26/12/12

Imatges aèries del Fau




He estat fent una mica d'investigació per veure com ha evolucionat l'entorn de l'Ermita del Fau en els darrers anys i he trobat imatges aèries força antigues. Resulta que l'any 1956 l'excèrcit dels Estats Units va fer fotografies aèries de tota la superfície de Catalunya. Aquesta base fotogràfica la te actualment  l'Institut Català de Cartografia que les ha posat a l'abast de tothom a la seva web i son d'una qualitat força acceptables.

Aquí a sota us he posat una primera imatge de l'actualitat, una del 2002 i la del 1956. Si cliqueu sobre la imatge la podeu ampliar a mida real. De la del 1956 es poden deduir unes quantes coses força interessants:

  • La casa principal de la rectoria conservava tots els sostres, excepte el de l'annex sud-oest que ja havia caigut.
  • A menys de 30 metres de les dues construccions pràcticament no hi havia cap arbre.
  • Tota la zona compresa entre el coll i l'Ermita estava molt neta d'arbres. N'hi havia, però molt escampats.
  • Davant de la façana nord-oest (la que trobem en arribar) hi havia un prat força llarg, d'uns 50 metres, lliure d'arbres. Actualment està cobert de pins, la majoria joves.
  • A l'oest de les dues construccions es poden detectar dues formes clarament fetes per la ma de l'home. Una es un rectangle d'uns 15 metres de llarg, que no dedueixo que pot ser, i l'altre es una feixa amb forma d'arc.
  • Al sud del coll es poden veure diferents feixes i prats.
A la imatge del 2002 tot això es indetectable, la vegetació s'ho ha menjat. Fins i tot sembla que a la façana nord-oest els arbres encara es tiraven més a damunt de l'Ermita que en l'actualitat.




Totes les imatges extretes de l'ICC.

12/12/12

1ª Jornada de treball Ermita del Fau

El dia 8 de desembre  va passar quelcom molt bonic, una cosa que cada vegada que he viscut personalment m'emociona. 

Veure com una colla de persones treballen de manera desinteressada per un mateix objectiu, no te preu.

El Fau sempre ha estat allà dalt, hi hem anat a veure-hi les formigues al setembre, hi hem pujat des de Maçanet per la Cursa del Fau, n'hem sentit pregaries: "Mare de deu del Fau, doneu-me un marit siusplau, sigui ronyós, sigui pollós mentre el que jo vulgui fos"...
Però tot hi tenir-lo present, i ser un referent espiritual o de paisatge per molts, el conjunt arquitectònic ha estat conjuntament amb Sant Cristòfol dels Horts els grans oblidats. 
Sant Cristòfol del Horts ja és irrecuperable, però amb el Fau encara hi som a temps. 
Certament son ermites que estan al terme d'Albanyà, però l'obertura de la carretera de Costoges ha fet que els Maçanetencs  les tinguem mes a mà.Dissabte vam posar-hi el primer granet de sorra, però en faran falta forces granets per a evitar que caigui. 
Tant la rectoria com l'església estan amb un nivell de inicial de degradació,  que pocs diners i l'esforç voluntari d'uns quants pot evitar la ruïna.
La cursa del Fau que organitzem cada any ens dona uns petits ingressos, i també comptem amb la col·laboració dels ajuntaments d'Albanyà i Maçanet. Però ens enfrontem amb un repte on els diners són un complement, però el que realment ho farà arribar a bon port és la determinació i la voluntat dels que vulguin suar una estoneta sense esperar cap recompensa material.

En un moment on el regne del materialisme dels últims anys ens està deixant el seu funest llegat, és un bon moment perquè dintre la modèstia ensenyem als nostres fills que moure's del sofà o del plaer immediat, i treballar per obtenir fites i recompenses conjuntes , pot ser la millor lliçó que en treiem de tot plegat.


Aquesta vegada érem una desena, us emplacem al dia 29 de desembre a venir.
Us garantim feina assegurada, perquè per sort o per desgràcia és dels pocs llocs que no s'hi arriba amb cotxe. 

