2/9/10

28 Agost - Olla d'Ulldeter

A primera hora del mati, ens trobem l’Anna, Pins, Bananes i en Jordi.
Només quatre agossarats disposats a gaudir d’un dia a l’Alta Vall del Ter.

Sense perdre temps fem via cap a Ulldeter, durant tot el cami el Sr. Pins i el Sr. Bananes no paren de barrinar curses, entrenaments, projectes, ..., ens falta temps.
Només de tant en tant el Sr. Bananes reclama un café, que finalment trobem a Setcases.

Els 10º graus de temperatura que hi havia al parking superior de Vallter 2.000 ens indiquen que aixó no és ni Maçanet, ni Figueres.

Una vegada acabats els preparatius em poso al davant i enfilem cap a la Portella de Mentet, anem a ritme viu, no tardem massa a entar en calor, amb 25 minuts estem a la Portella, sense parar tirem cap al Pic de la Dona on hi arribem 45’ desprès de sortir.
L’espectacle que tenim davant nostre és increible ens hi ajuda el dia clar i amb una mica de vent, Pic Carlit, Canigó, el cercle d’Ulldeter i si ens hi fixem arribem a veure la Badia de Roses, poques vegades ho podrem veure desd’aquest punt.






D’aquí comencem a córrer per tota l’Esquena d’Ase fins el coll de la Geganta, avancem uns excursionistes que van a peu i que ens mirem encuriosits :
¿ bogeria?, ¡energia !, ¡ sentiment !.

La pujada a Bastiments l’encapçala l’Anna que puja molt bé, arribem al cim desprès de 2 hores i mitja desprès d’haver sortit.
Al cim continua l’espectacle, veiem el Pic de l’Infern, majestuós, la vall que mena a Coma de Vaca, els Torreneules, el Puigmal, ...







La baixada la fem rapidissima, passem pel coll de la Marrana i sense parar enfilem al Gra de Fajol Gran.
Al cim trobem més ”malalts” que també corren per aquests cims.




Desprès de la tradicional foto, desfem el camí fins arribar novament al coll de la Marrana, portem 4 hores.

Un cop arribats al Coll de la Marrana, prenc la determinació de fer una mica més de volta, canviant l’itinerari previst i baixant direcció al refugi d’Ulldeter, passant pel naixement del riu Ter on parem a refrescar-nos.

Amb aquest recorregut fem una mica més de camí, però ningú es queixa perquè la visió del Gra de Fajol Petit, les flors i l’aigua que neix de la muntanya valen la pena fer aquest esforç.extra.

Inconscientment, durant la baixada desde’l Coll de la Marrana fins al Refugi, baixem el ritme i caminem completament feliços i amb la sensació de ser uns privilegiats.

Deixant enrera el refugi d’Ulldeter, em giro, veig l’Anna i en Bananes que em segueixen i enmig dels arbres distingeixo el Gra de Fajol que ens mira trist i rancorós que marxem tant ràpid.

En giro i somric sota el nas amb la seguretat que ben aviat tornarem per aquestes contrades a caminar, còrrer, escalar o lliscar.

11/8/10

Cursa del Fau 2010



Els Senglanassos volem donar les gràcies als participants, esponsors i a tots els que heu col.laborat per fer possible aquesta cursa.

Imatges Santuari del Fau


Imatges Bach-Grillera

27/7/10

MINI CARROS DE FOC… MAI ENRERA…

Bé… aquesta vegada seré jo ( en Bananes ) qui us farà arribar algunes pinzellades del que ha estat aquesta magnífica sortida per una de les parts més maques del nostre Pirineu

Tan debò us ho sàpiga transmetre…


En primer lloc, m’ agradaria ressaltar que la qualificació de “mini” potser no és la més adient ja que en aquests dos dies hem pogut comprovar com la exigència de la sortida requeria uns mínims d’ estat de forma…


Bé doncs, som-hi… així va anar el tema…

El passat divendres 23 de juliol, a primera hora, ja es notaven, entre els que hi anàvem, els nervis… la il.lusió…, de poder començar ja el cap de setmana per a poder conviure amb d’ altres senglanassos la que segurament era i realment ha estat la sortida més engrescadora d’ enguany, del nostre “club/grup d’amics”…

