Marató de Barcelona

De nou en Jordi i jo estàvem apunt per córrer la Marató de Barcelona juntament amb els altres 9700 participants. Gairebé fem tard ja que vam haver d'anar a deixar coses al cotxe a ultima hora i vam tornar corrent per incorporar-nos 2 minuts abans del tret de sortida. Vam tardar 5 minuts en passar per l'arc que marca l'inici i ens vam posar en marxa a l'etern i monòton ritme de 6 minuts el kilòmetre.
Abans del kilòmetre 5 va començar a caure una fina pluja que ens va seguir al llarg de bona part del matí. Sobre el kilòmetre 7 ens avança un estranger mig despullat que va disfressat de hawaià. Al seu pas el públic li crida "Alohaaa!!!". A la marató hi ha tot mena de gent. Un altre porta un munt de globus penjant. Passem el kilòmetre 12 i travessem el meu carrer. Es una sensació molt maca córrer una marató per la teva ciutat. Arribem al Passeig de Gràcia i hi ha una colla de Tibetans (monjos inclosos) animant i fent present la seva causa. Un participant poc experimentat amb cadira de rodes ho passa molt malament amb el petit desnivell que fa el Passeig de Gràcia. L'animem. Passem la Sagrada Família, un munt de gent i turistes animant i sobre el kilòmetre 17, gran sorpresa!!!! En Salva Barris i la Mireia ens han vingut a animar. En Salva corre un parell de carrers al nostre costat i ens anima moltíssim. Es un moment genial.
Arribem a la Meridiana i ens creuem amb els participants que van davant nostre. Ens salude amb L'Enric Sabaté que està apunt de passar la mitja per sota de les 2h i complir el seu objectiu.

Fem la volta al final de la Meridiana i tornem amb una mica de baixada que s'agareix cap a la mitja marató. Creuem amb un temps de 2h 7 minuts segons el previst. Pont de Calatrava, Granvia en direcció Besos que es fa una mica llarg i Diagonal Mar. Al km 25 caminem en l'habitua llament per veure amb més calma. Enfilem Diagonal amunt fins a la Torre Agbar i de baixada arribem al km 30. Ja estem una mica fins els collons d'aquest ritme tant aborrit i d'aquest paisatge tan monòton. Cada any aquest punt se'ns fa molt pesat. Arribem al mar i tot i patir una mica posem el que cal posar i mantenim un bon ritme fins al km 35 i l'Arc de Triomf. D'aquí a la Plaça Catalunya, Catedral, Plaça Sant Jaume i les Rambles, punt tots ells molt emblemàtics i que ens acosten al final del recorregut. Patint ja una mica però amb molt de valor passem pel km 40 on la meva Mare i la meva tia ens animen. Saludo alguns veïns al tombar el carrer Sepúlveda i ja veiem el final. Aquest any hem corregut molt més que el passat i entrem a meta en 4:25, 10 minuts menys que el 2008. Estem cansats però molt contents d'haver acabat una nova edició i de fer-ho junts. Tornarem l'any que ve? Tot primer diem que no, però al cap d'unes hores ja hem canviat d'opinió.