28/1/08

Travessa Espolla-Portbou


Primera sortida del 2008 i per mantenir la tradició hem començat per l´Albera. Aquest any hem innovat fent la travessa entre Espolla i Portbou. Tots plegats, suposo que ja estavem una mica tips de patir fred a dalt del Puig Neulós.
Vam quedar a dos quarts de vuit del matí davant de la piscina d´Espolla . Erem nou : en Martí Palomeras, en Jep Batlle, en Bananes, en Pins, en Tariro, en Robert, en Tene, en Víctor Puig i un servidor.
Vam sortir de fosc, vam passar pels camins d´Espolla fins a la carretera direcció a Banyuls. Al cap de 10 minuts vam trobar el trencant a mà dreta direcció a la Font del Conill (com bé va dir en Robert, a aquella hora encara no hi havien bolivians). Vam començar a enfilar-nos per la Serra d´en Gibert i vam trobar a dalt del primer puig el Dòlmen d´El Barranc. Seguidament vam seguir fins al coll de Belitres on encara hi ha passos per impedir el pas de bestiar boví. Vam agafar un corriol estret i amb molta pendent que puja fins al Puig d´en Cases, on vam poder contemplar a la nostra esquena la vista sobre Espolla, els Vilars, els Castellars i tota la plana.
Continuant la carena i sense perill de perdre´ns vam arribar fins al Coll de Plaja, punt de separació entre la vall de Sant Quirze i el mas Pils. Des d´aquí podíem observar el Coll de Banyuls, amb el refugi de muntanya que està un pèl més amunt i la torre de guaita de la Madaloc.
Vam seguir a la dreta per baixar cap al monestir, fent dressera a mig recorregut per un corriol molt nèt i cuidat, que va originar uns comentaris relatius a “ com se´ls gasten els calers a l´Albera”, i “..que n´està de desaprofitada les Salines..”.
Al cap de dues hores i seguint escrupulosament amb l´horari marcat per la guia , arribem a St Quirze. Vam fer el primer àpat del dia i vam aprofitar per anar a fer un cafè dins del restaurant que està al costat.
Després d´esmorzar, vam travessar el torrent de la perdiu en direcció a la font de l´Abat. Aquí vam poder obtenir les millors fotos i perspectives del conjunt medieval.
A partir d´aquí ens quedava aproximadament una hora de pujada forteta, per superar un desnivell aproximat de 600 m, passant pels colls de Pallerols i del Teixó. Aquest és el punt més elevat de tota la ruta i ens permet tenir bones panoràmiques de les valls de Banyuls de la Marenda; de Colera ; de la Valleta i de la de Portbou.
A l ´hora de baixar, es van posar tot davant en Víctor i en Tariro. La resta, els anàvem seguint fins que vam veure que el camí ens portava cap a Colera en comptes de Portbou. Gràcies als consells que ens van donar unes excursionistes franceses, vam poder canviar el rumb abans que no fos massa tard. En Víctor es va haver de sentir que “.. hi ha gent que no té poder de convicció...”.
Ja només faltava anar seguint les ratlles groga i blanca, i anar en direcció al castell de
Querroig que vèiem al fons. Abans vam passar pel Coll de Taravaus, on l´instint i les ganes d´arribar ens deien que havíem de fer dressera per un caminet de la dreta.
Al castell hi van pujar tots menys en Pins, en Martí i jo.
D´aquí fins al final només quedava anar carenant pel vessant nord, fins arribar als colls de la Farella i el dels Frares. En aquest punt a la dreta hi ha el corriol que davalla fins a les primeres cases de Portbou, punt final del nostre recorregut on ens esperaven la Montse Palomeras, la Joana i el cotxe d´en Pins.
Van ser 23 km d´excursió, amb un desnivell de 740 metres i una durada de sis hores i mitja caminant.L´any que vé en muntarem una de nova, que passi per llocs diferents i que ens permeti gaudir de paisatge i d´espais naturals diferents.

