27/7/11

MINI CARROS de FOC ( 2ª PART )…









El passat cap de setmana 23/24 de juliol vam tenir la sort, una vegada més, de ser convidats i guiats per l’ amic Pins a fer una nova travessa per la zona del Parc Nacional d’ Aigüestortes i l’ Estany de Sant Maurici, tot i que aquest punt tant idílic, per nosaltres, en aquesta ocasió només sería un lloc de pas, ja que el nostre clar objectiu era fer la 2ª part de la “Carros de Foc”…

Per qui no ho conegui, o per si en voleu més info, podeu consultar

www.carrosdefoc.com

En aquesta 2ª edició vam ser una bona colla… en Pins, en Tene, en Jaume, en Jep, en Lluís, l’ Enric, en Víctor, i un servidor…

I a més, aquest any la cosa encara prometía més que l’ any anterior en el que potser el punt més exigent i més tècnic va ser pujar el Pic de Peguera ( 2980m )…

Aquesta vegada, en Pins ens había preparat un recorregut molt més llarg,

més exigent, més tècnic,… i això ens feia afrontar aquesta nova travessa amb aquesta il.lusió que sempre tenim per la muntanya, però també amb aquest respecte que també sempre l’ hi demostrem…

Durant la tarda i vespre del divendres, en Pins ja ens esperava tot il.lusionat al seu apartament d’ Espot… en Tene, en Jaume, en jep aniríen amb el cotxe d’ en LLuís que ja sortíen de Figueres a mitja tarda… i un servidor aniría amb el “mondeo” de l’ amic Víctor que habíem quedat a quarts de nou…

Quan en Puig i jo vam arribar a Espot, ja tothom dormía…l’ ambient era “frescot” i ja debíen ser quarts de dues de la matinada… en Pins, que a més d’ anfitrió i organitzador, ens feia de comitè de benvinguda, ens va dir que “els altres” estaven dormint al menjador i que ens tocava l’ habitació… carai quin detall companys ¡!!!!!...

Abans de posar-nos al llit, encara vam tenir temps de preparar-nos una mica la motxilla per l’ endemà ( bé… per al cap de unes poques hores… ) i llavors a intentar-se dormir el més aviat possible… diuen que quan queden poques hores per llevar-se cal dormir més depressa i ja està… je,je,je…

Bé doncs… la qüestió és que quan anàven tocant els despertadors dels mòbils ( 6h15’ ) jo ja feia força estona que estava despert…

De seguida ens vam aixecar… ens vam anar saludant i donant els nostres bons dies… i entre “cullunada i cullunada “ vam anar esmorzant… o sigui… un parell de cafès… alguna galeta… d’ altres com en Pins els seus cereals… i cap a les 7h sortíem puntualíssims de casa d’ en Pins, ja que habíem quedat amb l’ Enric al Parking del Parc Nacional…

Anàvem tant bé d’ horaris que ja ens vam trobar abans d’ arribar-hi…

A les 7h30’, després de fer la foto de grup, començàvem la travessa desde l’ Aparcament del Parc Nacional d’ Aigüestortes…

D’ allà començaríem una còmoda pujada amb el clar i primer objectiu d’ arribar al Refugi d’ Estany Llong ( 1987m ) on hi faríem una petita parada per esmorzar i per gaudir tranquil.lament de tot aquell preciós entorn… Cal dir que entre nosaltres ja començaven a sortir infinitat de converses de tot tipus… de caminades i curses anteriors… de feina… del tour… ahhhhhhhh i també de botigues ¡!!!!!... encara no he descobert de que anàven parlant en LLuís i en Pins, però l’ amic David l’ hi deia tot “filosofant”… “…per anar a una botiga has de saber el que hi has d’ anar a comprar…”… i com no… es van començar a despertar les “carcajadas” de tots, i aquella “frase”, com tantes d’ altres ja no va caure a terra…

