26/1/10

Trail blanch Vall d'Ax





Senglanassos 2 - Trail blanch 1

Li teníem moltes ganes al Trail blanch. I alhora molt de respecte. Després de la dura experiència que va representar la desqualificació de l'any passat, en el kilòmetre 34 km d'un recorregut infernal, amb neu fins a les orelles, aquest any li hem guanyat sobradament la partida.

El Trail blanch es una cursa singular. El córrer sobre neu ho fa tot més difícil i alhora divertit.
Aquest any els organitzadors han canviat la ubicació de la cursa. Per problemes amb l'ajuntament de Font Romeu (que ha organitzat la seva pròpia cursa) l'han desplaçat a Ax les Thermes. Inicialment la cursa llarga havia de ser de 50 km com cada any, però divendres a la tarda l'organització va decidir canviar el recorregut i reduir-lo a 35km per motius de seguretat. La mala previsió de la meteorologia i el risc d'allaus (3 en una escala de 5) van fer que el recorregut es centres en l'ambit de les pistes d'esquí d'Ax 3 Domaines.

Bé i la nostre aventura va començar dissabte al migdia. Vam sortir de l'Empordà cap a dos quarts de tres, en direcció a Carcassona, Mirepoix, Foix i Ax. Arribem a l'hotel i trobem uns corredors que ja connexíem de la Tramuntana, que també s'hi estaven. Varem deixar les coses i a recollir els dorsals. Com sempre, una gran sala poliesportiva plena de paradetes dels sponsors de la cursa. Aquí cal dir que ens vam endur una bona decepció. Únic obsequi...uns mitjons. Deuen ser collonuts, però ens hauríem estimat més una samarreta. Varem passejar una estona pel poble. L'arc de sortida estava ubicat a la plaça de l'ajuntament i en varis llocs del poble hi ha basses d'aigua calenta on la gent es banya els peus. Es curiós veure com surt el vapor de tot arreu. De les les basses, de les fonts i fins i tot de les clavegueres. Cap a dos quarts de 8 anem a sopar a una pizzeria. En Jordi va demanar pasta de primer i jo una pizza i la cambrera ja marxava donant per fet que no volíem res més. Alto madam! que també volem "deux entrecots au point". Només ens faltava dir "que som de Maçanet!!!"

I bé la cursa va ser molt diferent a les dels anys anteriors. De sortida vam fer uns 2,5 km de planer per anar a buscar un corriol molt dret que posteriorment s'intercalava amb una pista asfaltada, tot sense neu. A l'entrada del corriol vam quedar els últims de tot. Però com que ens ho volíem prendre amb calma, no ens varem posar nerviosos. Poc a poc a mesura que pujàvem en direcció a les pistes d'esquí va anar apareixent la neu als costats fins que varem deixar la pista per endinsar-nos al bosc. Aquí s'alternaven trams de neu i fang que feien bastant complicat avançar. Amunt, amunt fins que varem travessar una pista i varem veure sota nostre la base de les pistes. Varem enganxar un circuit de raquetes i amb algunes pujades dretes de collons, fins arribar a la part més alta de les pistes a 2300m ons ens esperava un agradable habituallament i baixada suïcida en picat. Havíem de posar el cul a terra i lliscar descontroladament muntanya avall. Després d'una sèrie de tobogans vam tornar a córrer, primer per corriol i després per pista. En aquest punt ens van avançar corredors de la cursa curta que havien sortit 90 minuts més tard i ens van doblar els primers de la nostra. Tela, tela, tela.

Vam arribar de nou a la base de les pistes i vam tornar a engaltar el circuit de raquetes fins al cim. Durant la segona pujada ens va nevar intermitentment. Varem repetir la baixada, però aquest cop fins al poble. Els últims 5 km es van fer llargs, no tant pel cansament , si no per que van ser un muntanya russa de pujades i baixades que no ens esperàvem. Al final 7h 10', que no està gens malament tenint en compte que ens ho varem prendre amb bastanta calma i que no varem patir gens, comparat amb altres anys. Varem acabar contents i amb molt bones sensacions i ganes de tornar-hi. Cal dir que el recorregut va ser molt més vertical que a Font Romeu, uns 2500m de desnivell positiu, però que la neu estava molt més ben preparada i et permetia gaudir en tot moment, tant anant amunt com avall.

4/1/10

Entrenament Serra de Fraussa


Per aquests dies de Nadal hem previst dos entrenaments específics de cares a participar en el Trailblanch. El Trailblanch es una prova extremadament dura, 51 km totalment sobre neu i en alta muntanya la converteixen en una de les curses més dures que es fan. I bé, amb intenció d'estar apunt el diumenge 27 hem sortit a córrer des de la Forestal en direcció al Mas Fred i el camí de l'Estat. Després de 5 minuts d'escalfament caminant comencem a trotar. Al principi costa una mica però al cap d'una estona anem agafant ritme. Estem a 0ºC però corrent quasi no notes el fred. Una mica per sobre nostre es veu que la muntanya emblanquinada. En menys d'una hora, 56 minuts per ser exactes, ja som a l'altre extrem del camí. Després de dubtar una estona trobem l'entrada del camí que puja cap al Brosser. Ens enfilem tranquilament fins al cim on fem una petita parada per menjar algo. El sol ja s'ha aixecat i ens escalfa una mica. Gaudim d'una bona vista sobre l'Empordà, la Garrotxa i el Canigó. Engeguem de nou i comencem a trobar neu -genial!-. Hem de córrer una cursa amb neu, així que quan més s'assemblin les condicions de l'entrenament, millor. Just abans d'arribar a la carena trobem un escamot de muflons que fugen espantats per la nostra presencia. Els persegueixo corrent amb intenció de tirar alguna foto però son massa ràpids...

Un cop som a la carena i canviem al vessant nord la neu incrementa i hi ha algun tram gelat. Remuntem fins a les Piques de Sant Martí (amb l'aigua gelada) i després el Roc de la Campana. En aquest punt el sol ens ve de cara i crea una llum màgica amb el paisatge nevat. Arribem sota el Roc de Fraussa on ens endinsem a la fageda. El paisatge es fantàstic. Correm en mig dels faigs trepitjant la neu a tota velocitat. Sorprenentment en Víctor va al capdavant i a molt bon ritme Arribem a la Collada de Pous, coberta amb 4 dits de neu i després ens deixem caure pista avall fins a la Forestal.

Hem estat: Bananes, Jep Batlle, Jordi Prades, Pins i Víctor.
Temps: 3h:7'
Distància: 14 km aprox.