Els “inscrits” ( per dir-ho d’ alguna manera…) érem… en Pins, l’ Enric, en Tene, en Lluís, en Víctor i un servidor…

En Pins ens esperava la nit del divendres al seu apartament d’ Espot… l’ Enric venia directament des de Barna el dissabte a primera hora… i els altres 4 cracks habíem quedat a les 8h al parking de l’ Eroski de Figueres…


Finalment sortíem a les 20:30h… amb 25ºC, una mica de tramontana… i els 40 principals que l’ amic Víctor ens va posar per començar a animar l’ ambient… jo l’ hi vaig dir que per agafar direcció Olot, podíem sortir per la zona de Les Forques i així ho vam fer…


Al voltant de les 22h30’ ens plantàvem a La Molina… la temperatura havia baixat fins a 13ºC…Allà ens vam parar a fer l’ entrepà del sopar i tot seguit vam intentar anar a fer un cafè a un bar que hi ha davant la pista llarga… però massa tard… ens varen dir que ja estaven tancant…


Al cap de una estona ja passàvem per la Seu d’ Urgell… després per Sort… i cap a la 1h de la matinada arribàvem a Espot… Allà el termòmetre marcava 10ºC… el comentari era… “Collons (perdoneu la expressió…) quina frescota ¡!!”… Llavors, vam sortir del poble d’ Espot fins arribar a casa d’ en Pins on ell ja ens estava esperant…

Un cop a casa d’ en David, ens vam instal.lar… vam preparar les motxilles per l’ endemà… ens vam posar d’ acord de on dormir cadascú… i a mi em va tocar ( com quasi sempre… ) amb l’ amic Víctor… que per cert, no sé quina moguda es portava amb el matalàs inflable, però no va parar de bellugar-seen tota la nit…je,je,je….

Bé… el dissabte a les 6h30’ ja tocàvem “diana”… continuava fent força fresca i el termòmetre ens ho demostrava amb els seus 8ºC… A les 7h30’ sortíem de casa d’ en Pins per trobar-nos al cap d’ una estona amb l’ Enric que ja hauria arribat de Barcelona…


Un cop al parking del Parc Nacional per fí començàvem a caminar… Sobre les 9h50’ arribàvem al Refugi Josep Mª Blanc de l’ Estany Negre ( alçada 2200m ) i allà vam decidir fer una parada per esforçar… Al cap de 1h ja estàvem novament de ruta amb el pensament ja posat en anar enfilant la pujada cap al Pic de Peguera…

Cal ressaltar que les explicacions d’ en Pins sobre tot aquell entorn eren contínues i feien que tot allò encara fos més impressionant… una d’ elles… quan ja estàvem a uns 2500m d’ alçada va ser per comentar per quin costat faríem cim… alguns van carenar i d’ altres vam tirar pel dret… Cal dir que la part final és una pujada força tècnica i exigent… amb lloses de pedra… i que fan que en arribar al cim ( alçada 2950m ) et facin sentir super-realitzat…

Abans de fer cim, també veureu en alguna foto que vam donar nom a un nou pas… i el vam anomenar “…el pas del dubte…”…


Un cop a dalt (12h35’), mentre esperàvem el reagrupament de tots, mirava fins a l’ infinit… i ufffffff… com amb tot l’ ho meravellós d’ aquesta vida… no existeixen prous paraules…

Després de gaudir del Pic de Peguera, vam anar baixant per la Vall de Monastero… fins arribar a un maquíssim i idíl·lic pla situat a 2060m d’ alçada on vam fer una parada per menjar alguna cosa… eren les 14:30h i ja tocava…


Al cap d’ una estona es començava a tapar el cel i amb previsió vam decidir no encantar-nos i continuar la Nostra marxa cap a l’ Estany de Ratera (2100m) i Sant Maurici, on hi arribàvem a les 17h… Ara ja només ens quedava una pista de forta pujada i abans de les 18h ja havíem arribat al Refugi d’ Amitges on teníem previst passar la nit…

Un cop al Refugi, la primera feina va ser buscar les nostres lliteres i anar-nos a dutxar… uffffff… que bé… Tot seguit, puntuals a les 19:30h, ja sopàvem… hi havia sopa de fideus… sigrons… i botifarra/morcilles… cal ressaltar que vam repetir tots… i en tots els plats…