Lluís Genové


veure fotos

21/1/08

El Trailblanch, un infern de neu


Aquest diumenge hem participat en el Trailblanch de Font Romeu, única cursa a Europa de llarga distància en neu. La prova, de 51 km, ha estat tremendament exigent tant física com tècnicament.

Els aventurers d'aquesta ocasió erem en Jordi Batlle (Bananes), en Jaume Fabregas, l'Enric Sabaté i "moi" David (Pins). Tots érem conscients que la prova seria difícil però la realitat va superar el que ens imaginàvem.

Dissabte per la tarda varem anar fins al Lycee Climatique de Font Romeu per la recollida de dorsals i els de l'organització ens van donar varis consells per la cursa. Entre altres coses ens van indicar que en el tram més alt del recorregut era convenient portar cadenes o claus per les bambes. Jajaja, evidentment nosaltres no en portàvem. Algú ha vist cadenes o claus per córrer? Dons n'hi ha. Per cert que vam quedar parats del Lycee climatique. Es un immens complexe esportiu que hi ha a les pistes d'esquí amb piscina, pista poliesportiva coberta, pista d'atletisme i més coses. Al.lucinant. I al poble de Font Romeu hi havia una vida i una activitat comercial inimaginable per unes pistes d'esquí del nostre pais. que hi farem, es França.

Bé sense encantar-nos massa vam fer via cap a Puigcerdà a veure una botiga de bicis que només tenen specialized i al super per abastir-nos de menjar per esmorzar i cap casa del meu germà a la Molina (mil gràcies Xavi!) , on ens va fer un sopar excel·lent i ens va dir que estem com una cabra per fer aquest tipus de curses...A mi fa temps que em diu que no prengui més medicaments caducats, jajaja.

L'endemà matí vam enfilar cap a Font Romeu i vam arribar ben justos de temps. Vam anar fins a la pista d'atletisme on, després de donar els últims consells per megafonia van fer el compte enrere i van donar la sortida amb gran espectacularitat i efectes pirotècnics. Va ser impressionant. La veritat es que estàvem una mica impressionats i alhora el respecte que ens feia la cursa ens tenia una mica atemorits. La cara que fem a les fotos de la sortida ho diu tot.

Però bé, creuem l'arc de sortida i ja som corrents per sobre la neu. Al cap d'un kilòmetre cau una noia just davant nostre amb la mala sort de mullar-se els peus en uns bassa. No es pot badar ni un instant. Poc a poc es fa de dia i parem per treure roba. Gairebé hem quedat els últims. Ens ho prenem amb calma i foto per aquí foto per allà, anem mirant el paisatge. No hi ha molt gruix de neu i es pot córrer bé. Arribem al primer control i hem de passar el xip que ens ha proporcionat l'organització per uns receptors que el capten i envien el senyal a la meta on només arribar ens donaran els temps de pas per cada punt (al.lucinant) Un altre corredor es torça el peu i el del control li diu que pari però s'esforça en continuar amb els ulls plorosos pel dolor. No sap el que li espera...i nosaltres tampoc, però aquesta cursa no perdona cap errada.

