I els 7 magnífics, formats per en Victor Domínguez, en Pitu
Ruiz, en Jaume Peitaví, en Jean Vernet, l’Arnau Bassols, en Lluis Genover i Jo,
vam agafar els triquets i amunt.
Com que hi havia el trident d’atac de paletes, ens vam centrar a
plantejar les properes actuacions per tal de consolidar l’estructura de
l’ermita. L’estona que va durar el plantejament i la feina, va ser com un petit
sainet (llàstima de no haver-lo gravat), els tres protagonistes eren dos
gats vells de la paleta i un de no tant vell però molt bregat amb aquest tipus
de reformes. El altres 4 fèiem de públic i de manobres, i intentàvem seguir el
fil d’una conversa on les “parets marxaven”, “el guix estampia”, “la barreja de
guix i pòrtland no fa malbé el ferro” (amb la conseqüent explicació de quin gat
vell li havia rebel·lat el secret a en Jaume quan ell era jove, i per deixar-ho
escrit, ens va explicar que quan van fer nova l’escala de Cal Amador, va
venir a fer les baranes un ferrer vell de Barcelona i va ser aquest home qui li
va dir que la barreja de pòrtland i guix, no malmet el ferro) , i
per acabar parlant d’uns tirants que no tenien res a veure amb una novel.la cavalleresca.
L’única pega va ser sortir de l’ermita i veure que a fora feia
un dia fantàstic....però no es pot tenir tot.
Fins a la propera.