Sobre les 9:30h ja anàvem a dormir cap a les nostres lliteres… A la part de dalt hi dormien en Víctor, l’ Enric i en Lluís… i a la part de baix, en Pins, en Tene i jo… El primer en dormir-se va ser l’ Enric de qui es sentia algun petit ronquet que el delatava… Els altres no teníem gaire son, i hi havia una mica de “catxondeo” deixant anar alguna “cullunada” algun sobre l’ altre… Finalment, al cap de una estona, per respecte als altres… vam fer silenci… a intentar dormir… i sobretot a descansar… que a l’ endemà ens esperava un altre magnífic dia…


A l’ endemà ens vam llevar tocades les 6h30’… L’ Enric va ser el primer… va baixar de la llitera i amb un toc als peus ens va anar despertant un a un… Bon dia companys!!!... ens anàvem dient uns als altres… quin ambient més “guapo”…

Al meus costats tenia en Pins a l’ esquerra I a la dreta en Marc… ens vam anar incorporant tots I a les 7h ja estàvem esmorzant… pa, mermelades, mantega, magdalenes, suc,…. I cafè és clar ¡!!!...


A les 7h45’ ja estàvem tots a fora el refugi a punt per marxar de nou… bé… tots no ¡!!... ens faltava en Tene ¡!!... Vaig anar cap a dins el Refugi per veure si el trobava i m’ el vaig trobar a la porta que sortia tot carregat amb les seves coses… i del cor l’ hi va sortir… “…Collons, ja esteu ¿??...havíem quedat de sortir a les 8h ¡!!...”…


Mentrestant els altres ens entreveníem per fora el Refugi per fer-nos espassar la fresca que feia… En Lluís, per exemple, perseguint amb la càmera unes daines que teníem a uns 50m del Refugi…

Finalment sortíem a les 8h, seguint un cop més les explicacions d’ en Pins sobre el que faríem en les properes hores…

Des d'Amitges que tocava anar pujant per un corriol còmode, que en més de un moment em provocava les ganes de córrer… Vam seguir pujant fins fer cim al Tuc de Ratera on a les 9h10’ ja hi érem… La veritat és que tots plegats estàvem força “Flex”… je, je,je….

Cal dir que la pujada al Ratera és molt maca… La part final és molt dreta però no és tècnica… realment és molt diferent a la que ens havíem trobat el dia anterior al Pic de Peguera on havia estat molt més exigent…


Un cop a dalt, ens vam fer la foto de grup i un cop més també vam estar gaudint d’ aquelles infinites i meravelloses vistes…


Sobre les 9h45’ iniciàvem el descens… Vam anar resseguint tota la Vall fins arribar de nou a l’ Estany de Ratera… i a l’ Estany de Sant Maurici…


En aquell moment, moltes de les nostres mirades anaven dirigides als impactants “Encantats”… que realment són impressionants… diu la llegenda, explicat molt breument, que “Els encantats” són 2 caçadors d’ isards, a qui Deu va petrificar com a castic per aquest fet…


Bé… després de fer un glop d’ aigua a la font de l’ Estany de Sant Maurici, vam seguir baixant… Pel camí ens vam parar a l’ Ermita que porta el nom del mateix Sant, i després ja vam seguir per un preciós camí envoltat de pi negre, fins al parking on teníem els cotxes…

Des d'allà ja vam anar fins a casa d’ en Pins a dutxar-nos i ben valents cap al restaurant “Juquim” on ja teníem previst dinar…

Sens dubte, va ser un gran final de sortida… vam dinar de conya… amb unes bones amanides… unsbons remenats de bolets… civet de senglar… i uns boníssim entrecots… ahhhhhh… i de postres vaig triar una excel.lent crema de iogurt amb fruits de bosc… tot boníssim i ben guanyat després de les calories cremades durant tot el cap de setmana…

Al sortir de Can Juquim ja ens vam acomiadar coincidint tots plegats que ha estat una excel.lent sortida i un molt bon entreno… i el més important… hem compartit dos dies d’ amistat… de companyerisme… i tot dintre de l’ entorn que a tots nosaltres tant ens encanta…




Ens veiem a la propera, i gràcies a tots els que m’ heu permès compartir amb vosaltres aquestes estones…


Ha estat un plaer ¡!!... I recordeu… Mai… mai enrera ¡!!...


