12/3/13

V Jornada de treball del Fau




El dissabte dia dos de març es va fer la cinquena jornada de treball al Fau, després de l’embranzida inicial en la qual no s’havia baixat de 10 persones(inclòs amb meteorologia adversa), veure que només érem 7 va ser una mica dur. Però en Victor amb les seves paraules ens va esperonar de seguida: “Set és la colla perfecte” va dir .
I els 7 magnífics, formats per en Victor Domínguez, en Pitu Ruiz, en Jaume Peitaví, en Jean Vernet, l’Arnau Bassols, en Lluis Genover i Jo, vam agafar els triquets i amunt.
Com que hi havia el trident d’atac de paletes, ens vam centrar a plantejar les properes actuacions per tal de consolidar l’estructura de l’ermita. L’estona que va durar el plantejament i la feina, va ser com un petit sainet (llàstima de no haver-lo gravat),  els tres protagonistes eren dos gats vells de la paleta i un de no tant vell però molt bregat amb aquest tipus de reformes. El altres 4 fèiem de públic i de manobres, i intentàvem seguir el fil d’una conversa on les “parets marxaven”, “el guix estampia”, “la barreja de guix i pòrtland no fa malbé el ferro” (amb la conseqüent explicació de quin gat vell li havia rebel·lat el secret a en Jaume quan ell era jove, i per deixar-ho escrit, ens va explicar que quan van fer nova l’escala de Cal  Amador, va venir a fer les baranes un ferrer vell de Barcelona i va ser aquest home qui li va dir que la barreja de pòrtland i guix, no malmet el ferro)   , i per acabar parlant d’uns  tirants que no tenien res a veure amb una novel.la cavalleresca.
Vaja com molt bé va dir l’Arnau “una lliçó i experiència gratis”, és en moments com aquests on  constates que la figura de l’aprenent no hauria d’haver deixat d’existir mai, que emplenar el cap de teoria fins als 25 anys, no porta enlloc si no es compagina amb impregnar-se del tarannà i la saviesa d’aquell que en te els collons pelats.   Com deia el vell Farlingo, hi ha una cosa que no s’ensenya a les universitats : la Mundologia ...que és la ciència de córrer el món. Ep, i no dic pas que no s’hagi d’estudiar!!!!!....amb això el que vull dir és que amb aquesta onada de modernitat  i aquesta empatxada de diners que ha sofert la nostra societat aquests últims anys, s’hi han perdut molts llençols. I un d’important és la figura de l’aprenent.                 I aprenent hem passat el matí de dissabte, i  disfrutant-lo que és el més essencial.
L’única pega va ser sortir de l’ermita i veure que a fora feia un dia fantàstic....però no es pot tenir tot.

Fins a la propera.

Robert Oliva Urtós