coll de categoria especial de la Manrella". La pujada es va fer llarga i aburrida i bastant dura i després d'estar una hora aproximadament pujant vam arribar a l'Hostal dels Trabucaires de les Illes.
En Bananes destacat en primer lloc , com a rei de la muntanya d'aquest Tour de Fraussa, en Lluís i jo en segon lloc i inmeditament redera la revelació de la temporada, en Victor Puig que arribava fresc com una rosa, demostrant d'aquesta manera que aquest hivern ha progressant molt amb l'spinning.
Al cap d'una estona arriben en Jep Batlle i en Marc, habitual de les primers posicions quan la carretera va cap amunt , però que aquest cop va notar la falta d'entrenament.
Vam menjar el dinar que portavem i en acabat vam prendre un cafè ben calent que va entrar de meravella.
De nou pujarem a les bicis per acabar de fer l'ultim tall amb desnivell positiu fins a la Manrella. Després baixada cap a La Vajol i Maçanet. En total uns 81 km de volta circular a la serra de Fraussa i un bon entrenement pels dos dies en Btt que vindrien poc dies després.








4/6/08

Aplec de St.Isidre / Maçanet -Les Salines


Tota la setmana m’anaven arribant informacions negatives, el temps no hi ajudava, hi havia un casament el dia abans i tot apuntava a ser pocs el dia de la caminada.

L’any passat es va fer el mateix trajecte, i va ser un èxit de convocatòria.

Havíem quedat tots de manera poc concreta i, per afegir-hi més incertesa, Mourfi va fer que caigués un ruixat just a l’hora de sortir.

No les teníem totes, en un principi em vaig pensar que només seriem en Lluís, en Jaume i jo, però quan ja ens disposàvem a sortir van aparèixer com un bolet l’Anna Maria, la Marta i la Maria pel camí de Les Creus i pocs instants després va aparèixer el 50% de la gent del Grier: l’Esteve, en Pau i un noi molt trempat que ara mateix no recordo el nom.

Quasi abans de dir bon dia, en Pau va fer referència al fet que de cares a l’any que ve, ja que igualment la caminada passa pel Grier, ens esperarien a dalt. Doncs l’any que ve voltarem per la Serreta de la Cardona.

Després d’uns minuts de si plourà o no, tots miràvem el cel, quan va passar un d’aquells meteoròlegs que s’han feta amb els anys: en Pep de Can Vinyes que ens va dir que segurament a la tarda plouria però que el matí aguantaria.

Més amb el cor que amb el cap varem decidir tirar amunt, en Pau va portar la batuta fins a la Màquina, varem passar pel Grier, cap als dipòsits de l’aigua , pel davant de les pistes d’entrenament de salts amb bicicleta, cap a Can Borat , els camps de la costa (on sembla ser que s’hi cull algun bolet dolent), ens varem enfilar fins a la Màquina, allà la batuta ja no la va voler ningú, i es va notar, la cosa no va anar tant recte, ens va costar de trobar el camí del Diví, era molt brut però finalment hi varem anar a petar de caps.

Al Diví, ens varem enfilar cap al Puig de l’Evangeli i , pel camí, varem trobar diferents objectes: una serra, un jersei i un gos En un primer moment varem pensar en una gimcana. Però la següent pista ens ho va desmentir, varem trobar quatre homes, entre ells: l’Andreu Vila, l’Esteve Puigmal i en Jose Mari, que estassaven el camí per on havíem de passar.

Un 10 per a l’organització.

Varem esmorzar a la font de Fussimanya .

Ben tips ens enfilàvem cap a la mina de ferro i , tot discutint com cada any, on s’ha d’agafar el camí de l’estat.

De cop varem trobar aquell faig tant gros que et confirma que hi ets. Passat la Font del broser ja teníem la certesa que ens mullaríem, no sabíem on, però ens mullaríem.

Veiem les brumes que s’anaven reunint cap a Tapis i ,quan encara no havíem arribat al girall de la Mina, ja hi havia unes cortines d’aigua a sobre els Vilars. La sort va ser que just quan sortíem a la casa de La Forestal, van passar els cotxes escombra.

Un altre cop un 10 per l’organització. Ens varem repartir en varis cotxes fins al Santuari.

Tot plegat no va ser un ruixat de maig; la pluja ens va acompanyar tota la tarda i el refredat tota una setmana.

