19/7/13

Novena jornada de treball al Fau

El dissabte dia sis de Juliol ens vam retrobar novament una colla de Maçanetencs,  per a fer una d’aquelles coses que un matador d’elefants que tots coneixem en diria “una quimera”.               I és que si fer una intervenció al Fau com la que estem realitzant (recordeu que no s’hi arriba amb cotxe), ja semblava en un primer moment un repte inassolible....posar una jornada de treball un dissabte de la festa d’estiu del poble,  i  que hi hagi joves de menys de 20 anys i no tant joves,  que tenen els “picarols” de posar el despertador a les hores petites de la matinada per aixecar-se a dos quarts de 7 del matí...això és viure un moment  “ANEPAC “  (Això No Es Paga Amb Calers)
Normalment quedem a dos quarts de 8...però com que era la festa i  volíem que l’efemèride fos més gran...es va fixar l’hora a les 7.
Vaja que els paletes Pitu i Jaume, els manobres  Àngels , Lluis, Jean, Jep, Robert  i el més joves Ivan i Pau (aplausos)  ens enfilàvem ben aviat direcció al Fau.
Només de baixar del cotxe l’Àngels es va adonar que no portàvem l’escala...(quin descuit per part meva), sense l’escala com s’ho farien els paletes per pujar a la bastida? Ens vam fer tots la mateixa pregunta i la resposta dels dos experimentats paletes va ser un: “Tranquils ja pujarem”.
Crec que  si un dibuixant  fes una vinyeta de la pujada pel camí fins a dalt ....tots portaríem un interrogant al cap...menys en Pitu i en Jaume esclar.!  En arribar a dalt ens van exhibir una fusió de menestralia ( fruit dels anys d’ofici) i de fortalesa física (fruit dels quilòmetres que any rere any deixen enrere per diferents llocs del país amb el Centre Excursionista Maçanetenc).
Amb l’interrogant tret, ens vam posar a treballar eficientment, érem els pinyons justos i necessaris perquè la cadena arriés convenientment, només en mancava un que arribaria més tard. Les paraules que més es van repetir són les típiques : Pasta, teules, aigua, massa magre o massa bona  ( la pasta) , un cap gros o un cap petit (les teules), totes aquestes paraules embolcallades per un fil musical necessari  que farà del Fau un mirador als quatre vents.
Quan la cadena es començava aturar per manca de teules, va arribar el pinyó que faltava, en Jep Batlle “ i amb moto xuco pa-pa-pa i amb moto”....que em sembla que serà un binomi inseparable i imprescindible durant moltes jornades de restauració.  Amb una esgarrapada i alguna xutragada a l’esquena va pujar un centenar de teules.
Volíem i havíem de plegar aviat, perquè sinó a més d’uns ens passarien el gat per l’esquena. Vam esmorzar com es devia fer en una colònia industrial el segle XIX i amb els eterns dubtes de si una pasterada més o no ...ens van tocar les 12 .
I au cap a Maçanet que és la Festa!!! Una festa marcada per ajustos econòmics segurament inevitables pel que fa al programa. Però no vull acabar aquesta crònica sense fer esment del sensacional treball que any rere any fa en Pere Roure. Si cada llibret de la festa és un petit tresor pels que estimem Maçanet, el d’aquesta festa m’ha emocionat especialment.  Us recomano que el llegiu, la descoberta que ha aconseguit documentar dels orígens i la historia real de la Barra d’en Rotllant, m’ha semblat impressionant i apuntala el tarannà i les ganes de ser i fer,  que ha caracteritzat des de sempre la gent que s’ha arrecerat entre aquestes muntanyes.
Felicitats Pere.


Robert Oliva Urtós