30/9/09

La Diada 2009


En primer lloc disculpar-me perquè em vaig comprometre a fer l’article ràpidament, però…. Ara podria dir que amb el nen no he tingut temps, fins i tot podria dir que no he anat a la Matagalls-Montserrat per poder fer l’article….però la veritat és que mai trobo el momento, en canvi si que trobo el moment per mirar la tele..

Bé, el dia 11 per a mi és un dia molt especial, un dia d’aquells que esperes amb ganes, i aquest any vaig recollir la sensació que la gent tenia ganes de canviar el traçat, en Bananes tenia moltes ganes de passar per la central d’en Cabot.
Vaig anar barrinant per on podíem passar, i tota la setmana amb el meu pare vam parlar de diferents camins.

Varem quedar a dos quarts de vuit al pàrking, de mica en mica va anar arribant la gent, érem en Bananes, en Batlle, en Victor, en Tene, en Martí, en Xapate, en Figa, l’Esteve, en Pau, Teresa, la “Maria” i jo.

Varem agafar el vial cap a la Cardona, la font del ferro, la serreta de la Cardona, la font de les escomes (que s’ha ben perdut), varem passar per davant d’un martinet (un martinet que s’hi feien claus i tatxes durant el segle XIX quan Maçanet era un dels pobles mes sorollosos de l’alt Empordà, durant aquest segle a Maçanet hi va haver una industria del ferro bastant important, aquest martinet tenia la resclosa prop de la gorga de les dones) abandonat que hi ha sota del revolt de les romegueres i el single.
Vam travessar la ribera prop de la resclosa de la central d’en Cabot, i ens varem enfilar ‘rostus’ amunt pel serrat, aquesta va ser la primera demostració de força per part de la Teresa i la “Montse”.
Una vegada a dalt varem tirar a l’esquerra d’una carretera que s’acaba i comença un camí que et porta en vistes de la central d’en cabot, des d’allà s’entreveuen les antigues restes de la Farga d’en Paris que mes tard fou adaptat el salt a la producció d’energia elèctrica.
Després d’una estona parlant de la viabilitat d’aquest tipus de centrals hidroelèctriques , on l’Esteve ens va explicar que a l’ajuntament havia vist els projectes originals d’aquesta central i la del poble, varem continuar voltant el bac d’en Salabert fins arribar a poder veure la Terneta , el bullidor i el prat d’en Josepico. Llavors ens varem enfilar cap a la serra de l’ou i varem passar cap els cirerers i la collada de Can Salabert. Un cop allà agafàvem el camí de Can Duch i, al trobar la partió del roquet ens varem enfilar cap al Puig de les Roques.
Puig de les roques és un lloc tant interessant com desconegut, hi ha una panoràmica singular de Maçanet, possiblement és el puig més cèntric del terme.
Una vegada a dalt mai trobàvem el moment de marxar, per un cop que esmorzem assentats….fins i tot una peça de fruita em varen deixar menjar… Jo ja patia per si arribaríem a l’hora al Molí, encara havíem d’anar al Puig de la Creu.
Després de tirar unes fotos tribles ,que per a en Victor sempre son massa, varem continuar cap a Camp d’Alt i ‘taltabaix’ cap al càdec del Roquet i Coll d’Oliveda.
Parlant del referèndum d’Arenys ens varem plantar a Coll de Lli i sense arribar a un consens per fer un referèndum a Maçanet arribàrem a la collada de dalt per agafar un camí que puja pel dret cap al Puig de la Creu.

Un cop a dalt, descobrim una la senyera que algú va clavar a sobre del punt geodèsic (quins collons..), una senyera esfilagarsada clavada sobre d’un símbol territorial pertanyent a un ministeri espanyol podria ser una bona metàfora.