Fins aviat.

Robert


24/5/08

Marxa Romànica de Navàs: segon festival de capelines





El passat cap de setmana del 10 i 11 de maig en Jordi Batlle "Bananes" i en Víctor Puig van participar a la ja clàssica Marxa Romànica de Navàs. Aquesta prova de 80 km fa un recorregut circular passant per un munt d'ermites del Bages. Aquest any la climatologia no va ser molt favorable i la major part del recorregut es va fer sota la pluja. Aquí teniu la crònica de la FEEC que explica perfectament com va anar.

21/5/08

2 dies en Btt - Maçanet-Besalú




Si els dos dies amb amb BTT, (Maçanet -Besalú, Besalú- Maçanet), fossin un capítol de la sèrie de ‘Cuatro’ Cuenta Atrás amb ‘Corso’, aquella escena primera de patiment en la qual t’avancen el possible desenllaç i es va repetint al llarg de l’episodi, estaria rodada a Coll de la Trapa, i jo no necessitaria pas maquillatge ni efectes especials.

No ha estat fàcil rodar (je je) aquests dos dies en BTT, fa un parell d’anys hi va haver tres mosqueters que van fer una prova pilot, l’any passat es va haver d’ajornar i finalment aquest any s’ha materialitzat amb gairebé la màxima assistència possible.

A les 8 de dissabte tots érem a l’aparcament del Pont, bé tots no...., fotia goig de veure, l’un inflant la roda, l’altre posant-se bé la motxilla, i l’altre muntant la bicicl... ,ai no! que no hi havia en Víctor.
Uns minuts després passàvem per la Serreta de la Cardona amb un estil semblant als policies amb BTT de Miami, empeltat d’un aire Verano Azul, però la famosa xiulada que tots coneixem es va acabar en arribar al pont de la Gorga de les Dones , i va ser just a l’alçada de la font del Vinardell (o Vilardell) on em va passar pel cap el primer (Trapa-flaix).
Però amb un cop de geni et plantes a la Collada de Can Salabert, i daltabaix fins a Sant Andreu d’Oliveda, i tot planejant arribem a Creu d’Ocells. Aquí varem augmentar el cabal ciclístic . Per l’esquerra amb 70 kg de pes, i acabat d’arribar de Darnius, s’incorpora l’invencible Víctor Puig!!!!!
La gravetat ens va portar a veure La Muga, la mateixa gravetat que l’endemà s’hauria de vencer... (Trapa-flaix). Varem travessar La Muga just a la cua del Pantà de Boadella, quan tots devíem tenir la sequera al cap, la Daisy del (Pato Donald) i els seus fillets ens van dibuixar un somriure.

Sé el que esteu pensant, aquest escrit es pot fer molt pesat, ...tranquils...! De les pujades no us en puc explicar gaire rés, crec que la sang m’arribava just a les galtes.

Amb la inèrcia del moment varem arribar a Sant Llorenç de la Muga i ,amb l’acompanyament d’algun rum rum de budells, arribàvem a la plaça d’Albanyà; no sense abans saludar uns dels pocs aborígens que encara queden a la zona: l’oncle Fonso i la tia Dolors de Can Mas.
Vaig esmorzar amb una certa recança, tant és així que no em vaig acabar l’entrepà, i és que després ...... l’objectiu era pujar a Bassegoda.

Recordo vagament que vaig quedar l’últim i que vaig veure levitar la bicicleta d’en Jep Batlle.
Ahh! i el que també recordo son unes paraules d’en Jaume: l’ermita és aquí mateix’
Ara que sembla que en Bananes comença a tenir clar la relació (Distància-Temps), ara comença en Jaume.
Per un moment em va passar pel cap d’esperar-los a dalt la carretera, però hi ha una vella teoria que vaig aplicar i diu així :
“Allà on hom no anirà, serà allà on el grup més bé s’ho passarà”
Sant Martí de Corsavell no era ben bé allà mateix, però va valdre la pena.
Una vegada varem tornar a ser a la carretera de Bassegoda, varem fer un bufet, i en Pins (com aquell que no vol la cosa), va treure un d’aquells temes que fan riure i em va preguntar: ‘tu Robert en quina posició jugaves a futbol? ‘
És sabut per tothom que la posició del camp que més vaig ocupar va ser la part dreta de la banqueta (no deixis mai de preguntar-m’ho amic).

