12/6/08

Travessa del Montseny

VENT, BOIRA, PLUJA, PEDRA… I TRISTOR…

El passat diumenge 25 de maig va tenir lloc la 33 edició de la Travessa del Montseny, una de les proves més exigents de la Copa Catalana de Caminades de Resistencia.

El recorregut és de 46 kms i cal fer-los en un temps màxim de 14 hores…

Aquest any, vam participar-hi dos senglanassos… els dos Batlle’s… en Josep i jo mateix ( en Jordi –Bananes- )…
Els participants inscrits erem 650… dels que vam surtir 580… i n’ arribàvem 280…


La sortida es feia segons els horaris previstos… a les 5h de la matinada desde Aiguafreda (324m), tot seguit ens enfilàvem cap al cim del Tagamanent (1067m), baixàvem cap al Plà de la Calma i tornàvem a pujar cap a Collformic (1145m) on ens esperàva el café i una mica de xocolata per posar energia al cós, que realment ens faria falta per pujar al cim del Matagalls (1694m) mentre

“lluitàvem” amb el vent, la pluja, la calamarça i la boira…Un cop passàvem el control del Matagalls, baixàvem de nou cap a Sant Marçal (1090m) on hi habia una mica d’ habituallament i on el brou i el codony es van posar de primera… ens faria falta, ja que de inmediat ens veuríem pujant al cim de Les Agudes ( 1703m )… per continuar cap al cim del Turó

de l’ Home (1707m)… Llavors començaria la continuada baixada, passant per Santa Fe (1120m) i arribant al cap de 10 hores a Gualba de dalt (184m)…
Realment, les inclemències meteorològiques que s’ habien anunciat als mitjans van acabar fent acte de presència durant tot el transcurs de la marxa, haguent de suportar vent, boira, pedra i aigua… Sobretot aigua, que convertia els camins en rierols i les pistes en fang i bassals per tots costats…
Un any més, va ser una prova sensacional… tot i que, una fatalitat ens va deixar a tots sense alè… En el decurs de la prova, al cim de Les Agudes, es produí un accident que li llevà la vida a un company d’ Igualada al caure per un barranc de més de 30 metres… aquest fet ens va commocionar a tots…
Ara, després del Montseny ja estem desitjant que arribi la nostra Travessa de l’ Olla Maçanetenca, i que tenim prevista per el dissabte 7 de juny…
Així doncs, fins la propera…
Jordi Batlle

9/6/08

La Insostenible - Tour de Fraussa





Encara que ha plogut molt des del divendres 21 de març (i mai millor dit) finalment m'he vist obligat per la pressió del sector crític (El Senglar Blau) a fer la crònica de la Insostenible. Si no a cada sortida d'aquí al 2020 algú em recordaria que no l'havia fet...



Bé, el divendres sant, tal i com ja es tradició els últims anys, vam fer una sortida llarga en bici. A les 8 del matí al parking hi havia l'activitat típica d'una sortida en bici. Es a dir, en Víctor descarregant la bici del Toyota.
També van venir dos amics suïssos d'en Robert i el gran mestre ciclista de Maçanet, en Josep Dalmau "Gaspà". Un cop tothom apunt vam enfilar carretera amunt cap a Tapis i Costoges on vam parar a esmorzar a la plaça.
El dia era molt fred així que sense encantar-nos excessivament vam continuar en direcció a la Nantilla i poc després ens vam separar d'en Gaspà,en Robert i els seus col·legues que havien de tornar a dinar a Maçanet. La resta vam continuar carretera avall en direcció Arles sur Tec. Vam passar per sota l'impressionant Roc de Sant Sauver (1235m) Aquesta muntanya sempre m'ha cridat l'atenció ja que quan fas la carena de Fraussa cap a Dona Morta es veu en tot moment, però mai havia tingut ocasió de veure-la de prop.
Al cap d'una estona de baixar vam trobar una casa de turisme rural. La pista de terra es va convertir en una carretera estreta i molt curvada que ens va fer gaudir de debò. Al cap d'una bona estona d'estar baixant, després de passar les Gorges de Mondony, vam arribar a Arles. Vam fer un petit reconeixement del poble i carretera avall fins a Ceret on vam parar a reposar una mica i carregar les piles per la pujada que ens esperava. Ja portàvem més de 50 km així que un descans era merescut.

