23/4/13

L'Olla de Maçanet de Cabrenys 2013

Hola amics, sóc en Màgic i us faré la crònica de la meva primera Olla de Maçanet, excursió reina de les que

 



 





es fan aquí al poble. Després d’uns anys de no fer-se, vam pensar en tornar a fer l’Olla començant pel camí de les Salines i el repetidor, tal com es va fer en la primera edició, d’ara fa uns vuit anys. Pel que no ho sàpiga la idea de l’Olla va sortir de fer una excursió pels cims del terme de Maçanet, fent més o menys un cercle. Amb la il.lusió de rememorar aquelles memorables excursions, es va fer la crida a tothom i l’hem feta vuit persones. El primer repte del dia era aixecar-nos ben aviat, ja que vam quedar a les cinc de la matinada al pàrquing, cosa que no és fàcil. Ens hi trobem en Pins, en Tene, en Marc del Roquet, en Jordi Barris i el triplet de Can Coll, reunits per primera vegada en una excursió dels Senglanassos (Olga, Jaume i Xelinu). Amb l’alegria del retrobament, sortim del poble a plena nit, tot recordant com antigament anàvem a dormir a aquestes hores i ara ens hi aixecàvem voluntàriament. No tothom pot entendre això, però aquesta fal·lera per la muntanya té aquestes coses. A un  quart de sis sortim del poble, amb els frontals al cap il·luminant el nostre camí. Agraeixo a un dels meus cunyats que em deixés el seu frontal, de gran potència, amb el que n’hauríem tingut prou tots. Anem fent camí, cap a Can Gallat, les casotes i camí amunt. Hem de posar els cinc sentits en aquesta etapa de la ruta, perquè és ben fosc. Amb la màgia de la nit, amb aquella sensació de clandestinitat per la foscor anem arribant a dalt. Alguna fressa sentim al bosc i en Xelinu i jo tenim un senglar a la vora, però no el veiem finalment. Tenim certa pressa per veure sortir el Sol des del repetidor. I a aquesta pressa hi afegim la pressa per anar fent camí pel vent que ja anem intuïnt pel camí, però que se’ns confirma clarament al Mas Roger. Ja ho diu algú allà, si fa vent al Mas Roger patirem a dalt el repetidor. Passem per la carretera del repetidor per pujar pel dret. El sol ja està sortint, però amb núvols davant. D’aquí cap a amunt, cada cop puja més el camí i la fred cada cop és pitjor, a causa del vent. En aquella pujada ha causat sensació el comentari d’en Jordi Barris que a l’aigua del Moixer i les Salines hi ha una mica de cianur, en dosi petita. La conversa ha estat ben divertida! A dalt el repetidor, fem el sostre de l’Empordà i unes vistes espectaculars a les dues bandes de la serralada, com sempre. Veiem el majestuós Canigó nevat i aquesta fredor de la neu ens arriba amb el vent. Fins i tot està glaçat en algun tros. Tan de vent fa que anem a corre-cuita. Passem fred i les mans no sabem on posar-les, perquè realment no ens notem els dits. Carena i vent, direcció Dona Morta i a veure si ens escalfa el Sol! És moment de concentració, pel terreny rocós i de poques paraules pel molest vent fred. Algun com en

Jaume ha vingut equipat amb el mínim: un paravent, una bossa de plàstic per portar la teca i no gaire més. Fem algunes fotos en alguna ràpida parada, en aquell paisatge rocós, amb algunes roques de formes fantàstiques. Ni se’ns acudeix parar a esmorzar! Carena avall, arribem a Dona Morta, on hi ha una presència coneguda, el menhir de Dona Morta, aixecat fa u ns anys, ja que abans era a terra, com una llosa d’una tomba. Aquell menhir, en aquell paisatge fantàstic, amb vistes a dues bandes, és realment captivador, símbol de l’eternitat de la pedra i de l’eternitat que ja buscaven els homes prehistòrics en fer-lo. A Dona Morta el sol ja comença a escalfar i el vent ja no bufa tant. Parem, per fi, a esmorzar i recuperar forces. Aquí en Jaume ens il·lustra amb la teoria que si no hi hagués fred no hi hauria calor i no valoraríem el moment. Jo reforço aquesta tesi amb el concepte del Ying i el Yang, l’equilibri dels contraris. El moment és bo, un fart de riure. Si no hi hagués guapos no hi hauria lletjos, etc. Ens posem en marxa cap al Corral. Impressionant vista també en aquesta etapa, passem molt a la vora del suggerent cim Cornell. Pel camí ens hem tret ja roba i ara fa calor, un clar exemple de Ying i Yang. Abans estàvem