Robert Oliva Urtós



























11/12/12

Sopar dels Senglanassos 2012





Hola amics senglanassos!! Us faré la crònica del sopar dels senglanassos d’aquest any 2012. Amb la il.lusió d’anar al meu primer sopar senglanàs, em dirigeixo a la Quadra a quarts de deu. Ens trobem allà una bona colla d’amics de sempre, units en aquesta ocasió per la nostra afició a l’excursionisme i la natura. En un menjador destinat exclusivament per nosaltres, hi trobem caminadors d’elit, caminadors ocasionals i alguns que han vingut avui caminant de casa al restaurant. Moment de retrobament i d’alegria, amb bona conversa des del primer moment, tot esperant els que han anat a la quina. Seiem a una taula en forma de U i ens van portant plats, seguint parlant de temes engrescadors, ens hi fem a veure qui xerra més, per exemple de política (el moment s’ho mereix). Amb la panxa plena, en Lluís ens passa un muntatge amb les fotos de tota la temporada. Finals d’any, moment de passar revista a moments viscuts intensament, envoltats de natura i bons amics. Bona idea aquesta de fer un sopar quan s’acosta Nadal i fer balanç de les fites aconseguides, amb la gent que t’hi ha acompanyat. En aquest moment et vénen els records de tot allò que tant ens va fer riure i gaudir. També és moment de recordar el que no s’ha fet, perquè no sempre ha sigut possible realitzar el calendari previst, perquè cada vegada tenim més feina a casa, per exemple. O també ens ha passat que no hem fet quelcom perquè no hem previst que no hi ha enllaç entre el Cadí i el Pedraforca, gran anècdota de la temporada, eh Lluís? JTambé hem recordat com la nostra mainada es va fent gran, de forma ben ràpida i ens adonem que ells també comencen a fer cims, que van agafant el nostre relleu, com per exemple vam fer a Bassegoda o al Fau, ermita objectiu de restauració, sobre la qual projectem ara grans plans. Recordem la cursa del Fau, que cada any surt millor, moment de més intensitat, de més activitat d’aquesta colla excursionista. També veiem imatges de les excursions que ha fet algun de la colla pel seu compte. Tot plegat fa una munió de bones imatges, d’escenes d’esport i amistat. També ens adonem que estimem amb passió la nostra terra. Sempre sentiment i natura aniran de la mà. I si fins ara hem viscut emocions, ara ve el moment de riure, amb el “pongu”. Cada un de nosaltres ha portat un regal embolicat i l’hem deixat en una caixa. Repartim un número a cada un i triem un regal per ordre de número, però tenim l’opció de canviar-lo pel d’algun que ja l’ha agafat. Tothom ha triat i alguns paquets han canviat de mans diverses vegades. Pots passar d’un paquet diminut a un de gegant, d’un de lleuger a un de pesant. Anem obrint els paquets d’un en un i cada moment és de suspens, perquè no sabem quina malifeta ens hauran fet, regalant-nos alguna relíquia, algun objecte que va viure èpoques més glorioses, però que ara es podria qualificar de kitsch. Realment algun regal és com treure’s un mort de sobre i això ens provoca moments de gran conya. Segons què et toca és un fart de riure. Per exemple el gerro estil xinès que va a parar a les mans d’en Batlle, que havia començat el joc triant el regal més petit, però que després de passar per diferents amos va anar a petar a les mans d’en Gerard, no gaire més afortunat, en veure que era un anell que creiem que no tindrà gaire valor en una hipotètica taxació. Espectacular el moment en que en Titius adquireix el gerro de vidre, de cementiri segons diu algun. No gaire més afortunat és en Pins, que després d’un lleuger relaxament en veure que li toca una ampolla de vi s’adona que l’etiqueta d’aquest vi no és precisament de la denominació d’origen Empordà, sinó d’un “cuerpo” que coneixem molt bé en aquest poble. Tot això provoca rialles interminables, com quan surt el càntir de l’Esteve, la joguina picamans per animar en Puig a les curses, o el llibre “yo el rey” etc. D’altres vam sortir bastant airosos del joc, com el cotxe decoratiu d’en Víctor Domínguez, el gat coll-llarg de l’Emma, el meu dòmino infantil (que les meves nenes agraeixen amb il·lusió), les tasses de la Cristina, etc. Això sí que és reciclatge, senyors! J Objectes que van tenir vida, però que ara estaven en desús recuperen de cop protagonisme. Espectacular. Fins i tot algun objecte ara presideix un lloc destacat en alguna casa o “en algun menjador”. Resumint, un sopar genial, un moment feliç. Un final sublim per una bona temporada d’èxits, tot fent plans pel nou any: Garraf, la Salut de Terrades, Andorra, etc són ja els nostres objectius, perquè mai no en tenim prou. Aquest esport enganxa.
Finalment, ens despedim i alguns de nosaltres ens dirigim a l’Horta, on descobrim la “rumba albanyanenca”, qui ho havia de dir.
Tot baixant la mateixa nit cap a Girona a altes hores de la nit, em trobo dos enormes senglanassos, però de quatre potes, paro el cotxe i se’m queden una bona estona al costat. Una imatge bucòlica, per acabar la nit. Encara hi ha natura salvatge. Estimats amics, bones festes a tots, tot desitjant-vos un bon any 2013, ple d’èxits esportius i personals.
Màgic.





