Divuitena i dinovena jornades de Restauració del Fau.

Aquesta vegada matarem dos pardals d’un tret, i és que com que el Maig estava molt atapeït, fires de Figueres, l’aplec de Sant Isidre...doncs es va acordar fer la jornada del Maig el dia 26 d’abril. Vaja que en vam fer una el dia 5 d’abril i l’altre el dia 26... d’això ja fa una colla de dies, i la veritat és que quan m’he posat a fer la crònica...pensava  -que en recordes de cada una...i a  cop el bot ( paraula de  Puyal ...i vindria a voler dir “bote pronto”) només em venen al cap  dues paraules, dues paraules  que han ressonat intensament  en les últimes  jornades, i també ho faran a la de dissabte vinent. De manera similar a com els maquinistes d’aquells trens de vapor que sortien a les pel·lícules del Far West  cridaven el “más madera”,  doncs en aquestes dues últimes jornades es cridava : “Pasta i Pedres”.

De fet tot plegat  s’assembla al comportament d’una locomotora, a baix a la caldera hi ha en Jean Vernet, que acompanyat de l’Elisabet,  la Maria José o l’Oncle Farlingo li foten palada i ve palada va. D’aquesta combustió en surt la pasta i juntament amb els rocs que van portant com formigues la Teia, l’Arnau i en Pau...es lliguen a la Cúrria, i amb un xerricatge similar a les rodes del tren, aquella politja es comença a moure lentament mentre en Sergi s’enrogeix i alça la mirada tot contemplant el fato.  Passats uns instants on hi ha certs dubtes que l’enginy a l’hora de fer el farcell hagi estat l’encertat, l’embalum arriba al primer nivell.  Allà les corretges de distribució encarnades per en Lluis, en Jep, en Pau i el seu trempat cunyat francès fan arribar la mercaderia a lloc. A dalt de tot en Met, en Pitu i com a recanvi un servidor, col·loquem el paquet allà on restarà a sol i serena segles  i entonem un “más madera”. 

I de fusta no en falta...en Jep, en Marc i en Sergi ja se n’encarreguen... d’això.

La màquina només para una estoneta per aprovisionar-se d’energia...per un costat els motoristes emplenen la sala de calderes de sorra, i per l’altre el pa amb tomata, l’all i oli i l’aixecada de porró ens donen embranzida.

De tot aquest tràfec se’n desprèn el vapor de la nostre suor,  una suor voluntària que ens farà contemplar el Fau des de Maçanet amb la il·lusió de no haver-lo deixat caure.

Us emplaço a venir dissabte dia 7 a dos quarts de 8 al pàrquing.

Us hi esperem... que no pari la màquina...

Robert Oliva Urtós