En un habituallament coincidim amb un madrileny (tela venir de Madrid) i amb altres catalans. Després fem una baixada canyera per sota un telecadira de les pistes d'esquí. Amb en Jordi havíem quedat enrere però gràcies a aquesta baixada hem tornat a atrapar els altres dos. Continuem i al cap d'una estona després d'un habituallament trobem que una colla de participants que ens venen de cara. Hem perdut el camí i reculem. Som uns 15 corredors i ens costa una mica trobar el camí correcte. Estem a l'estany de Pradells. Després d'un tram de bosc on agafem la davantera d'aquest grup, trobem un altre estany i no veiem cap senyal de continuació. Ens hi fixem millor i veiem que el senyal es a l'altre costat de l'estany. Sorprenent. Creuem l'estany per sobre del glaç. Al cap d'una estona més arribem a l'estany de les Bulloses i quan som a la presa, veiem els primers corredors que ja li han fet tota la volta. Suposem que si ells ja l'han fet no deu ser molt llarga...però ens equivoquem. La volta es fa llarguíssima. Terrible. Primer hem de remuntar bastants metres, ara si amb neu fins als genolls i un cop a dalt en els descens no es guanya temps. Ens fan baixar per un pendent molt pronunciat agafats a unes cordes, creuar clots d'aigua per damunt de rocs nevats i el més difícil es quan som a l'altre punta de l'estany de les Bulloses i l'hem de creuar per sobre i en tota la seva longitud. Just entrar-hi rellisco i hem foto una galeta considerable (que dur que es el gel!). Avancem lliscant amb molt de compte i fent equilibris per no caure. Al cap d'una estona se sent una patacada. Es el participant que tenim a darrere. Li costa una mica aixecar-se per que rellisca en intentar-ho. Es bestial que ens facin passar per sobre del gel. A sota es veu com es mou l'aigua, se senten cric-crocs, i la veritat es que l'únic que tens es ganes d'arribar a l'altre extrem. Quins collons l'organització fer-nos passar sobre el gel!

Finalment arribem al refugi, reposem, mengem i bevem una mica. En Jaume fa estona que ha tirat endavant i ara anem junts els altres tres. Ens mantindrem així fins al final. Es millor estar units davant la duresa d'aquesta prova. S'enporten un participant amb el braç trencat. Engeguem i després de tornar a caure a terra en Jordi i jo per culpa d'una placa de gel, enfilem un pujada bastant considerable fins un collet damunt l'estany d'Aude. Baixant i arribant a l'estany tornem a perdre la traçada. En alguns punts la indicació es insuficient. Tenim la moral un mica per terra i comença a voltar-nos pel cap la possibilitat de no arribar en el temps màxim que exigeix l'organització, que son 10 hores. No avancem ni en baixada, ja que si corres t'enfonses, rellisques i perds l'equilibri i si camines tens la sensació que no arribaràs mai. Però tots tenim clar que m'entre puguem fer un sol pas endavant no ens aturarem. Finalment després d'una baixada super tècnica amb neu, fang, grans rocs i arbres al mig del pas arribem al penúltim habituallament on ens diuen que ens queden 17 km. Continuem i ara tot el que ens queda es una pista d'esquí de fons on podem córrer bastant i treurens una mica la tensió acumulada durant tot el dia. Poc a poc ens recuperem el suficient per portar un bon ritme i ens plantem al final en 9:16h entre aplaudiments del públic que queda i felicitacions del speaker. Ho hem aconseguit! En Jaume ha entrat en 8:30.

La veritat es que ha valgut la pena, el dia ha estat excel·lent i el paisatge es preciós, però en acabar tots estem d'acord que es una cursa molt dura i que no volem tornar a veure neu en molt de temps. Pensant objectivament hem d'estar molt contents d'haver acabat dignament una cursa tant difícil i d'haver superat un repte més. Quin serà el proper?


veure fotos

article de la FEEC del Trailblanch

Comentari d'en Manel Serra d'Olot

He vist la vostre pàgina web...i no em queda altre opció que felicitar-vos. Les fotos son fantàstiques. A mi m'encanta la neu i vaig flipar en veure-les. S'ha de reconeixer el mèrit i el tesó d'aquesta colla d'esportistes que fa 51 km un diumenge, trepitjant muntanyes i corrent pel mig dels llacs glaçats de la Cerdanya. Impressionant. A mi m'agrada molt la fotografia i apartir d'ara seré un asidu de la vostre web. Desde la Garrotxa us animo a que seguiu per aquest camí i que pogueu assolir totes les corregudes i caminades que tingueu projectades. Anim i endavant Senglanassos.
El vostre amic garrotxí
Manel Serra.