enfredolits i ara acalorats. Recordant aquelles excursions de l’11 de setembre, que es feien de la Collada dels Pous al Corral i quants anys havien passat, arribem al Corral, antic restaurant molt conegut i visitat per gent de les dues bandes de la frontera. Després d’un itinerari per la zona, passem sota Mont Capell i arribem a un dels punts estrella de la travessa, Puig Falcó. Muntanya preciosa i amb una forma altiva, amb una grimpada curta però emocionant. Vista espectacular de 360 graus. Jo no hi havia estat mai. Hi ha una perspectiva de Tapis i de Maçanet i l’Empordà molt maca. També una vista impressionant cap a Canigó, Costoja i ens adonem que Bassegoda és molt a la vora. També la Mare de Déu del Mont. Fem el descens, per un camí fins a la carretera de Costoja que travessem, bevem aigua que en Pins va amagar el dia anterior al bosc, molt encertadament i enllacem cap a altres cims emblemàtics, vinculats a la Cursa del Fau: Puig de la
Gavarra i Castell del Bac de Grillera. Amb el poblet de Tapis al mig, que ja hem vist de totes bandes, encarem cap al Fau, on s’està fent una feina de restauració, amb molt de mèrit, amb voluntaris. Cada cim que fem té una vista espectacular i el Fau no queda curt en aquest sentit. Al Fau ens despedim dels de Can Coll, que han aportat al grup grans converses i vitalitat. Se’ns fa tard i hem quedat amb les dones i la mainada al Càmping del Roquet per dinar. Decidim baixar pel camí més ràpid i arribem amb relativa rapidesa als Vilars. Cal dir que en molts trams d’aquesta excursió els camins estan força malmesos per les motos que hi passen i després per les abundants pluges que hi ha hagut aquest hivern i primavera. Dels Vilars anem cap al Roquet, ja que en Marc ens diu que anirem molt més ràpids. I així és, passem pel Mas, molt ben restaurat i on recordem aquella època on els caçadors Americans hi escorxaven els senglars. Arribem finalment al càmping a quarts de quatre, després de més de deu hores de travessa. Les nostres pacients
Bach Grillera

dones han tingut l’encert d’haver dinat ja i l’espera s’ha fet més fàcil per elles, ja que havíem quedat a les dues. Els del càmping han tingut la gentilesa de deixar-nos dutxar allà i finalment hem dinat, que ja en teníem ganes!! Com a conclusió, dir-vos que l’Olla de Maçanet m’ha agradat molt. Mirant la muntanya estic gratament sorprès del que hem fet. És una santíssima volta, pels cims del poble. No podria triar cap cim en concret, em quedo amb tots, perquè tots formen part d’aquest patrimoni natural que té el poble de Maçanet. Preciós. L’ambient al grup ha estat molt animat i divertit, molt ben avinguts tots. Felicitats a tots, pel dia que hem passat. Una abraçada i anem pensant la propera!!
Màgic. 

