Hola amics senglanassos! Sóc en Màgic i us faré la crònica de la V Cursa del Fau, des del punt de vista de caminador. Amb l’emoció de viure la cursa per primera vegada, em presento a un quart de set del matí, ben matiner, al pàrquing, on faig la inscripció i agafo el dorsal. A mesura que ens acostem a les set del matí va arribant cada cop més gent, ja siguin caminadors o gent que va a ajudar als controls. Això promet. A les set, hora oficial de sortida, comencem. Passem la Cardona, creuem la carretera de Tapis i cap a la Farga. Amb en Gerard, en Víctor i l’Anna Maria havíem quedat en anar a caminar, féssim el temps que féssim, però de mica en mica ens anem emocionant i decidim avançar el grup majoritari, a veure si fem un bon temps. Agafem un camí cada cop més enfiladís passada la Farga. Allà tothom va fent el que pot segons l’estat físic. Arribem a St Pere dels Vilars, després Can Granja i cap als Gessos, on els crits d’en Figa en veure’ns ens indica que ja hem arribat al primer control. Ens ofereixen aigua, meló, plàtan… com s’agraeix trobar bon ambient i menjar refrescant!! Comprovem un tret característic d’aquesta cursa, trobar els amics als controls i poder fer una breu però agradable conversa mentre et refresques. Ara ve un tram que ens feia il.lusió.
els corredors no ens atrapin. Arribem al Fau, emblemàtica ermita, que depèn d’Albanya, però molt estimada a Maçanet. Actualment ha perdut el seu esplendor, ja que abans s’hi feia missa, s’hi feien festes i aplecs, on el jovent es reunia i es divertia, on hi venien músics sense solfa, com el meu avi Jan, amb l’acordió amb el seu germà Xicu, o violinistes d’Albanyà. Abans aquí s’hi treballava el bosc, “s’arrastraven” pins, o sigui s’arrossegaven els troncs amb el matxu fins al camí per vendre’ls al nord d’Europa. Avui dia, tenim la sort de tenir els organitzadors de la Cursa del Fau que
volen rehabilitar
l’ermita, arreglar-la perquè aguanti molt de temps més. Es destinarà un euro de
la inscripció de cada participant a això i esperem que els ajuntaments de
Maçanet i Albanyà hi posin tanta il.lusió com ells, a més dels corresponents
diners promesos per poder-ho fer
realitat. Organitzadors, us felicito per tan bella causa. Arribats al Fau
trobem el segon control, on trobem un ambient també molt agradable i més aigua,
meló, síndria, plàtan… És fantàstic fer un esforç físic a la muntanya i no
haver de portar ni motxilla ni aigua ni res. Cal dir que el segon control és
molt sacrificat, perquè van haver de pujar l’aigua i el menjar a coll, sense
poder-hi portar el jeep a dalt. Com deuen pesar les síndries!!! A més es va
estassar el terreny al voltant del Fau i ara s’hi veuen unes vistes
fantàstiques, teníem tot l’Alt Empordà als nostres peus!! També s’hi ha plantat
una estelada nova de trinca, onejant al vent, lluent, premonició dels nous
aires de llibertat que arribaran. I és en aquella estelada on el primer corredor
m’avança. Quedo meravellat de com poden córrer tan ràpid aquesta gent. Acte seguit ja arriben el segon i el tercer corredors. Aquesta gent no té temps ni de beure i ni dir ase ni bèstia! Serem algun dia com ells? Som bons caminadors però serem bons corredors? Qui ho sap. Ens dirigim cap a la carena, cap al Castell del Bac de Grillera. Enfilant, enfilant, tenim vistes genials a dues bandes, cap al mític Bassegoda (m’encanta aquesta muntanya) i la Mare de Déu del Mont i cap a Canigó, Fraussa, Salines… El Castell del Bac també va viure millors moments, ja que del castell no en queda res, excepte el rocam i les vistes excel.lents. És un lloc imprescindible per tots els qui som a Maçanet. 360 graus de vistes, no saps ni on mirar de tan bonic que és tot. Ens van avançant corredors i ho trobem molt divertit, ja que ens hem d’anar apartant, és una manera genial de viure una cursa des de dins aquesta de fer coincidir caminadors i corredors. Crec que més d’un caminador esdevindrà corredor. Els corredors van patir força en aquest tram, ja que allò puja de valent. Els vam animar tan com vam poder. També caldria animar la gent de Maçanet a pujar aquí dalt a animar-nos a tots.
Arribem al Puig de la Gavarra, punt culminant de la Cursa. Més vistes fantàstiques aquí en concret sobre el mas La Gavarra i Tapis. Anem baixant baixant amb vistes a la Fiola, Can Damond, Costoja, etc. Cada tram que passem és diferent!! No t’avorreixes, el paisatge canviant, variat, no sabria dir quin més bonic. Arribem al tercer control, la Casilla. Més conversa, més menjar. Sort en tenim. Aquí m’acabo d’animar i començo a córrer, com un més d’aquest grup de corredors. Aquí l’organització ha fet un tram fantàstic per córrer, enmig dels arbres, per un camí estret, esquivant obstacles, fins a Tapis, on hi ha el quart control, on ens assabentem que algun corredor s’ha lesionat i s’ha retirat. El meu suport des d’aquí, forma part de l’esport saber-se recuperar i tornar-hi ben aviat. Seguim el riu, passem el mas del Sabarrès, agafem el camí vell de Tapis i cap a Maçanet. Últim esforç, fem aquest camí preciós seguint el riu, passem el pont vell i amunt cap a l’abeurador, on en Pins ens fa més fotos, el cinquè control, que ens dóna forces per acabar d’arribar al poble, on a la font d’en Xampí ens espera una autèntica benvinguda, amb tothom rebent-nos, amb música, menjar, tot alegria. Sensació de tornar a casa, de ser ben rebut. Ens ho mereixem, carai!! Nosaltres hem trigat unes quatre hores i mitja i estem molt contents del nostre nivell. Hem aconseguit fer la V Cursa del Fau, la que diuen que és la millor Cursa del Fau de totes les que s’han fet.
I això és gràcies a gent decidida, voluntària, amb ganes de fer coses, gent que estima l’esport en general i Maçanet en concret. Gent com en Jep Coromines, en Lluís Genover, en Pins, l’Emma (autora de la pàgina web) i sí senyor, quan un fa les coses ben fetes s’ha de dir.
Quan
diem l’organització hem de dir noms concrets, gent que es lleva ben d’hora i fa
feina, feina ben feta. I a aquests noms hi hem d’afegir el munt de gent que ha
participat anant a estassar, a marcar i desmarcar camins, a pujar menjar i
beguda als controls, gent que ha anat als controls, gent que s’hi ha deixat la pell i no puc dir tots els
noms perquè em sabria greu deixar-me’n algun. A tots moltes, moltes gràcies per
fer possible un any més aquest somni que es diu Cursa del Fau. Per molts anys,
Cursa del Fau!!! Una abraçada a tots!!!
