3/4/14

Dissetena Jornada de Restauració al Fau


En Robert m'ha demanat d'escriure la crònica d'aquesta nova jornada al Fau, la veritat es que ens ho posa força difícil ja que ens ha posat el llistó molt alt, però com que sóc conscient de les meves limitacions ho intentaré fer el millor que sé..

Un altre cop hem anat al Fau, jo feia molt de temps que no hi anava, i la veritat es que quan ets allà penses el perquè has tardat tant, el lloc, la causa, l'entorn, la gent, l'ambient , tot fa que aquest matí que dediques a fer el que faci falta o el que bonament puguis es converteixi en un moment de plenitud i satisfacció. Treballar i riure, compartir una il·lusió i creure en un projecte que en un plaç més o menys llarg sabem que serà una realitat, de la qual molta gent se'n podrà beneficiar, i el que és més important, ja no veurem la silueta d'una hermita mig derruïda allà al cim de la muntanya, sinó que tindrem una hermita refeta i un refugi de caminants.


Avui ha sigut un dia tranquil, al matí a primera hora feia fred i una mica de vent la qual cosa contribuïa a que la sensació de fred augmentés, però a mig matí el vent a parat i el nostre amic sol ens ha pogut escalfar com només ell ho sap fer, llavors jaquetes i jerseis ja sobraven, també s'ha de dir que les botifarres i xuies a la brasa amb pa amb tomata, allioli i el paté casolà d'en Jean Vernet també han ajudat a que el fred passés d'allò més bé.


 En Jep tallant arbres, l'Arnau, en Pau, en Robert, en Jean i en Lluís de ca la Quica han posat el seu gra ajudant a en Pitu i en Jaume a refer el campanar, mentrestant en Sergi i jo ens hem ocupat a primera hora d'encendre el foc i preparar la teca, després a abastir de pedres amb bona cara,  primes i netes....als mestres que estaven dalt del campanar, més tard se'ns hi han afegit en Francesc i el seu nin. La corda de la curria per pujar material i pedres dalt del teulat avui ens ha dit que ja n'hi ha prou i quasi que ens esclafa a en Jep, però la mare de Déu del Fau deu haver obrat quelcom allà dalt i ha decidit que només fos un ensurt. Quasi que ja tenim la volta del campanar acabada i el més vinent ja veurem des del poble el forat on tindrem de penjar-hi la campana . En definitiva una jornada que com sempre ens ha omplert de satisfacció. Hi tornaré ? Segur que si, allà sempre et sents útil, i l'ambient que hi ha entre gent tant diferent s'ho val. T'animes? Només cal bona voluntat.