Jordi Batlle

Bananes


VEURE IMATGES











9/6/10

EXCURSIÓ A TALAIXÀ

Després d’un retard d’un parell de mesos, hem pogut anar a Talaixà. Havíem quedat a l’aparcament de l’hostal de Sadernes. Per a alguns tot va començar com una cita a cegues, varen arribar per separat i no es coneixien entre ells… i, és clar, no gosaven demanar …
De cares a d’altres trobades podríem oficialitzar un crit per tal de reconèixer un altre animal de la mateixa espècie. Perquè d’ “homosenglanassus” cada vegada és més fàcil de trobar-ne per aquests móns de deu.
De fet el crit ja el tenim, podem utilitzar el ja típic “Ulaaaaaaaaaaaa” .
Vaja, contextualitzem-ho: si un “homosenglanassus” va sol a una cursa, per exemple una “embardissada”, i vol saber si n’hi ha una altre a prop (d’una manera dissimulada, perquè no el prenguessin per boig) crida una vegada i prou, (perquè tampoc el prenguessin per una caçador), i esperar una possible resposta.
Podríem provar-ho, però sense algun gintònic, ens costarà molt trobar aquell to de festa major tant característic.

Vaja que cap a quarts de nou ens posàvem a caminar, contemplats des del Sant de la Núvia devíem fer goig, érem en Pins i la Tessa, en Víctor i l’Anna, en Jep i l’Olga, en Robert i l’Emma (tranquils no hi hagut cap trencament de parella… a més l’Emma no va parar de recordar-me que sóc un tossut… sempre has de ser mascarat per una paella…) en Jaume i en Pere d’Esponellà.

Va ser una caminada molt entretinguda, les sortides jo les dividiria en dos blocs, les caminades que tenen ‘xixa’ per fer una crònica satírica i les que s’ha de fer una crònica purament esportiva. Aquesta va tenir contingut… el problema és que sempre faig la crònica tard i moltes coses no les recordo.


Aviat vàrem tenir les primeres patinades, potser perquè els nostres ulls, enlluernats per aquell blau tant intens, no eren capaços d’advertir el cervell que l’aigua mulla, o potser perquè algú es pensava que els mitjons també eren Gore-Text…malgrat això amb un parell de bufets ens trobem a Sant Aniol.

Sant Aniol és un lloc sensacional, fresc, lluminós, i a més a més té una d’aquelles fonts que conviden a parlar , només ens faltava això, poc que callem… i ens posem a esmorzar a una font en forma de parlament!!! …. Es van tocar molts temes, però l’únic silenci es va fer quant en Pins ens va fer un bonic relat de la Novel·la “la Punyalada”, llàstima que l’Olga ens va explicar el final… però hi va perdre ella perquè jo li vaig explicar el final del "Sexto sentido"… au.
La idea de fer una projecció popular de la pel·lícula “ La Punyalada”, em va semblar genial…

Però la verdadera punyalada ens l’haurien fotut aquells tres nois que tot cargolant un cigarret del riure, pretenien tenir un moment de simbiosis amb la natura. No varen tardar gaire a marxar.

Ens enfilem cap al gorg Blau, i d’allà cap al Salt del Brull, on l’Emma ens va fer la foto de grup, per això no surt a la foto, tots li dèiem.. “Emma no siguis tossuda dona…, ja ens la farà algú altre la foto” però no hi va haver manera….


La foto no va sortir massa bé, en Jep em va fer veure que el meu ‘alter ego’ tapava mig salt…. jejeje demaneu-li l’anècdota… va ser molt bona però no trobo la manera d’escriure-la.

Un cop vist, avall altre cop cap a Sant Aniol i llavors ens enfilem cap al Salt de la Núvia per a trobar la Quera de Talaixà, un mas que ens a avisa del que trobar-me a dalt.

Un cop a dalt, es va crear un altre silenci, tots sembla que coincidim a cercar les raons d’aquell abandó. Les raons no són clares… però el que tots tenim clar és que gràcies a aquest abandó, hem pogut gaudir d’un silenci absolut… i aquest indret s’ha mantingut a recés dels “Luiggis” i “Alabedres” de torn.