Bé… i aquí començava la “feina de veritat”… ara ens tocava enfilar una exigent pujada fins el Coll de Contraix… que per cert, alguns estan tant i tant “Flex” que van pujant i pujant que llavors no veuen les fites i fan entreno doble… oi Marc ???... je,je,je……

I tal i com sempre es diu, després de una pujada ve una baixada… i si la pujada habia estat exigent… ara tocava un descens que encara et feia estar més alerta…

I parlant d’ estar alerta i del respecte a la muntanya, mentre anàvem baixant vam veure un parell de companys que ja ens habíem trobat unes hores abans, i que un d’ ells s’ habia lesionat el tormell de tal manera que l’ hi era practicament impossible caminar… evidentment, de seguida que els vam “atrapar” els hi vam oferir el nostre suport… i a més vam quedar que els hi baixaríem la motxilla fins al “plà” més proper… els hi vam fer veure que no teníen cap més alternativa que avisar l’ helicópter a través del “112”… i com que allà no hi habia cobertura de cap tipus, la única solució que vam tenir va ser arribar el més aviat possible al Refugi de Ventosa i Calvell ( 2220m )… i desde allà, amb el telèfon que tenen “via satélit” van trucar a emergències amb la “grata” sorpresa de que al cap de 10’ ja sentíem passar l’ helicópter… desitjgem que aquell company es vagi recuperant…

Quan vam arribar al Refugi vam aprofitar per dinar… en Pins, que de vegades és una mica “despistadillo” s’ habia deixat el dinar i allà el Refugi l’ hi van fer una truita que realment feia el seu goig…

Mentre anàvem menjant i comentant l’ ho de l’ helicópter, també anàvem veient com el temps anava canviat i s’ anava tapant cada vegada més…

Amb en Pins vam entrar dins el Refugi per fer un cafè i per demanar opinió sobre el Meteo… el guarda ens va comentar que creia que fins al Refugi de Colomers ja arribaríem… i la veritat és que tant ell com jo ens vam quedar convençuts… sens dubte, aquell home sabia el que es deia…

Per aquest mateix motiu i perquè teníem que ser abans de les 19h a Colomers, no ens podíem encantar i vam començar a fer camí de nou… allà encara ens quedava pujar fins al Port de Caldes… i també ens hagués fet gràcia pujar al Pic de Montardo, però era impossible… ja no teníem més hores… ens quedarà pendent per un altra ocasió…

Amb extrema puntualitat arribàvem al Refugi de Colomers (2100m)… que per cert, és increïble i no es pot entendre de cap manera, com un refugi de certa “recent” construcció funcioni per exemple sense aigua calenta… ja sabem que és un refugi, però avui en dia hi ha plaques fotovoltaiques als refugis més amagats del món…

Sobre les 7h30’ ja estàvem sopant… sopa…llenties…i quan tots ens esperàvem la carn… doncs no ¡!!!!!.....truita de riu ¡!!!!!......bé….. de viver…. Je,je,je…….

Mentrestant també cal dir que anávem fent sortides fins el petit heliport que hi ha al costat del Refugi per mirar si hi habia cobertura però no hi habia maneres…

També vam aprofitar que era encara molt aviat per mirar-nos tranquil.lament els mapes i per mirar el que ens quedava al dia següent… tothom hi deia la seva…

I tot seguit, com no podía ser diferent, a cap hora, ja pujàvem cap a dormir…

El diumenge ens aixecàvem a les 6h30’ per preparar motxilles, i per esmorzar super puntuals a les 7h30’, ja que volíem sortir a les 8h de Colomers cap al Port de Ratera ( 2514m )…

Sense pujar amb la exigéncia del dia anterior, tot i que deunidó, en 1h40’ ens plantàvem a dalt… d’ allà ja només ens faltaría fer una baixada “ de recuperació “ fins l’ Estany de Sant Maurici, on com sempre ens hi quedem tots “embabiats”… i d’ allà, sota la presencia dels “Encantats” ja aniríem baixant fins arribar novament al Parking del Parc Nacional…