Descartada l'opció de pujar a Fontfreda i Collada de Pous per excessivament dura vam tirar en direcció Maureillàs per enfilar el "Coll de categoria especial de la Manrella". La pujada es va fer llarga i aburrida i bastant dura i després d'estar una hora aproximadament pujant vam arribar a l'Hostal dels Trabucaires de les Illes.
En Bananes destacat en primer lloc , com a rei de la muntanya d'aquest Tour de Fraussa, en Lluís i jo en segon lloc i inmeditament redera la revelació de la temporada, en Victor Puig que arribava fresc com una rosa, demostrant d'aquesta manera que aquest hivern ha progressant molt amb l'spinning.
Al cap d'una estona arriben en Jep Batlle i en Marc, habitual de les primers posicions quan la carretera va cap amunt , però que aquest cop va notar la falta d'entrenament.
Vam menjar el dinar que portavem i en acabat vam prendre un cafè ben calent que va entrar de meravella.
De nou pujarem a les bicis per acabar de fer l'ultim tall amb desnivell positiu fins a la Manrella. Després baixada cap a La Vajol i Maçanet. En total uns 81 km de volta circular a la serra de Fraussa i un bon entrenement pels dos dies en Btt que vindrien poc dies després.








4/6/08

Aplec de St.Isidre / Maçanet -Les Salines


Tota la setmana m’anaven arribant informacions negatives, el temps no hi ajudava, hi havia un casament el dia abans i tot apuntava a ser pocs el dia de la caminada.

L’any passat es va fer el mateix trajecte, i va ser un èxit de convocatòria.

Havíem quedat tots de manera poc concreta i, per afegir-hi més incertesa, Mourfi va fer que caigués un ruixat just a l’hora de sortir.

No les teníem totes, en un principi em vaig pensar que només seriem en Lluís, en Jaume i jo, però quan ja ens disposàvem a sortir van aparèixer com un bolet l’Anna Maria, la Marta i la Maria pel camí de Les Creus i pocs instants després va aparèixer el 50% de la gent del Grier: l’Esteve, en Pau i un noi molt trempat que ara mateix no recordo el nom.

Quasi abans de dir bon dia, en Pau va fer referència al fet que de cares a l’any que ve, ja que igualment la caminada passa pel Grier, ens esperarien a dalt. Doncs l’any que ve voltarem per la Serreta de la Cardona.

Després d’uns minuts de si plourà o no, tots miràvem el cel, quan va passar un d’aquells meteoròlegs que s’han feta amb els anys: en Pep de Can Vinyes que ens va dir que segurament a la tarda plouria però que el matí aguantaria.

Més amb el cor que amb el cap varem decidir tirar amunt, en Pau va portar la batuta fins a la Màquina, varem passar pel Grier, cap als dipòsits de l’aigua , pel davant de les pistes d’entrenament de salts amb bicicleta, cap a Can Borat , els camps de la costa (on sembla ser que s’hi cull algun bolet dolent), ens varem enfilar fins a la Màquina, allà la batuta ja no la va voler ningú, i es va notar, la cosa no va anar tant recte, ens va costar de trobar el camí del Diví, era molt brut però finalment hi varem anar a petar de caps.

Al Diví, ens varem enfilar cap al Puig de l’Evangeli i , pel camí, varem trobar diferents objectes: una serra, un jersei i un gos En un primer moment varem pensar en una gimcana. Però la següent pista ens ho va desmentir, varem trobar quatre homes, entre ells: l’Andreu Vila, l’Esteve Puigmal i en Jose Mari, que estassaven el camí per on havíem de passar.

Un 10 per a l’organització.

Varem esmorzar a la font de Fussimanya .

Ben tips ens enfilàvem cap a la mina de ferro i , tot discutint com cada any, on s’ha d’agafar el camí de l’estat.

De cop varem trobar aquell faig tant gros que et confirma que hi ets. Passat la Font del broser ja teníem la certesa que ens mullaríem, no sabíem on, però ens mullaríem.

Veiem les brumes que s’anaven reunint cap a Tapis i ,quan encara no havíem arribat al girall de la Mina, ja hi havia unes cortines d’aigua a sobre els Vilars. La sort va ser que just quan sortíem a la casa de La Forestal, van passar els cotxes escombra.

Un altre cop un 10 per l’organització. Ens varem repartir en varis cotxes fins al Santuari.

Tot plegat no va ser un ruixat de maig; la pluja ens va acompanyar tota la tarda i el refredat tota una setmana.

Fins aviat.

Robert