20/5/13

Setena jornada de treball al fau


Com cada primer dissabte de cada mes a dos quarts de 8 del matí, ens hem trobat al davant de l'oficina de turisme de Maçanet. Érem pocs...hem esperat una estona i seguíem sent pocs, però hi havia dos paletes i suficient sorra, aigua, Portland i calç a d'alt l'ermita per fer una jornada productiva.
Dos paletes, en Pitu i en Jaume i dos manobres en Jean i jo. Un cop a dalt ens n'adonem que el decorat és impressionant,  la tramuntaneta que bufava a l'Empordà ens deixava un horitzó amb el golf de Roses definit com una falç oscada per l'aberrant edifici del 600, i amb menys definició s'entreveuen el Montgrí i les Medes. I tota aquesta panoràmica, rubricada per l'esplendor del Pantà de Boadella feia oblidar la ferida que el foc ens va fer l'estiu passat.






I després de fer bastida vam esmorzar, i us he de dir que tot i que els budells roncaven emprenyats, em va costar treure els ulls de l'Empordà i centrar-me en l'entrepà de ventresca que m'havia preparat l'avia Carmelita. (Us podria definir el despertar dels sentits que em va causar aquella cansalada virada salada al rebost de casa, acotiada per pa fet del carrer llarg i amorosit per tomates de penjar de l'hort de la timoneda. Però ho acabaré amb un gràcies avia i per molts anys.)



Sense cap sirena ni mirada de cap encarregat vam tornar a la feina. Els paletes a dalt barallant-se amb teules  humides i centenàries, i nosaltres amb la pastera, els cubells i "la cúrria".



I així vam passar el matí, perdoneu si sembla el meu diari personal enlloc de la Crònica d'una jornada de treball....però avui ha sortit així.


Fins la propera

Robert Oliva Urtós