Ens varem enfilar amunt i varem passar per davant de Can Nou de Bassegoda, en arribar a un coll on començava la baixada varem fer una queixalada, queixalada per dir-ho d’una manera, perquè cada vegada més portem unes pocions energètiques de colors fosforescents, que algun dia ‘kardarem’ un pet...

El tema de conversa va ser les polèmiques obres d’asfaltar la carretera que va de Cabanelles fins Albanyà i en aquell moment varem conèixer la persona més estressada de Catalunya, un vigilant que suposadament vigilava una màquina d’asfaltar.
El perill no es veia per enlloc, i vaig pensar en les famoses armes de destrucció massiva...

Amb una estona de pedalar i d’esquivar algunes vaques que miraven malament ja érem a Lliurona, i com sempre que s’arriba a un poble es va a veure l’edificació més emblemàtica, en aquest cas un vaixell. Algú devia somiar (entre el fum d’algun cigarret del riure) amb un altre diluvi universal. Ara nomes li falten els animals, tot i que alguna espècie singular ja corria pels volts.

Poc després ja estàvem dinant just on hi havia la carretera de la Mare de Deu del Mont, allà varem començar a tenir connexió via telefònica amb un ‘invencible’ que va agafant el rang de Superheroi, en Bananes.
S’havia d’afegir al grup a Cabanelles, ja que havia dormit poc... i com que ell ja hi era i nosaltres no havíem arribat, com aquell que es fuma un cigarro, per fer temps, es va enfilar a la Mare de Deu del Mont.

Havent dinat ens enfilàvem uns quants quilòmetres fins a trobar la carretera que ens portaria a Beuda , en arribar a l’encreuament hi va haver un cert dilema, arribar-nos a dalt o no. En Lluís era el que semblava que ho tenia més clar de pujar amunt, jo ja em veia mort, per si havia de tornar a aplicar aquella vella teoria .....
I em va tornar a passar pel cap la tornada amb un altre (trapa-flaix)
Al final en Lluís va entendre que ens ho passaríem mes ‘txatxi piruli’ baixant que pujant.
Es va trucar a en Bananes que estava esperant ordres a dalt que baixes a trobar-nos al trencant., en arribar, i després d’un d’aquells moments de joia compartida ens varem adonar que en Bananes també passa fred.
Potser la fredorada va fer que uns metres mes avall es fotés una gardela, per sort no va ser massa important.
Entre pujades i baixades arribàvem a l’hostal Can Siqués a Besalú amb un caminar de cowboys ens varem aproximar a la fonda per a demanar aigua per a netejar els ‘cavalls’, va costar però, finalment un noi molt voluntariós que es deia Jaume va agafar la mànega i una darrera l’altre les va deixar impecables.

La vesprada va ser inoblidable, passejar-se pels carrers de Besalú com ho feia la UE Figueres a Maçanet, per un moment vaig sentir-me titular i vaig entendre perquè el bons jugadors de futbol normalment son txulos.

Aquesta aire d’estage va quedar reflectit en tot el seguit de fotos que va fer en Bananes amb el Pont al darrera.
Vaig comentar que coneixia un noi que tenia un super per anar-hi a buscar aigua per l’endemà, va costar però finalment el varem trobar, un cop varem haver comprat ens esperàvem a fora que el noi que coneixia sortís i ens recomanés algun lloc per sopar, però no sortia mai i ,com era d’esperar, en Víctor va dir: ‘Bueno que”, jo ja me l’esperava el comentari.....
Però el millor estava per arribar, finalment va sortir, i després de parlar un parell de minutsamb ell i ja estavem a punt de marxa, en Víctor es troba un conegut i llavors el varem haver d’esperar nosaltres a ell.
L’escena potser escrita no te massa gracia, però va ser molt bona. Si continuem amb símils televisius: En el cas de ser una colla de barrufets, en Víctor segur que seria el barrufet rondinaire(de bon rollo,eh?)