Panoràmica de tot el recorregut des del Mas del Roquet

17/4/13

Crònica d’un dia al Fau




M’han demanat que avui fes la crònica del que ha estat la trobada un cop més per anar al Fau a donar un cop de ma per arreglar amb molt bona voluntat per part de tots, aquesta ermita tan emblemàtica per tots nosaltres. Com ja sabeu el primer dissabte de cada mes ens reunim a les 7’30 hores a l'aparcament per anar plegats cap al Fau. Avui ha estat el meu primer dia desprès de molt temps de voler-hi anar, érem deu persones de diverses edats i condicions amb moltes ganes de treballar. Primer pujar sorra en sacs i ciment per als paletes, amb una moto de trial s’han pujat  les coses que més pesen, ja que com molt bé sabeu la carretera no hi arriba i la pujadeta fins a dalt es una mica forta, uns amb moto serres tallen arbres per així poder gaudir de la magnifica vista que te cap tots els vessants de la nostra comarca, altres treien les branques i recollien els troncs, i els demès recollien restes de runa i preparaven envasos amb aigua per així poder aprofitar millor la capacitat del dipòsit d’aigua que hi han portat amb molt d’esforç ja que es de mil litres, l’aigua es recull d’un tros de teulada de la vella rectoria i es canalitza fins el dipòsit, es tota una obra d’enginy. Hi han idees, ganes i molt d’esforç per part de tots els que durant aquest temps hi han anat i esperem que continuïn anant-t’hi, ja que ningú es prescindible, totes les mans fan falta les velles i les noves que s’hi vulguin apuntar, no hi ha edat ni sexe, els que poden fer més fan més els que poden fer menys fan menys, però es una ocasió per estar tots units gaudint d’un matí de feinejar amb gent que potser al llarg de l’any no et trobes en lloc més que allà dalt, treballant i rient ja que d’aixó es tracta, de disfrutar del treball de l’entorn, de la causa i sobre tot de la gent. Tots junts ho aconseguirem continuarem veient la silueta d’aquesta església allà d’alt com punt de referència dels Maçanatencs, encara que no es trobi al nostre terme. I quan passin els anys i encara la veiem allà d’alt segur que sentirem una satisfacció interior 
 de saber que gràcies al nostre esforç personal els nostres fills, nets…encara la podran seguir contemplant igual que han fet les generacions anteriors a nosaltres des de fa al menys 700 anys.

Teia Sabà

3/4/13

Excursió El Rimaló - La Trilla - El Fau

Tranquil·la i agradable excursió la que em fet aquest diumenge pel vessant sud del Fau.

La intenció era estirar una mica les cames i veure l'evolució de les obres de recuperació de l'Ermita del Fau. Vàrem quedar a les 8 del matí i amb el canvi d'hora feia una mica de mandra llevar-se d'hora. Tots amb dubtes de si era a l'hora correcte, ens vam trobar l'Anna Maria, en Víctor, en Gerard, en Lluís, en Robert, l'Isidre, el nostre convidat de luxe, i jo per anar en cotxe fins al Pont del Cantenys, on vàrem aparcar per iniciar la caminada.

Amb moltes ganes de xerrar vàrem sortir en direcció a la Font del Rimaló, on en Robert ens va explicar que es coneguda per ser insípida, cosa que ens van encarregar de comprovar. Al cap de poc vàrem deixar la pista per passar davant el Mas del Rimaló i endinsar-nos en el llarg camí que porta cap a la Trilla. Es un camí  força planer i amb bones vistes. En alguns clars del camí vàrem poder veure el Golf de Roses, l'Ermita de Sant Jordi i l'inconfusible silueta de l'Ermita de Santa Magdalena. Un cop a la Trilla vàrem gaudir breument de les vistes, ens vàrem fer una foto de grup i vàrem iniciar la pujada cap al Fau. Amb calma vàrem anar remuntant el camí fins arribar a l'Ermita després de fer alguna breu parada per observar les impressionants vistes cap a la Garrotxa amb el Bassegoda i l'Ermita de Sant Bartomeu de Pincaró.

Un cop al Fau els que feia temps que no pujàvem vam quedar impressionants amb la feina feta. A l'ermita es continua treballant en la consolidació de la volta i a l'exterior també s'ha treballat de valent. La feina feta permet veure un paisatge fins fa poc amagat.

Després d'un breu recés ens vàrem acomiadar d'en Robert i l'Isidre que tenien pressa per marxar i els altres vàrem anar fent amb més calma. Després de passar pels Gessos vàrem trencar cap al Mas del Cantenys  per finalment arribar al cotxe en 3:30 hores d'agradable caminada.

Per aquells que pugueu, aquest proper dissabte hi torna a haver jornada de treball a l'Ermita del Fau.

Fins la propera.