El dissabte dia dos de març es
va fer la cinquena jornada de treball al Fau, després de l’embranzida inicial
en la qual no s’havia baixat de 10 persones(inclòs amb meteorologia adversa),
veure que només érem 7 va ser una mica dur. Però en Victor amb les seves
paraules ens va esperonar de seguida: “Set és la colla perfecte” va dir .
I els 7 magnífics, formats per en Victor Domínguez, en Pitu
Ruiz, en Jaume Peitaví, en Jean Vernet, l’Arnau Bassols, en Lluis Genover i Jo,
vam agafar els triquets i amunt.
Com que hi havia el trident d’atac de paletes, ens vam centrar a
plantejar les properes actuacions per tal de consolidar l’estructura de
l’ermita. L’estona que va durar el plantejament i la feina, va ser com un petit
sainet (llàstima de no haver-lo gravat), els tres protagonistes eren dos
gats vells de la paleta i un de no tant vell però molt bregat amb aquest tipus
de reformes. El altres 4 fèiem de públic i de manobres, i intentàvem seguir el
fil d’una conversa on les “parets marxaven”, “el guix estampia”, “la barreja de
guix i pòrtland no fa malbé el ferro” (amb la conseqüent explicació de quin gat
vell li havia rebel·lat el secret a en Jaume quan ell era jove, i per deixar-ho
escrit, ens va explicar que quan van fer nova l’escala de Cal Amador, va
venir a fer les baranes un ferrer vell de Barcelona i va ser aquest home qui li
va dir que la barreja de pòrtland i guix, no malmet el ferro) , i
per acabar parlant d’uns tirants que no tenien res a veure amb una novel.la cavalleresca.
Vaja com molt bé va dir l’Arnau “una lliçó i experiència
gratis”, és en moments com aquests on constates que la figura de
l’aprenent no hauria d’haver deixat d’existir mai, que emplenar el cap de
teoria fins als 25 anys, no porta enlloc si no es compagina amb impregnar-se
del tarannà i la saviesa d’aquell que en te els collons pelats. Com
deia el vell Farlingo, hi ha una cosa que no s’ensenya a les universitats : la
Mundologia ...que és la ciència de córrer el món. Ep, i no dic pas que no
s’hagi d’estudiar!!!!!....amb això el que vull dir és que amb aquesta onada de
modernitat i aquesta empatxada de diners que ha sofert la nostra societat
aquests últims anys, s’hi han perdut molts llençols. I un d’important és la
figura de
l’aprenent.
I aprenent hem passat el matí de dissabte,
i disfrutant-lo que és el més essencial.
L’única pega va ser sortir de l’ermita i veure que a fora feia
un dia fantàstic....però no es pot tenir tot.
Fins a la propera.
Robert Oliva Urtós