Al lloc on varem sopar ( Can Quei) va costar que ens fessin cas, però varem sopar meravellosament bé, potser aquesta valoració queda subjectivada per les hores de bicicleta. Però encara millor que el sopar va ser la descoberta d’un Club BTT a Besalú , el nom va ballar una estona entre Desfrenats o Desemfrenats:
Un desenfrenat anomenat Josep va irrompre el sopar i va dir: ‘Cagum deu sou els Senglanassos de Maçanet..... jo vaig venir a fer un dels circuits marcats.... son collonuts... Va resultar que en Josep havia treballat a la guixera i parlava sovint amb un tal Riera..... que portava camions i que el seu gendre (¿?) era molt fort per la bicicleta....
Si hagués trigat una mica mes a marxar segur que haguéssim pogut ser parents o d’entrefamilia.

La veritat es que en Josep a part d’animar-nos el sopar, ens va ajudar a trobar el dret camí per anar de Besalú a Lladó.

Devíem dormir planers, cadascú amb la seva respectiva parella d’habitació, hi havia parelles primerenques com era el cas d’en Jaume i en Lluís o la d’en Tene amb mi, i en canvi d’altres de consolidades con en Víctor i en Bananes.

De l’endemà no en recordo tantes coses, recordo més o menys el trajecte: Besalú (En Lluís va tirar de dret cap a Figueres)-aeròdrom de Besalú-Maià- El Noguer de Sagaró (la casa pairal dels Vayreda)-carretera de Cabanelles-carretera de Lladó a l’Estela-Albanya- Sant Llorenç de la Muga ( En Víctor i la seva bicicleta.... va tirar de dret cap a Darnius)-COLL DE LA TRAPA-Sant Andreu d’oliveda ( Amb quatre gotes que donaven mes glamour a l’arribada)-Maçanet.

Però hi ha una cosa de la tornada que encara hi ha dies que em desperta per les nits: és el soroll de l’amortidor del darrera de la bicicleta d’en Víctor’.
Hauria preferit in Ipot amb nomes la cançó del Chiquiliquatre.

I només em resta dir una frase que la deia sempre l’avi Jepet i m’agrada repetir-la sempre que la cosa s’ho val:
En diades com aquestes i companys com vosaltres paga la pena ser viu.


Robert Oliva Urtós

7/3/08

Marató de Barcelona 2/3/2008



“ Arribar és guanyar “
Aquesta dita podria ser aplicada a moltes curses en les que hem participat en els darrers mesos, però la veritat és que hi ha proves que són més especials i emblemàtiques que d’ altres…
La Marató de Barcelona segurament és un d’ aquests casos…
El passat diumenge 2 de març, dos senglanassos ens desplaçàvem a la capital per participar-hi…igual que 9017 corredors més… Érem en David (Pins) que repetia l’ experiencia de l’ any passat i jo mateix ( en Jordi, bé… en Bananes… ) que era la meva primera vegada…
Cal dir, que és una marató que ha agafat molta força dins aquest món i segurament ben aviat superarà en tots els sentits a la que es celebra a Madrid, i que de moment és la primera de l’ estat… A més, és una marató molt internacional ja que hi ha una participació estrangera molt gran…
El seu recorregut és plà i molt ràpid… Un dels seus atractius principals és que travessa per alguns dels llocs més emblemàtics de Barcelona : Plaça d’ Espanya, el Camp Nou, La Pedrera, La Sagrada Familia, l’ Hospital de Sant Pau, el Pont de Calatrava, la Torre Agbar, el Fòrum, el Port Olímpic, la Ciutadel.la, l’ Arc de Triomf, la Rambla,… i si a tot això hi afegim una bona climatología i una organització sensacional, l’ èxit estava assegurat…
Ens donàven la sortida a les 8:30h del matí i el temps màxim per fer-la era de sis hores… Nosaltres vam tenir la sort de començar-la i acabar-la junts, en un temps de 4:41h… Hi havien 8 punts d’ habituallament amb aigua, gatorade, fruita, fruits secs,… i 7 llocs adicionals amb esponges… Cal dir que tots aquests punts estaven perfectament ubicats i organitzats…
Com ja teníem previst, va ser una marató dura… amb trampa… com qualsevol cursa d’ aquest estil… T’ ho miris com t’ ho miris… i et preparis com et preparis… tot el teu esforç i entrenament no et pot garantitzar acabar la cursa… Pots arribar més o menys “fresc” al km 25 o 30, i a partir d’ aquell moment, fins el km 42, hauràs de posar-hi quelcom més…
Hi ha qui diu que els primers kms els corres amb les cames, i els darrers els corres amb el cap…
Desde aquest senzill escrit m’ agradaria aplaudir a la gent que es concentrava al voltant de tot el recorregut… encoratjant… aplaudint… cridant… en definitiva… donant el soport i ànims necessaris que moltes vegades ens ajuden en els kms finals…
Com a detall d’ algún d’ aquests moments, us diría que en més d’ un moment, el públic, les bandes de música,i l’ ambient en general,…em feien posar la “pell de gallina”…
Així doncs, gràcies Barcelona per oferir-nos una marató a tant alt nivell… Ens hi veiem l’ any vinent ¡!!
Fins aviat,
Jordi.

