18/12/08

Eternal running


Fa un parell d’anys en Bananes ens va parlar que havia anat a fe l’Eternal Running, de bones a primeres el nom no ens va pas dir gaire res, a part que “Running” en Anglès vol dir córrer, però de l’individu que venia la proposta no calia saber anglès per intuir-ho. Però aquesta vegada no n’hi havia prou amb córrer, sinó que s’havien de saltar camions de palla, passar per sota de filats de ferro amb punxes, saltar tubs de formigó i el que l’hi va fer més il·lusió: passar per les basses de fang.

Ah i amb una rialla joiosa i envejable ens va dir:

I, L’ESLÒGAN ÉS!!!!!:
“ Si llega seràs invencible, sinó cabràs fracasado”

No recordo amb exactitud el pensament que em va despertar amb aquella explicació, però millor!!!!, crec que estava més a prop d’anar a explicar-li a en Salva de Darnius, (El nou psicòleg de capçalera) .que no pas d’engrescar-me per l’any següent.

Però amb la perseverança (Per no dir tossuderia) implacable d’en Jordi, ens va explicar les bones sensacions que li havia donat la cursa i l’any següent a Igualada ( A tocar de Mòdena, on fan el famós vinagre) ja l’érem 5 d’invencibles.

Fotos i crònica de L’Eternal Running 2007 d’Igualada (Programa a Part) Preguntar a Montse, Marian,Yolanda i Núria……… jejeje

Tot i els petits contratemps de l’any passat, ( Encara tinc somnis en el que estic amb calçotets i xancletes i mort de fred a dins d’un autobús), aquest any hi hem tornat i dilluns sense adonar-me’n li estava recomanant a un amic de Figueres, i posava una cara….( L’any que ve l’enganxarem).

Centrem-nos en aquest any, vam marxar de Figueres a les 7 del matí, érem en Victor en Jordi i jo. Sense preguntar …… vam arribar a Castellbisbal. El primer problema va ser fer un Cafè, hi havia dos bars, un al costat de l’altre, un era ple i l’altre era buit, segons en Victor havíem d’anar al ple, segons la lògica meva i d’en Bananes havíem d’anar al buit, va imperar la democràcia, però el poble no sempre te raó, el sisè sentit d’en Victor tenia raó. ( El bar es deia : “Paquita sal un momento”, però la Paquita mai sortia de la cuina i el seu home se’l veia pobre d’esperit)

Ens vam trobar amb en Pins a la sortida, després de fer-nos les “eixeres” corresponents de mes d’un mes sense veure’ns , vam començar a córrer.

De la cursa no en diré res, millor que mireu l’apartat de fotos fetes per en Xavi i les nostres dones, són bastant ……..eloqüents.
L’arribada va ser definida per en Bananes de : “Pequeño volcan” , no ho vaig entendre…., però va ser una joia trobar-nos una claca tant bolcada, la Marian, En Jordi l’Ariadna, la Nuria, la Iolanda, en Pau la Teresa, en Xavi , la Maria i en Xapis.

Després vam anar cap a Castelldefels, ens vam trobar amb l’Alexia , la Bea , l’Arnau i la Tessa, un bon dinar amb pastís inclòs, en Victor feia 28 anys, (n’aparenta més) .

Foto finish a la Platja i …………………

Com deia l’avi:

Amb diades com aquestes paga la pena ser viu.

Robert Oliva Urtós