27/7/10

MINI CARROS DE FOC… MAI ENRERA…

Bé… aquesta vegada seré jo ( en Bananes ) qui us farà arribar algunes pinzellades del que ha estat aquesta magnífica sortida per una de les parts més maques del nostre Pirineu

Tan debò us ho sàpiga transmetre…


En primer lloc, m’ agradaria ressaltar que la qualificació de “mini” potser no és la més adient ja que en aquests dos dies hem pogut comprovar com la exigència de la sortida requeria uns mínims d’ estat de forma…


Bé doncs, som-hi… així va anar el tema…

El passat divendres 23 de juliol, a primera hora, ja es notaven, entre els que hi anàvem, els nervis… la il.lusió…, de poder començar ja el cap de setmana per a poder conviure amb d’ altres senglanassos la que segurament era i realment ha estat la sortida més engrescadora d’ enguany, del nostre “club/grup d’amics”…

Els “inscrits” ( per dir-ho d’ alguna manera…) érem… en Pins, l’ Enric, en Tene, en Lluís, en Víctor i un servidor…

En Pins ens esperava la nit del divendres al seu apartament d’ Espot… l’ Enric venia directament des de Barna el dissabte a primera hora… i els altres 4 cracks habíem quedat a les 8h al parking de l’ Eroski de Figueres…


Finalment sortíem a les 20:30h… amb 25ºC, una mica de tramontana… i els 40 principals que l’ amic Víctor ens va posar per començar a animar l’ ambient… jo l’ hi vaig dir que per agafar direcció Olot, podíem sortir per la zona de Les Forques i així ho vam fer…


Al voltant de les 22h30’ ens plantàvem a La Molina… la temperatura havia baixat fins a 13ºC…Allà ens vam parar a fer l’ entrepà del sopar i tot seguit vam intentar anar a fer un cafè a un bar que hi ha davant la pista llarga… però massa tard… ens varen dir que ja estaven tancant…


Al cap de una estona ja passàvem per la Seu d’ Urgell… després per Sort… i cap a la 1h de la matinada arribàvem a Espot… Allà el termòmetre marcava 10ºC… el comentari era… “Collons (perdoneu la expressió…) quina frescota ¡!!”… Llavors, vam sortir del poble d’ Espot fins arribar a casa d’ en Pins on ell ja ens estava esperant…

Un cop a casa d’ en David, ens vam instal.lar… vam preparar les motxilles per l’ endemà… ens vam posar d’ acord de on dormir cadascú… i a mi em va tocar ( com quasi sempre… ) amb l’ amic Víctor… que per cert, no sé quina moguda es portava amb el matalàs inflable, però no va parar de bellugar-seen tota la nit…je,je,je….

Bé… el dissabte a les 6h30’ ja tocàvem “diana”… continuava fent força fresca i el termòmetre ens ho demostrava amb els seus 8ºC… A les 7h30’ sortíem de casa d’ en Pins per trobar-nos al cap d’ una estona amb l’ Enric que ja hauria arribat de Barcelona…


Un cop al parking del Parc Nacional per fí començàvem a caminar… Sobre les 9h50’ arribàvem al Refugi Josep Mª Blanc de l’ Estany Negre ( alçada 2200m ) i allà vam decidir fer una parada per esforçar… Al cap de 1h ja estàvem novament de ruta amb el pensament ja posat en anar enfilant la pujada cap al Pic de Peguera…

Cal ressaltar que les explicacions d’ en Pins sobre tot aquell entorn eren contínues i feien que tot allò encara fos més impressionant… una d’ elles… quan ja estàvem a uns 2500m d’ alçada va ser per comentar per quin costat faríem cim… alguns van carenar i d’ altres vam tirar pel dret… Cal dir que la part final és una pujada força tècnica i exigent… amb lloses de pedra… i que fan que en arribar al cim ( alçada 2950m ) et facin sentir super-realitzat…

Abans de fer cim, també veureu en alguna foto que vam donar nom a un nou pas… i el vam anomenar “…el pas del dubte…”…


Un cop a dalt (12h35’), mentre esperàvem el reagrupament de tots, mirava fins a l’ infinit… i ufffffff… com amb tot l’ ho meravellós d’ aquesta vida… no existeixen prous paraules…

Després de gaudir del Pic de Peguera, vam anar baixant per la Vall de Monastero… fins arribar a un maquíssim i idíl·lic pla situat a 2060m d’ alçada on vam fer una parada per menjar alguna cosa… eren les 14:30h i ja tocava…


Al cap d’ una estona es començava a tapar el cel i amb previsió vam decidir no encantar-nos i continuar la Nostra marxa cap a l’ Estany de Ratera (2100m) i Sant Maurici, on hi arribàvem a les 17h… Ara ja només ens quedava una pista de forta pujada i abans de les 18h ja havíem arribat al Refugi d’ Amitges on teníem previst passar la nit…