La cobertura ens torna a la nostre connectada realitat… i amb una certa recança mirem el rellotge per primera vegada… i daltabaix s’ha dit… que hi ha un “coris moris” …

Amb aquell zup zup …. una llei de cosa… creuem el Pont de Valentí i arribem a Sadernes, on en Bernat, la Berta, en Joel, l’Isidre , la Montse, la Núria i en Marc ens hi esperen.

Del dinar, poca cosa, només dir que en Llorenç ens tracta sempre com si fóssim del seu poble.

Una sortida simplement genial.

Robert.

30/3/10


Bones, aquest diumenge 21 de març va ser la cursa urbana Sant Josep, 10 km pel centre de Figueres, aquesta va ser una mica especial per mi, vaig anar-hi amb en Bernat, ens va anar molt bé, varem sortir de la Rambla a les 10 h del matí i arribada a la Plaça Triangular, en Bernat va entrar a la línia d’arribada en menys d’una hora, exactament ( 59’ 56“). Ens hi varem trobar amb en Jordi Padres (41’ 45”), Pere Gich (42’ 42”), Xitu Bella (47’ 33”), Lluis Genover (47’ 03”), Xavier Bella (47’ 33”), i jo mateix , Josep Batlle ( 1h 00’ 22”).

Apa companys ens veiem a la pròxima, crec que serà la de les 24hores del Cap de Creus i em sembla que també hi trobarem a n’en Pere i en Xitu

1/3/10

Llançà - Sant Pere de Rodes - Castell de Sant Salvador - Port de la Selva


El diumenge 14 de febrer vam donar inici oficial a les sortides dels senglanassos d'enguany. Igual que en les darreres temporades, la primera sortida la varem plantejar per l'Albera. Els darrers anys hem trepitjat diferents racons d'aquest ampli massís. Gràcies al coneixement que té en Lluís Genové del mateix i després de repetir el 2006 i 2007 la clàssica travessa del Pertús a Banyuls. el 2008 varem canviar de registre i vam sortir d'Espolla i acabar a Portbou, passant per Sant Quirze de Colera. L'any passat, en un dia molt ventós, varem anar de Port de la Selva a Cadaqués passant pel Cap de Creus. I aquest any hem fet un recorregut circular sortint de Llançà i pujant a Sant Pere de Rodes.

La intenció que teníem incialment per aquesta excursió era diferent, però en aparèixer la possibilitat de participar a les 24h del Cap de Creus, varem creure oportú variar l'excursió per tal d'entrenar part de l'esmentada marxa. I va valdre molt la pena.
Després de trobar-nos tots a les 8h i guiats per en Jordi Paus vam iniciar l'excursió en direcció al Coll de Perer. En total érem 12, un grup ja fa goig. En les primeres pujades guanyem bastants metres i de seguida tenim vistes cap a Port de la Selva i de la costa al Nord de Llançà. Ens continuem enfilant fins arribar a la carretera que du a Sant Pere de Rodes. Trobem gel. Ens fem fotos al Monestir i enfilem el dret corriol que puja al castell de Sant Salvador, on esmorzarem. El castell es una privilegiada talaia de l'Empordà. Cap al sud es divisa la plana i la desembocadura de la Muga, encara que el que més crida l'atenció es Empuriabrava i Santa Margarita. Cap a l'est la carena que du al Coll de Sant Genís i el Paní al fons i al NE veim Port de la Selva i el mar.
Sense gaire temps per encantar-nos continuem per la carena i aquí ve la sorpresa del dia. El camí es força tècnic i divertit, obligant a posar les mans a terra. Realment inesperat trobar aquesta orografia tant aprop del mar. Un cop arribats Coll de Sant Genís ens dividim. Uns quants tirem per camí dret de retorn i uns altres continuen un tram més endavant fins quedar embardissats i seguir els passos del altres. Varem baixar per una pista bastant avorrida fins arribar a Selva de Mar i d'aquí per la carretera fins agafar el camí de ronda al final de la platja de Port de la Selva.

El camí de ronda està en part arranjat i en part no, però la inversió que s'hi ah fet es indiscutible. Hi ha trams molt macos. Després de 9 km de anar amunt i avall per aquest camí arribem de nou a Llançà després de 5 h de caminada efectiva.