10/2/08

Camins de Ronda / Begur-Calella de Palafrugell

Els Senglanassos anem a mar.
Amb moltes cares noves i vells coneguts que feia temps no venien d'excursió, aquest diumenge hem fet la caminada de Begur a Calella de Palafrugell. Després d'un inici una mica embolicat hem començat a caminar cap a dos quarts de 10, arribant a Calella després de 13,4 km i unes 3:30 hores d'agradable ruta. La major part del trajecte ha transcorregut arran de mar i tot i que el sol no s'ha deixat veure, hem gaudit d'un dels paisatges més bells de la Costa Brava.

28/1/08

Travessa Espolla-Portbou


Primera sortida del 2008 i per mantenir la tradició hem començat per l´Albera. Aquest any hem innovat fent la travessa entre Espolla i Portbou. Tots plegats, suposo que ja estavem una mica tips de patir fred a dalt del Puig Neulós.
Vam quedar a dos quarts de vuit del matí davant de la piscina d´Espolla . Erem nou : en Martí Palomeras, en Jep Batlle, en Bananes, en Pins, en Tariro, en Robert, en Tene, en Víctor Puig i un servidor.
Vam sortir de fosc, vam passar pels camins d´Espolla fins a la carretera direcció a Banyuls. Al cap de 10 minuts vam trobar el trencant a mà dreta direcció a la Font del Conill (com bé va dir en Robert, a aquella hora encara no hi havien bolivians). Vam començar a enfilar-nos per la Serra d´en Gibert i vam trobar a dalt del primer puig el Dòlmen d´El Barranc. Seguidament vam seguir fins al coll de Belitres on encara hi ha passos per impedir el pas de bestiar boví. Vam agafar un corriol estret i amb molta pendent que puja fins al Puig d´en Cases, on vam poder contemplar a la nostra esquena la vista sobre Espolla, els Vilars, els Castellars i tota la plana.
Continuant la carena i sense perill de perdre´ns vam arribar fins al Coll de Plaja, punt de separació entre la vall de Sant Quirze i el mas Pils. Des d´aquí podíem observar el Coll de Banyuls, amb el refugi de muntanya que està un pèl més amunt i la torre de guaita de la Madaloc.
Vam seguir a la dreta per baixar cap al monestir, fent dressera a mig recorregut per un corriol molt nèt i cuidat, que va originar uns comentaris relatius a “ com se´ls gasten els calers a l´Albera”, i “..que n´està de desaprofitada les Salines..”.
Al cap de dues hores i seguint escrupulosament amb l´horari marcat per la guia , arribem a St Quirze. Vam fer el primer àpat del dia i vam aprofitar per anar a fer un cafè dins del restaurant que està al costat.
Després d´esmorzar, vam travessar el torrent de la perdiu en direcció a la font de l´Abat. Aquí vam poder obtenir les millors fotos i perspectives del conjunt medieval.
A partir d´aquí ens quedava aproximadament una hora de pujada forteta, per superar un desnivell aproximat de 600 m, passant pels colls de Pallerols i del Teixó. Aquest és el punt més elevat de tota la ruta i ens permet tenir bones panoràmiques de les valls de Banyuls de la Marenda; de Colera ; de la Valleta i de la de Portbou.
A l ´hora de baixar, es van posar tot davant en Víctor i en Tariro. La resta, els anàvem seguint fins que vam veure que el camí ens portava cap a Colera en comptes de Portbou. Gràcies als consells que ens van donar unes excursionistes franceses, vam poder canviar el rumb abans que no fos massa tard. En Víctor es va haver de sentir que “.. hi ha gent que no té poder de convicció...”.
Ja només faltava anar seguint les ratlles groga i blanca, i anar en direcció al castell de
Querroig que vèiem al fons. Abans vam passar pel Coll de Taravaus, on l´instint i les ganes d´arribar ens deien que havíem de fer dressera per un caminet de la dreta.
Al castell hi van pujar tots menys en Pins, en Martí i jo.
D´aquí fins al final només quedava anar carenant pel vessant nord, fins arribar als colls de la Farella i el dels Frares. En aquest punt a la dreta hi ha el corriol que davalla fins a les primeres cases de Portbou, punt final del nostre recorregut on ens esperaven la Montse Palomeras, la Joana i el cotxe d´en Pins.
Van ser 23 km d´excursió, amb un desnivell de 740 metres i una durada de sis hores i mitja caminant.L´any que vé en muntarem una de nova, que passi per llocs diferents i que ens permeti gaudir de paisatge i d´espais naturals diferents.

