7/3/08

Marató de Barcelona 2/3/2008



“ Arribar és guanyar “
Aquesta dita podria ser aplicada a moltes curses en les que hem participat en els darrers mesos, però la veritat és que hi ha proves que són més especials i emblemàtiques que d’ altres…
La Marató de Barcelona segurament és un d’ aquests casos…
El passat diumenge 2 de març, dos senglanassos ens desplaçàvem a la capital per participar-hi…igual que 9017 corredors més… Érem en David (Pins) que repetia l’ experiencia de l’ any passat i jo mateix ( en Jordi, bé… en Bananes… ) que era la meva primera vegada…
Cal dir, que és una marató que ha agafat molta força dins aquest món i segurament ben aviat superarà en tots els sentits a la que es celebra a Madrid, i que de moment és la primera de l’ estat… A més, és una marató molt internacional ja que hi ha una participació estrangera molt gran…
El seu recorregut és plà i molt ràpid… Un dels seus atractius principals és que travessa per alguns dels llocs més emblemàtics de Barcelona : Plaça d’ Espanya, el Camp Nou, La Pedrera, La Sagrada Familia, l’ Hospital de Sant Pau, el Pont de Calatrava, la Torre Agbar, el Fòrum, el Port Olímpic, la Ciutadel.la, l’ Arc de Triomf, la Rambla,… i si a tot això hi afegim una bona climatología i una organització sensacional, l’ èxit estava assegurat…
Ens donàven la sortida a les 8:30h del matí i el temps màxim per fer-la era de sis hores… Nosaltres vam tenir la sort de començar-la i acabar-la junts, en un temps de 4:41h… Hi havien 8 punts d’ habituallament amb aigua, gatorade, fruita, fruits secs,… i 7 llocs adicionals amb esponges… Cal dir que tots aquests punts estaven perfectament ubicats i organitzats…
Com ja teníem previst, va ser una marató dura… amb trampa… com qualsevol cursa d’ aquest estil… T’ ho miris com t’ ho miris… i et preparis com et preparis… tot el teu esforç i entrenament no et pot garantitzar acabar la cursa… Pots arribar més o menys “fresc” al km 25 o 30, i a partir d’ aquell moment, fins el km 42, hauràs de posar-hi quelcom més…
Hi ha qui diu que els primers kms els corres amb les cames, i els darrers els corres amb el cap…
Desde aquest senzill escrit m’ agradaria aplaudir a la gent que es concentrava al voltant de tot el recorregut… encoratjant… aplaudint… cridant… en definitiva… donant el soport i ànims necessaris que moltes vegades ens ajuden en els kms finals…
Com a detall d’ algún d’ aquests moments, us diría que en més d’ un moment, el públic, les bandes de música,i l’ ambient en general,…em feien posar la “pell de gallina”…
Així doncs, gràcies Barcelona per oferir-nos una marató a tant alt nivell… Ens hi veiem l’ any vinent ¡!!
Fins aviat,
Jordi.