Un cop a l’ aparcament, ja tothom pensava en la dutxa que ens esperava a l’ Apartament d’ en Pins, i evidentment també en el dinar de “Can Juquim”…

Sens dubte, haurà sigut una travessa amb tots els ingredients… amistat, natura, esport… i per el que l’ hi

agradin els temes més tècnics… ens hauran sortit unes 15hores efectives de caminada… uns 40kms… i més de 4500m de desnivell acumulat…

Ens veiem a la propera…

Salut i muntanya ¡!!… en aquest cas… molta i alta muntanya ¡!!

Jordi Batlle

Bananes

27.07.2011

21/7/11

Mireia Miró i Ionut Zinca són els guanyadors de la V edició de l’Olla de Núria ( 17/7/2011 )


Un any més la Clàssica a l’Olla de Núria, organitzada conjuntament entre la Unió Excursionista de Vic i Vall de Núria, ha comptat amb corredors internacionals d’altíssim nivell. Sota un cel amenaçador de tempesta, boira i vent, la V edició de l’Olla de Núria ha donat el tret de sortida a un quart de deu del matí amb un total de 645 corredors a la línia de sortida, amb 15 nacions i 190 equips. El nivell dels corredors ha estat molt elevat tant entre els nois com entre les noies.

En categoria masculina s’han establert les cinc primeres posicions de sortida encapçalades pel rumanès Ionut Zinca ( 2h15’ ), seguit dels aragonesos Luis Alberto Hernando, actual campió d’Espanya, i Miguel Caballero, el quart ha estat en Marc Pinsach i el cinquè en Marc Solà. Els cinc han imposat un ritme altíssim, però els seus perseguidors no els han deixat les coses fàcils ja que els han estat vigilant de molt a prop.
Entre les dones, cal destacar l’escapada en solitari de la Mireia Miró (2h36’), actual campiona del Món d’esquí de muntanya, que no ha deixat cap opció a les seves rivals. L’han seguit al podi l’Esther Hernàndez, que ha avançat a la Laura Orgué a la darrera baixada . La Mònica Ardid ha estat 4ª i la Núria Picas 5ª.

Per part nostra hi hem participat en Pere Gich ( 4h13’ ) i un servidor ( 3h39’ ), juntament amb altres companys procedents de l’ Escalenc/Empúries

Durant aquesta 5ª edició de l’Olla també s’ha disputat el Campionat de Catalunya per equips que se l’ha endut per 3r any consecutiu l’AE Diedre i, enguany, l’han acompanyat al podi el Mountain Runners del Bergadà i la Unió Excursionista de Vic/Club Atlètic de Vic.
L’Olla de Núria forma part del Mountain Running International Cup, el circuit internacional de les nacions amb curses arreu d’Europa. Després de l’Olla els nous líders del circuit són el francès Michel Rabat, seguit del rumanès Ionut Zinca i del català Gabriel Crosas. Entre les dones la catalana Núria Picas es manté en primera posició. Les properes proves del Circuit seran el 21 d’agost a França amb la Course des Pérics, el 4 de setembre a Itàlia amb la Becca di Nona i el 6 de novembre a Sicilia amb l’Etna Race.

Tot i les males previsions meteorològiques per la jornada del diumenge, la cursa s’ha pogut dur a terme sense problemes, els corredors s’han trobat amb un fort vent durant tota la zona de la carena, la boira ha anat apareixent i amagant-se i a última hora del matí ha començat a ploure. Toti i així el recorregut s’ha pogut fer complet.


Un any més els corredors hem felicitat l’organització i Vall de Núria per la seva professionalitat i per la bellesa i duresa de la cursa.

Si tot va bé, l’ any vinent hi tornarem…

Salut i muntanya…

Jordi Batlle (Bananes)

Font: Unió Excursionista Vic