Sant Silvestre 2013

Hola amics senglanassos, què millor per acabar l’any que fer una excursió el 31 de desembre. Quedem a les 8 del matí al pàrquing en Tene, en Xe, l’Esteve, en Xelinu, en Josep i l’Olga de can Coll, en Robert, en Pins, en Genover i un servidor, en Màgic. La data, sant Silvestre, és peculiar, l’últim dia de l’any, el dia que surt l’home dels nassos. Com a dia especial i divertit que és, preludi d’una esbojarrada nit, se m’ocorre la idea de presentar-m’hi amb un barret de pare Noel per cada un i també amb collarets hawaians. Comencem la jornada rient, ja que tots ens posem els gorros i la imatge és divertida. En Robert, que arriba l’últim, es pensa que somia quan ens veu així. Ja ens fem la primera foto de grup. Això promet. Pugem als cotxes, amb els barrets posats. El fred intens fa que no ens el treguem en tot el dia. Ens dirigim a la presa del pantà de Boadella. L’objectiu d’avui és fer la carena de santa Magdalena des de la presa, arribar a l’ermita, baixar fins a la Salut de  Terrades i tornar a la presa. Una excursió

matinal,bonica i que no ens deixi fets pols, ja que avui s’ha d’anar a dormir tard, per poder rebre bé aquest prometedor 2014. Arribem a la presa i veiem que no hem de patir per aigua, perquè el pantà és ben ple. Travessem la presa, veiem l’alçada que hi ha des d’allà i enfilem camí amunt dirección Sant Llorenç de la Muga. Quina bellesa la combinació d’aigua i les muntanyes que hi ha al pantà! El dia és radiant, es veu un paisatge immens. Fa fred, però això no fa afluixar la xerrera. Temes no ens en falten. Caminant, caminant, trobem el mas Perafita. Ens adonem de com el bosc s’ho va menjant tot, cada vegada es veu menys la casa. Després trobem la presa petita, que es va fer perquè quan feien l’envassament es van adonar que l’aigua se’ls escapava per aquella banda. També rescatem explicacions escoltades de la gent que va viure com es feien les obres, de com això va impactar en la gent del lloc, per bé o per mal i ho comparàvem amb casos 

d’altres pobles, com Mequinensa, Susqueda… Un pantà sempre evoca molts temes, perquè sembla que sota les aigües hi hagi un passat que vol resorgir. Trobem el camí que enfila carena amunt, anem guanyant alçada. Allà gaudim d’unes vistes aèries, veiem el pantà com serprenteja i veiem totes les muntanyes que l’envolten, tota la muntanya de Maçanet, etc. També ens adonem que la vegetació hi és peculiar, fruit de la humitat i frescor de la zona, és de fulla grossa. En aquest tram de camí hi fem fotos i vídeos ben divertits. Tots amb el gorro semblem els barrufets. Algú diu que semblem els nans de la Blancaneu. Per això comencem a cantar aivó aivó i fem un video pujant el camí, envoltats de vegetació exuberant. Arribem dalt la carena i ens aturem a esmorzar, amb vistes a Bassegoda, la Garrotxa, St Llorenç, la vista ens arriba fins a Rocacorba i l’Empordà sencer. Tenim Santa Magdalena a tocar. Tot esmorzant encara no hem acabat aquesta excursió i ja estem fent plans per més aventures.

 Som  insaciables, no en tenim mai prou, però amb la vida tan ocupada que tenim tots costa trobar data. Per això decidim fer un “dudel”, una cosa moderna, per internet, perquè tots poguem votar dates. Quines modernitats! Seguim caminant adonant-nos que ho fem sobre la continuación natural de la ratllera de Tapis i la muntanya del Fau. Trepitgem sobre un tipus de roques que l’aigua ha anat modelant, fent-les úniques i on s’aprecia que molt antigament tot això havia estat un mar. Finalment, arribem a l’ermita de Santa Magdalena, en perfecte estat de conservació, amb una campana i un parallamps i tot. Ben pintada per dins i amb una vista Excel.lent de 360 graus. La comparació amb el Fau és inevitable, de com s’ha conservat i restaurat Santa Magdalena i com el Fau un dia, amb l’esforç de la gent, acabarà sent així. Després de diverses fotos de grup, costa que tothom quedi bé, baixem camí, fins arribar a l’emblemàtic santuari de la Salut de Terrades, on tantes vegades s’havia anat a fer dinars i trobades familiars o amics.

 Ja només ens falta prendre el camí que mena a la presa, completant un camí quasi circular. Passem per boscos de pins, però molt cremats, arran dels incendis de l’Empordà. Per l’estat del bosc realment havia de ser una escena dantesca, que mai hauria de tornar a passar i que ens fa reflexionar de la fragilitat de la bellesa. De com en un momento tot ens pot ser pres. Cuidem-ho entre tots! Finalment, després d’unes quatre hores d’agradable excursió, tornem a ser a la presa del pantà i al cotxe. Ha estat un excel.lent matí, una excel.lent excursió amb una gent excel.lent. L’any no 

podia acabar millor, tot esperant aquella nit mágica on veiem marxar un any, perquè n’arriba un altre, esperem que igual o millor. Bon any 2014 a tots, amics!!

Màgic.