Un cop al Refugi, la primera feina va ser buscar les nostres lliteres i anar-nos a dutxar… uffffff… que bé… Tot seguit, puntuals a les 19:30h, ja sopàvem… hi havia sopa de fideus… sigrons… i botifarra/morcilles… cal ressaltar que vam repetir tots… i en tots els plats…


Sobre les 9:30h ja anàvem a dormir cap a les nostres lliteres… A la part de dalt hi dormien en Víctor, l’ Enric i en Lluís… i a la part de baix, en Pins, en Tene i jo… El primer en dormir-se va ser l’ Enric de qui es sentia algun petit ronquet que el delatava… Els altres no teníem gaire son, i hi havia una mica de “catxondeo” deixant anar alguna “cullunada” algun sobre l’ altre… Finalment, al cap de una estona, per respecte als altres… vam fer silenci… a intentar dormir… i sobretot a descansar… que a l’ endemà ens esperava un altre magnífic dia…


A l’ endemà ens vam llevar tocades les 6h30’… L’ Enric va ser el primer… va baixar de la llitera i amb un toc als peus ens va anar despertant un a un… Bon dia companys!!!... ens anàvem dient uns als altres… quin ambient més “guapo”…

Al meus costats tenia en Pins a l’ esquerra I a la dreta en Marc… ens vam anar incorporant tots I a les 7h ja estàvem esmorzant… pa, mermelades, mantega, magdalenes, suc,…. I cafè és clar ¡!!!...


A les 7h45’ ja estàvem tots a fora el refugi a punt per marxar de nou… bé… tots no ¡!!... ens faltava en Tene ¡!!... Vaig anar cap a dins el Refugi per veure si el trobava i m’ el vaig trobar a la porta que sortia tot carregat amb les seves coses… i del cor l’ hi va sortir… “…Collons, ja esteu ¿??...havíem quedat de sortir a les 8h ¡!!...”…


Mentrestant els altres ens entreveníem per fora el Refugi per fer-nos espassar la fresca que feia… En Lluís, per exemple, perseguint amb la càmera unes daines que teníem a uns 50m del Refugi…

Finalment sortíem a les 8h, seguint un cop més les explicacions d’ en Pins sobre el que faríem en les properes hores…

Des d'Amitges que tocava anar pujant per un corriol còmode, que en més de un moment em provocava les ganes de córrer… Vam seguir pujant fins fer cim al Tuc de Ratera on a les 9h10’ ja hi érem… La veritat és que tots plegats estàvem força “Flex”… je, je,je….

Cal dir que la pujada al Ratera és molt maca… La part final és molt dreta però no és tècnica… realment és molt diferent a la que ens havíem trobat el dia anterior al Pic de Peguera on havia estat molt més exigent…


Un cop a dalt, ens vam fer la foto de grup i un cop més també vam estar gaudint d’ aquelles infinites i meravelloses vistes…


Sobre les 9h45’ iniciàvem el descens… Vam anar resseguint tota la Vall fins arribar de nou a l’ Estany de Ratera… i a l’ Estany de Sant Maurici…


En aquell moment, moltes de les nostres mirades anaven dirigides als impactants “Encantats”… que realment són impressionants… diu la llegenda, explicat molt breument, que “Els encantats” són 2 caçadors d’ isards, a qui Deu va petrificar com a castic per aquest fet…


Bé… després de fer un glop d’ aigua a la font de l’ Estany de Sant Maurici, vam seguir baixant… Pel camí ens vam parar a l’ Ermita que porta el nom del mateix Sant, i després ja vam seguir per un preciós camí envoltat de pi negre, fins al parking on teníem els cotxes…

Des d'allà ja vam anar fins a casa d’ en Pins a dutxar-nos i ben valents cap al restaurant “Juquim” on ja teníem previst dinar…

Sens dubte, va ser un gran final de sortida… vam dinar de conya… amb unes bones amanides… unsbons remenats de bolets… civet de senglar… i uns boníssim entrecots… ahhhhhh… i de postres vaig triar una excel.lent crema de iogurt amb fruits de bosc… tot boníssim i ben guanyat després de les calories cremades durant tot el cap de setmana…

Al sortir de Can Juquim ja ens vam acomiadar coincidint tots plegats que ha estat una excel.lent sortida i un molt bon entreno… i el més important… hem compartit dos dies d’ amistat… de companyerisme… i tot dintre de l’ entorn que a tots nosaltres tant ens encanta…




Ens veiem a la propera, i gràcies a tots els que m’ heu permès compartir amb vosaltres aquestes estones…


Ha estat un plaer ¡!!... I recordeu… Mai… mai enrera ¡!!...


Jordi Batlle

Bananes


VEURE IMATGES