                            

                             
 











Víctor Puig Tri-Campió de la Copa Catalana de Marxes de Resistència


Un any més, i ja en van tres de consecutius, en Víctor ha completat la CCR com a campió de Catalunya. Després de recórrer aproximadament 1000 km per tota la geografia catalana, va assolir els darrers punts que li faltaven a la ultima prova, la Marxa del Garraf. Us adjunto la crònica d'aquesta marxa i un recull d'imatges de l'any.




Matagalls - Montserrat
Si anomenéssim un Senglanàs de l'Any, sens dubte aquest títol recauria sobre en Víctor (Tene dixit).



Felicitats campió!

Pins





Pujant el Montmell a la 7 cims


El dia 11de novembre del 2012, dia de la Festa Major de Maçanet, quan molta gent anava
a dormir, sobre les tres de la matinada, jo ja m’ aixecava per anar a fer la darrera marxa de

la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2012,  la MARXA DEL GARRAF, per altre part
també tenia el valor afegit, que fent la caminada assolia els punts necessaris per ser, per
tercer any consecutiu, campió de Copa Catalana.
Sobre les 5,15 hores ja sóc a Gava, aparco el cotxe i vaig a recollir el dorsal i altres obsequis,
degut a la lentitud de l’ entrega de dorsal fa que arribi a la sortida quan ja ha començat  a sortir
alguns participants, veig una llarga cua per sortir, però tinc la sort que els companys del CEI ja
els toca sortir, i hen fan “colar” i ja començo a caminar. Fem el tram planer de sortida de Gava i e un moment ja comencem a enfilar les primeres rampes, que ja no s’acaben, fins el 1er control, aproximadament el quilometre 10, després d’ aquest primer control on per culpa d’ anar amb tots els companys del CEI, tinc que  sortir a tota velocitat amb un “donut” a una mà i un got de “cacaolat” a l’ altre, agafem el camí de baixada fins el poble del Garraf, segon control i esmorzar, bocata i un trago de ví del porró, tornem a pujar, fem pista, tercer control, gominoles, seguim planejant fins una pista  amb baixades i “repetxons” fins arribar el quart control i dinar,  més o menys, sobre

les 11,30 hores, un mica aviat, però hi ha gana, bocata botifarra i un altre trago de ví i amunt cap el
Puig de la Comella, última pujada del dia i de la Copa, arribem a dalt el mateix moment que un fort
ruixat de pluja que dura el temps de possar-te el “Gore tex”, anem baixant passem el següent control,
i ja agafem direcció  el Castell d’ Eramprunyà, i abans d’arribar-hi canviem de dirreció i tot avall fins
arribar a l’urbanització de La Sentiu, últim control i al cap de 2 quilòmetres tornem arribar a Gavà,
passem per sota l’ arc de l’ arribada, final de la caminada, i campió de la Copa Catalana de Caminades
Mola dels Quatre Termes
de Resistència 2012.
VÍCTOR PUIG
MARXA DEL GARRAF 45 KMS  8,36 HORES
CAMPIO DE COPA CATALANA DE CAMINADES DE RESISTÈNCIA  273 PUNTS.