Lluís Genové


veure fotos

21/1/08

El Trailblanch, un infern de neu


Aquest diumenge hem participat en el Trailblanch de Font Romeu, única cursa a Europa de llarga distància en neu. La prova, de 51 km, ha estat tremendament exigent tant física com tècnicament.

Els aventurers d'aquesta ocasió erem en Jordi Batlle (Bananes), en Jaume Fabregas, l'Enric Sabaté i "moi" David (Pins). Tots érem conscients que la prova seria difícil però la realitat va superar el que ens imaginàvem.

Dissabte per la tarda varem anar fins al Lycee Climatique de Font Romeu per la recollida de dorsals i els de l'organització ens van donar varis consells per la cursa. Entre altres coses ens van indicar que en el tram més alt del recorregut era convenient portar cadenes o claus per les bambes. Jajaja, evidentment nosaltres no en portàvem. Algú ha vist cadenes o claus per córrer? Dons n'hi ha. Per cert que vam quedar parats del Lycee climatique. Es un immens complexe esportiu que hi ha a les pistes d'esquí amb piscina, pista poliesportiva coberta, pista d'atletisme i més coses. Al.lucinant. I al poble de Font Romeu hi havia una vida i una activitat comercial inimaginable per unes pistes d'esquí del nostre pais. que hi farem, es França.

Bé sense encantar-nos massa vam fer via cap a Puigcerdà a veure una botiga de bicis que només tenen specialized i al super per abastir-nos de menjar per esmorzar i cap casa del meu germà a la Molina (mil gràcies Xavi!) , on ens va fer un sopar excel·lent i ens va dir que estem com una cabra per fer aquest tipus de curses...A mi fa temps que em diu que no prengui més medicaments caducats, jajaja.

L'endemà matí vam enfilar cap a Font Romeu i vam arribar ben justos de temps. Vam anar fins a la pista d'atletisme on, després de donar els últims consells per megafonia van fer el compte enrere i van donar la sortida amb gran espectacularitat i efectes pirotècnics. Va ser impressionant. La veritat es que estàvem una mica impressionats i alhora el respecte que ens feia la cursa ens tenia una mica atemorits. La cara que fem a les fotos de la sortida ho diu tot.

Però bé, creuem l'arc de sortida i ja som corrents per sobre la neu. Al cap d'un kilòmetre cau una noia just davant nostre amb la mala sort de mullar-se els peus en uns bassa. No es pot badar ni un instant. Poc a poc es fa de dia i parem per treure roba. Gairebé hem quedat els últims. Ens ho prenem amb calma i foto per aquí foto per allà, anem mirant el paisatge. No hi ha molt gruix de neu i es pot córrer bé. Arribem al primer control i hem de passar el xip que ens ha proporcionat l'organització per uns receptors que el capten i envien el senyal a la meta on només arribar ens donaran els temps de pas per cada punt (al.lucinant) Un altre corredor es torça el peu i el del control li diu que pari però s'esforça en continuar amb els ulls plorosos pel dolor. No sap el que li espera...i nosaltres tampoc, però aquesta cursa no perdona cap errada.

