11/12/13

Catorzena jornada de treball al Fau.

L’altre dia es va estrenar el documental “Entre el cel i la terra. La guerra dels Aiguamolls”,(
aquí us passo l’enllaç pels que no l’hagueu vist: www.tv3.cat/videos/4793311/Entre-el-cel-i-la-
terra-La-guerra-dels-Aiguamolls ) . Relata d’una manera excepcional com es va salvar aquest
espai, que mirat des de l’actualitat sembla impossible que algú poses en dubte el seu valor.


De seguida hi vaig trobar paral·lelismes amb l’actualitat, (no feia falta ser cap eminència per
trobar-ne). El més fàcil és que tant a nivell de país com a nivell local, cal que hi hagi gent
compromesa i amb esperit crític, que s’arremangui vers allò que creu tot i fregar la utopia.
En aquest documental hi ha una moment àlgid que a mi em va emocionar, i és quan en Jordi
Sargatal descriu el tresor natural que preserva els Aiguamolls de l’Empordà i ho fa amb tres
paraules: “la vida hi bull”.


Doncs dissabte passat al Fau es podria definir amb aquestes tres paraules. Perquè aquell
ecosistema d’una trentena de persones treballant i gaudint: les motos i persones amunt i avall
carregades de sorra com formigues, d’altres com cigonyes que fan niu fent la bastida per refer
el campanar, castors mecanitzats enllaçant visualment el Fau als quatre vents, focs que com
llampecs controlats van cremant brancada seca, i finalment tots com voltors afamats ens vam
abraonar a sobre de les botifarres de l’Esteve.

Això és vida i el Fau bull!!


La propera jornada serà el dia 4 de gener del 2014.

9/12/13

Tretzena jornada de treball al Fau del dia 8 de novembre
L’any passat, gairebé fa un any vaig escriure això:
El dia 8 de desembre  va passar quelcom molt bonic, una cosa que cada vegada que he viscut personalment m'emociona...Veure com una colla de persones treballen de manera desinteressada per un mateix objectiu, no te preu.
La cursa del Fau que organitzem cada any ens dona uns petits ingressos, i també comptem amb la col·laboració dels ajuntaments d'Albanyà i Maçanet. Però ens enfrontem amb un repte on els diners són un complement, però el que realment ho farà arribar a bon port és la determinació i la voluntat dels que vulguin suar una estoneta sense esperar cap recompensa material.
En un moment on el regne del materialisme dels últims anys ens està deixant el seu funest llegat, és un bon moment perquè dintre la modèstia ensenyem als nostres fills que moure's del sofà o del plaer immediat, i treballar per obtenir fites i recompenses conjuntes , pot ser la millor lliçó que en trèiem de tot plegat”


Doncs un any després,  m’ha agradat tornar a llegir la crònica de la primera jornada i poder fer aquesta sobre els forts fonaments que representen un any de feina. El repte inicial va ser important, personalment el veia com escalar un penya-segat..., pujar el material, tenir aigua per a les obres  ... però una de les coses que és més important a l’hora de portar a terme un gran objectiu ...és dividir-lo en petites fites....que juntes vagin donant forma i volum a l’objectiu final.
Doncs això és que s’ha fet amb un any de feina i junts de mica en mica hem anat suavitzant el penya-segat  cercant  enginys per a esmorteir-ne la pendent.  I m’agradaria donar enfasi a la paraula “junts” perquè aquest és un objectiu que només es pot portar a terme de manera col·lectiva.    Per tant, vençuda l’embranzida inicial, no podem relaxar-nos, cal que s’hi vagi engrescant gent gent. De fet ho tenim fàcil, a qui no li agrada gaudir de la millor vista de l’Empordà un cop al mes....? ( Sempre hi haurà el que preferirà: sofà –play-Catalunya des de l’aire)

Pel que fa estrictament a la jornada de Novembre, va ser un dia fantàstic d’hivern, d’aquells que quan el sol marxa has de córrer a posar-te el jec.   Ens vam trobar al pàrquing de Maçanet a dos quarts de 8, intentaré dir els que érem  amb el risc de deixar-me algú: En Pitu, en Met, en Jean, en Jep Batlle, l’Arnau, en Lluis, en Marc del Roquet  i el meu oncle Farlingo  que em va fer una il·lusió especial que vingués. 
També vam tenir la visita d’una representació del consistori d’Albanyà. Va ser una trobada molt interessant, els hi vam intentar transmetre com ens fa trempar el projecte Fau. No va caldre engrescar-los massa, ja en venien de casa.
 Va ser molt agradable per part meva retrobar-me amb un amic de la infància de quan anava a passar uns dies a can Mas d’Albanyà, d’on era fill el meu avi Miquel.Des de sobre la bastida ja em va semblar que era en Marc de la Canova, i mireu com n’és la ment de rebuscada, que només de veure’l em va venir al cap una retro-excavadora articulada de joguina que ell tenia, i que a mi els reis no em van portar mai.  
Llavors parlant amb l’alcalde jo em vaig identificar com un besnét d’en “Met de Can Mas”,  mentre li explicava com anava amb el Padrí a la Muga a parar l’enfila i  ens transportàvem mentalment a la fumada cuina de Can Mas, va tocar la sirena de l’esmorzar.  I sort en vam tenir perquè d’en Met de Can Mas se’n podria fer un llibre.

Vam ben esmorzar al sol com les sargantanes i després cadascú amb la seva feina ens van tocar la una.
La propera jornada és dissabte 7 de Desembre, serà una jornada que hi haurà feina per a tots, les motos han de pujar sorra, s’ha de canviar la bastida de lloc per tal de poder col·locar el xindri i refer el campanar....
No hi falteu... hi haurà...fum i on hi ha fum hi ha....