Un cop allà vaig repartir unes octa vetes on hi havia un manifest, escrit com sempre a última hora i pressionat per la eficàcia organitzadora d’en Bananes, ( ell duia la part de la difusió i la gastronomia), vaig pensar que no podia faltar un discurset i un cant dels segadors com cada any. Em vaig preguntar si tenia alguna cosa a dir… i va sortir això:

En una societat amb tant d’accés a la informació, sovint tinc la sensació que tot el que es diu i el que es deixa de dir,el que es fa i es deixa de fer està absolutament orquestrat, per uns mitjans de comunicació que són la batuta d’un poder suprem que es diu “societat del benestar”. La “societat del benestar” és un gran paraigües per als politics, perquè tot el que fan suposadament ho fan perquè el poble estigui millor, però al mateix temps és un gran matalàs per al poble. El poble dorm profundament i ens han fet creure que ja hi ha algú que aguanta aquest paraigües que ens mante eixuts!!!. Doncs no!!!, aquest paraigües l’hauríem d’aguantar entre tots!!!
Els catalans el 1714 vàrem perdre els nostres drets col·lectius, però sempre que uns hi perden algú hi guanya, els castellans van aconseguir algú que els hi aguantes el paraigües. Però Espanya no serà mai res!!!, per una senzilla raó: si en una guerra has guanyat una gallina que pon ous d’or, almenys alimenta-la bé. Que ha fet Espanya? A part de no donar-li menjar l’ha feta pondre amb excés.
Resultat: Una Espanya adormida i una Catalunya cansada d’aguantar un paraigües que es fa petit davant el ruixat que està caient.

Però hi ha una cosa que no ens podran prendre mai, ells durant molt de temps s’han quedat els ous, però el tarannà i i el saber fer català el tenim nosaltres.
Això no ens ho podran prendre.
La crisis ens ho farà passar molt malament,però n’hem de sortir reforçats com a poble.
Posem-hi ganes, “nosaltres podem”

VISCA CATALUNYA LLIURE


Vaig notar que cantàvem més alt que altres anys, potser és un sintoma que estem despertant d’aquest “tansemfotisme” en el que estem instal·lats.

Tot seguit agafàvem un camí cap a Crestes de Gall, on tant si com no l’Olga va voler enfilar-s’hi, je je je.
Passat aquell lloc on cada any ens perdem, (En Victor ens va guiar pel bon camí), vaig treure pit dient que aquest any no faríem servir el “comodin de la llamada”, però uns metres més avall quasi em vaig haver d’empassar les paraules.
Varem tornar a caure en un triangle d’incertesa com cada any, però aquest any hi varem saber trobar el costat bo , fins hi tot ens varem tirar un parell de trifotos enmig de la boscúria.
Amb quatre salts ens plantem a Can Costa i amb un bany al cap fem l’últim tall fins arribar al Molí.

Allà ens hi esperava alguna cosa millor que les galtes de porc a la brasa, ens hi esperava una bona estona amb família i amics.

Com diu l’anunci: Un bon dinar al Molí…….20 €
Una estona amb la gent que t’aprecies……. no es paga amb calers!

Robert Oliva

1 comentari:

Qing Cai ha dit...

chicago bears jerseys, http://www.chicagobearsjerseys.us/
asics,asics israel,asics shoes,asics running shoes,asics israel,asics gel,asics running,asics gel nimbus,asics gel kayano
giuseppe zanotti, http://www.giuseppe-zanotti-outlet.org/
louis vuitton outlet, http://www.louisvuittonoutletstore.name/
lacoste shirts, http://www.polo-lacoste-shirts.fr/
hermes outlet, http://www.hermesoutletstore.us.com/
oakland raiders jerseys, http://www.oaklandraidersjerseys.us/
ray-ban sunglasses, http://www.ray-bansunglassess.in.net/
gucci,borse gucci,gucci sito ufficiale,gucci outlet
michael kors factory online, http://www.michaelkorsfactoryoutletonline.com/
miami heat, http://www.miamiheatjerseys.net/
nike air max 2015, http://www.airmax2015.com/
the north face outlet, http://www.northface-outlet.cc/
steelers jerseys, http://www.pittsburghsteelersjersey.com/
hermes outlet store, http://www.hermesoutletstore.us.com/
swarovski uk, http://www.swarovskioutlet.org.uk/
adidas outlet store, http://www.adidasoutletstore.us.com/
air max 2014, http://www.airmax2014.net/
chanel outlet, http://www.chaneloutletstore.us.com/
louis vuitton outlet store, http://www.louisvuittonoutletstore.name/
michael kors handbags, http://www.michaelkorshandbags.in.net/
beats by dr dre, http://www.beatsbydrdre-headphones.us.com/
lululemon pants, http://www.lululemonoutletstore.in.net/
celine outlet, http://www.celineoutletus.com/
abercrombie fitch, http://www.abercrombie-fitch.us.com/
cai2015916