En un habituallament coincidim amb un madrileny (tela venir de Madrid) i amb altres catalans. Després fem una baixada canyera per sota un telecadira de les pistes d'esquí. Amb en Jordi havíem quedat enrere però gràcies a aquesta baixada hem tornat a atrapar els altres dos. Continuem i al cap d'una estona després d'un habituallament trobem que una colla de participants que ens venen de cara. Hem perdut el camí i reculem. Som uns 15 corredors i ens costa una mica trobar el camí correcte. Estem a l'estany de Pradells. Després d'un tram de bosc on agafem la davantera d'aquest grup, trobem un altre estany i no veiem cap senyal de continuació. Ens hi fixem millor i veiem que el senyal es a l'altre costat de l'estany. Sorprenent. Creuem l'estany per sobre del glaç. Al cap d'una estona més arribem a l'estany de les Bulloses i quan som a la presa, veiem els primers corredors que ja li han fet tota la volta. Suposem que si ells ja l'han fet no deu ser molt llarga...però ens equivoquem. La volta es fa llarguíssima. Terrible. Primer hem de remuntar bastants metres, ara si amb neu fins als genolls i un cop a dalt en els descens no es guanya temps. Ens fan baixar per un pendent molt pronunciat agafats a unes cordes, creuar clots d'aigua per damunt de rocs nevats i el més difícil es quan som a l'altre punta de l'estany de les Bulloses i l'hem de creuar per sobre i en tota la seva longitud. Just entrar-hi rellisco i hem foto una galeta considerable (que dur que es el gel!). Avancem lliscant amb molt de compte i fent equilibris per no caure. Al cap d'una estona se sent una patacada. Es el participant que tenim a darrere. Li costa una mica aixecar-se per que rellisca en intentar-ho. Es bestial que ens facin passar per sobre del gel. A sota es veu com es mou l'aigua, se senten cric-crocs, i la veritat es que l'únic que tens es ganes d'arribar a l'altre extrem. Quins collons l'organització fer-nos passar sobre el gel!

Finalment arribem al refugi, reposem, mengem i bevem una mica. En Jaume fa estona que ha tirat endavant i ara anem junts els altres tres. Ens mantindrem així fins al final. Es millor estar units davant la duresa d'aquesta prova. S'enporten un participant amb el braç trencat. Engeguem i després de tornar a caure a terra en Jordi i jo per culpa d'una placa de gel, enfilem un pujada bastant considerable fins un collet damunt l'estany d'Aude. Baixant i arribant a l'estany tornem a perdre la traçada. En alguns punts la indicació es insuficient. Tenim la moral un mica per terra i comença a voltar-nos pel cap la possibilitat de no arribar en el temps màxim que exigeix l'organització, que son 10 hores. No avancem ni en baixada, ja que si corres t'enfonses, rellisques i perds l'equilibri i si camines tens la sensació que no arribaràs mai. Però tots tenim clar que m'entre puguem fer un sol pas endavant no ens aturarem. Finalment després d'una baixada super tècnica amb neu, fang, grans rocs i arbres al mig del pas arribem al penúltim habituallament on ens diuen que ens queden 17 km. Continuem i ara tot el que ens queda es una pista d'esquí de fons on podem córrer bastant i treurens una mica la tensió acumulada durant tot el dia. Poc a poc ens recuperem el suficient per portar un bon ritme i ens plantem al final en 9:16h entre aplaudiments del públic que queda i felicitacions del speaker. Ho hem aconseguit! En Jaume ha entrat en 8:30.

La veritat es que ha valgut la pena, el dia ha estat excel·lent i el paisatge es preciós, però en acabar tots estem d'acord que es una cursa molt dura i que no volem tornar a veure neu en molt de temps. Pensant objectivament hem d'estar molt contents d'haver acabat dignament una cursa tant difícil i d'haver superat un repte més. Quin serà el proper?


veure fotos

article de la FEEC del Trailblanch

Comentari d'en Manel Serra d'Olot

He vist la vostre pàgina web...i no em queda altre opció que felicitar-vos. Les fotos son fantàstiques. A mi m'encanta la neu i vaig flipar en veure-les. S'ha de reconeixer el mèrit i el tesó d'aquesta colla d'esportistes que fa 51 km un diumenge, trepitjant muntanyes i corrent pel mig dels llacs glaçats de la Cerdanya. Impressionant. A mi m'agrada molt la fotografia i apartir d'ara seré un asidu de la vostre web. Desde la Garrotxa us animo a que seguiu per aquest camí i que pogueu assolir totes les corregudes i caminades que tingueu projectades. Anim i endavant Senglanassos.
El vostre amic garrotxí
Manel Serra.