6/2/10

Mitja marató de Granollers


Quan s'ajunta una ciutat volcada, que viu la seva cursa com una festa, un recorregut atractiu i variat, una bona organització, la participació cada any dels millors corredors del mon i una inscripció cada edició més alta (aquest any 7000 corredors) , tenim la millor mitja marató de l'Estat, la Mitja de Granollers.
Només cal veure que la seva web es "www.lamitja.cat" per entendre que estan un punt per endavant de les altres curses. No es la mitja de Gava, de Banyoles o de Girona, simplement es la Mitja i prou. I realment es mereix un lloc destacat. L'ambient es impresionant. El dissabte durant tot el dia se celebren curses infantils, desfilades de gegants i cap grossos i tota mena d'activitats.
L'organització es impecable i els obsequis per als corredors son generosos. A part i segurament es el que més destacaria d'aquesta cursa, el public no para d'animar. Hi havia dues dones grans, una amb un megàfon i l'altre disfressada que no paraven de donar ànims a tots els corredors. I els darrers 3 kilòmetres son increïbles. Un autèntic túnel de gent que et crida pel teu nom i anima als corredors i corredores a no defallir en la part més dura. Es fantàstic. Queda clar que m'agrada aquesta cursa, no?
Aquest any, érem cinc i podíem haver sigut més si en Jaume Fàbregues i en Lluís Genové que estaven inscrits haguessin pogut venir. Ens ho varem passar molt bé, cadascú al seu ritme i tothom va fer una bona cursa. Destacar especialment en Víctor que va fer una mitja per primera vegada en un temps molt respectable i en Jordi Batlle que va baixar molt el temps respecte l'any passat. A veure si l'any que ve encara som més colla. Jo no faltaré.

Temps:

Jordi Prades 1:38
Jordi Batlle 1:44
David Sànchez 1:51
Teresa Bonet 1:54
Víctor Puig 2:02

26/1/10

Trail blanch Vall d'Ax





Senglanassos 2 - Trail blanch 1

Li teníem moltes ganes al Trail blanch. I alhora molt de respecte. Després de la dura experiència que va representar la desqualificació de l'any passat, en el kilòmetre 34 km d'un recorregut infernal, amb neu fins a les orelles, aquest any li hem guanyat sobradament la partida.

El Trail blanch es una cursa singular. El córrer sobre neu ho fa tot més difícil i alhora divertit.
Aquest any els organitzadors han canviat la ubicació de la cursa. Per problemes amb l'ajuntament de Font Romeu (que ha organitzat la seva pròpia cursa) l'han desplaçat a Ax les Thermes. Inicialment la cursa llarga havia de ser de 50 km com cada any, però divendres a la tarda l'organització va decidir canviar el recorregut i reduir-lo a 35km per motius de seguretat. La mala previsió de la meteorologia i el risc d'allaus (3 en una escala de 5) van fer que el recorregut es centres en l'ambit de les pistes d'esquí d'Ax 3 Domaines.

Bé i la nostre aventura va començar dissabte al migdia. Vam sortir de l'Empordà cap a dos quarts de tres, en direcció a Carcassona, Mirepoix, Foix i Ax. Arribem a l'hotel i trobem uns corredors que ja connexíem de la Tramuntana, que també s'hi estaven. Varem deixar les coses i a recollir els dorsals. Com sempre, una gran sala poliesportiva plena de paradetes dels sponsors de la cursa. Aquí cal dir que ens vam endur una bona decepció. Únic obsequi...uns mitjons. Deuen ser collonuts, però ens hauríem estimat més una samarreta. Varem passejar una estona pel poble. L'arc de sortida estava ubicat a la plaça de l'ajuntament i en varis llocs del poble hi ha basses d'aigua calenta on la gent es banya els peus. Es curiós veure com surt el vapor de tot arreu. De les les basses, de les fonts i fins i tot de les clavegueres. Cap a dos quarts de 8 anem a sopar a una pizzeria. En Jordi va demanar pasta de primer i jo una pizza i la cambrera ja marxava donant per fet que no volíem res més. Alto madam! que també volem "deux entrecots au point". Només ens faltava dir "que som de Maçanet!!!"

