15/9/12

Diada 2.012

Aquest vespre fent la crònica de la sortida programada per la Diada, no sabia si parlar de l´excursió o bé parlar de política ,que no en sé .... . Val més que parlem d'excursionisme,  perquè de l'altre tema EL POBLE JA VA DIR LA SEVA: èxit total de manifestants a Barcelona a la tarda; èxit total a la Marxa de Torxes de Figueres el dia anterior, etc.. Ara  toca ser pacients, ser ferms i constants....
De la sortida caminant, amb poques paraules es podrà resumir, èrem 4 gats per part dels Senglanassos: en Carles Pumarola, en Robert, en David Alabau de Figueres i en Lluís.
Vam sortir a les 7h del matí cap a les Salines amb la Paquita Urtós i en Pere Oliva i ja vam anar de dret fins al repetidor, on ens esperaven una vintena de membres del C. Excurionista Empordanès.
Allà vam fer llegir els manifests de cada any i vam cantar els Segadors. Aquest any, possiblement amb una mica més de sentiment!!! Tot seguit, els del Centre Excursionista van continuar per la carena fins al Coll de dona morta i nosaltres vam baixar caminant ràpid fins a Maçanet.
Quan vam arribar a les Salines ens vam trobar en Jep Batlle que s´estava entrenant d´amagat per anar a la Matagalls (que et vagi bé Jep).
Esperem que l´any que vé poguem ser una mica més de colla al matí. No hem de perdre els bons costums, encara que costi aixecar-se aviat, recordeu en Guardiola.


A continuació us passo els dos discursos que es van llegir i unes quantes fotos de l´excursió, de la Marxa de Torxes i de Barcelona a la tarda.

Som i serem!!!

Divendres 14 de Setembre 2012,  3er dia post diada.







DIADA NACIONAL 2012


Un altre any, una altre diada i ens tornem a trobar al cim del Moixer, per conciliar l'excursionisme amb el catalanism i poder manifestar la nostra voluntat de ser lliures i poder triar el nostre futur com a poble.

Enguany, es pot el futur amb una mica més d´optimisme. La sobirania com a estat propi està arrelant a la societat catalana a marxes forçades i cada vegada som més els que desitgem poder triar el nostre futur com a poble.

La crisis econòmica ha fet augmentar les polítiques centralitzadores del govern de Madrid i al seu torn, també s´han alçat les típiques veus crítiques amb Catalunya i els catalans, en aquest cas i les més recents, les dels presidents autonòmics de La Rioja, de Galícia ,de Madrid i d´Extremadura: que si els catalans demanen calers i els extremenys paguen; que si potser els hauria anat millor quedant-se amb els portuguesos i no amb els catalans; que si pasaran por encima de mi cadaver; que si els moviments separatistes faran crèixer la desconfiança amb Espanya i farà crèixer la prima de risc etc... Només sentim queixes, insults i menyspreus cap a nosaltres i a la nostra llengua. No hi ha cap veu que s´alci a Espanya que demani respecte per nosaltres i faci callar aquestes mentides continues, premeditades i manipulades.

Estem patint l'efecte d'una mala gestió de la transició democràtica, on es van crear unes autonomies que ni per història ni per tradició existien i que es van crear per acontentar a tothom, però com sempre els més malvistos i malparats som nosaltres els catalans.

La pregunta que em faig és, fins quan permetrem aquesta situació de menyspreu cap a Catalunya? Fins quan tolerarem que ens amenacin ?Fins quan no serem capaços d' aixecar-nos i dir prou? Fins quan haurem de justificar-nos per parlar en la nostra llengua en el nostre territori? Fins quan no podrem decidir què fer amb els nostres propis diners i en què els invertim? Fins quant aguantarem aquesta ambiguitat dels nostres polítics? Per quant una força política catalanista que ens aglutini a tots?

Després de 298 anys d'ocupació tenim prou arguments per dir que no hi ha solució possible. O bé acceptem ser espanyols i per tant renunciem a la nostra llengua i acceptem l'expoli fiscal i el dèficit d'infraestructures o bé anem per lliures i proclamem l'estat propi. Termes mitjos no poden existir a l'estat espanyol com s'ha demostrat. Senzillament perquè no hi creuen i per tradició no ho han practicat mai. Es tracta d' un estat centralitzador i unitari.
Som la seva darrera colònia. Ells ho saben i en són plenament conscients. Van perdre sudamèrica, una vegada expoliat tot l'or i la plata; van perdre Cuba i amèrica central, amb totes les matèries primeres com el cafè , el tabac i el cacau; van perdre Guinea, Portugal i les Filipines. Ara ,estan acabant d' exprimir-nos a nosaltres perquè saben que el temps se´ls acaba. No han sabut cuidar-nos, respectar-nos, ni explicar el nostre fet diferencial i ens han expoliat de manera premeditada . Han invertit xifres escandaloses en infraestructures on no s´havien fet estudis de viabilitat econòmica, quan aquí, que tenim la frontera i la porta cap a Europa i a les exportacions, tenim carreteres i infraestructures viàries que fan pena. Han promogut campanyes d'exclusió de productes catalans i fins fa poc no han volgut publicar les balances fiscals.

Pertant avui, diada nacional, tenim l'oportunitat de dir PROU a aquest expoli fiscal i de començar una nova etapa, de manera pacífica, on hem d'exigir un respecte cap a les nostres persones, a la nostra cultura, a la nostra identitat com a país i a la nostra llengua.
Una etapa nova que no ha de ser en contra de ningú, sino que ha de ser en favor nostre.

Som un país amb diferents sensibilitats respecte la sobirania, perquè de sempre, hem estat terra d'acollida i les nostres famílies les formen persones de comunitats i orígens ben diversos. Però precisament per aquest motiu ens hem enriquit com a éssers humans i tenim més capacitat que altres pobles per respectar, comprendre i ajudar els altres. És a dir, no som només catalans, som ciutadans del món , veïns i amics dels que ens envolten, malgrat tenir punts de vista diferents.

Som un poble obert a tothom, que només vol caminar sol, dignament cap al seu futur, al costat dels seus veïns, amb tolerància i solidaritat mútua, sense sentir-nos continuament maltractats i menyspreats.
Pertant estem totalment legitimats per demanar en aquest acte, aquesta tarda a Barcelona i en el nostre dia a dia, la llibertat pel nostre poble.
Catalans i catalanes: siguem valents, no siguem ambigus,que aquest camí ja no s'atura i no té volta enrera.

Endavant cap a la INDEPENDÈNCIA i visca CATALUNYA!!!!!