I bé la cursa va ser molt diferent a les dels anys anteriors. De sortida vam fer uns 2,5 km de planer per anar a buscar un corriol molt dret que posteriorment s'intercalava amb una pista asfaltada, tot sense neu. A l'entrada del corriol vam quedar els últims de tot. Però com que ens ho volíem prendre amb calma, no ens varem posar nerviosos. Poc a poc a mesura que pujàvem en direcció a les pistes d'esquí va anar apareixent la neu als costats fins que varem deixar la pista per endinsar-nos al bosc. Aquí s'alternaven trams de neu i fang que feien bastant complicat avançar. Amunt, amunt fins que varem travessar una pista i varem veure sota nostre la base de les pistes. Varem enganxar un circuit de raquetes i amb algunes pujades dretes de collons, fins arribar a la part més alta de les pistes a 2300m ons ens esperava un agradable habituallament i baixada suïcida en picat. Havíem de posar el cul a terra i lliscar descontroladament muntanya avall. Després d'una sèrie de tobogans vam tornar a córrer, primer per corriol i després per pista. En aquest punt ens van avançar corredors de la cursa curta que havien sortit 90 minuts més tard i ens van doblar els primers de la nostra. Tela, tela, tela.

Vam arribar de nou a la base de les pistes i vam tornar a engaltar el circuit de raquetes fins al cim. Durant la segona pujada ens va nevar intermitentment. Varem repetir la baixada, però aquest cop fins al poble. Els últims 5 km es van fer llargs, no tant pel cansament , si no per que van ser un muntanya russa de pujades i baixades que no ens esperàvem. Al final 7h 10', que no està gens malament tenint en compte que ens ho varem prendre amb bastanta calma i que no varem patir gens, comparat amb altres anys. Varem acabar contents i amb molt bones sensacions i ganes de tornar-hi. Cal dir que el recorregut va ser molt més vertical que a Font Romeu, uns 2500m de desnivell positiu, però que la neu estava molt més ben preparada i et permetia gaudir en tot moment, tant anant amunt com avall.

4/1/10

Entrenament Serra de Fraussa


Per aquests dies de Nadal hem previst dos entrenaments específics de cares a participar en el Trailblanch. El Trailblanch es una prova extremadament dura, 51 km totalment sobre neu i en alta muntanya la converteixen en una de les curses més dures que es fan. I bé, amb intenció d'estar apunt el diumenge 27 hem sortit a córrer des de la Forestal en direcció al Mas Fred i el camí de l'Estat. Després de 5 minuts d'escalfament caminant comencem a trotar. Al principi costa una mica però al cap d'una estona anem agafant ritme. Estem a 0ºC però corrent quasi no notes el fred. Una mica per sobre nostre es veu que la muntanya emblanquinada. En menys d'una hora, 56 minuts per ser exactes, ja som a l'altre extrem del camí. Després de dubtar una estona trobem l'entrada del camí que puja cap al Brosser. Ens enfilem tranquilament fins al cim on fem una petita parada per menjar algo. El sol ja s'ha aixecat i ens escalfa una mica. Gaudim d'una bona vista sobre l'Empordà, la Garrotxa i el Canigó. Engeguem de nou i comencem a trobar neu -genial!-. Hem de córrer una cursa amb neu, així que quan més s'assemblin les condicions de l'entrenament, millor. Just abans d'arribar a la carena trobem un escamot de muflons que fugen espantats per la nostra presencia. Els persegueixo corrent amb intenció de tirar alguna foto però son massa ràpids...

Un cop som a la carena i canviem al vessant nord la neu incrementa i hi ha algun tram gelat. Remuntem fins a les Piques de Sant Martí (amb l'aigua gelada) i després el Roc de la Campana. En aquest punt el sol ens ve de cara i crea una llum màgica amb el paisatge nevat. Arribem sota el Roc de Fraussa on ens endinsem a la fageda. El paisatge es fantàstic. Correm en mig dels faigs trepitjant la neu a tota velocitat. Sorprenentment en Víctor va al capdavant i a molt bon ritme Arribem a la Collada de Pous, coberta amb 4 dits de neu i després ens deixem caure pista avall fins a la Forestal.

Hem estat: Bananes, Jep Batlle, Jordi Prades, Pins i Víctor.
Temps: 3h:7'
Distància: 14 km aprox.