23/11/14

JORNADES RESTAURACIÓ AL FAU DE SETEMBRE I OCTUBRE 2014



Els passats dissabtes 2 d'agost, 6 de setembre i 4 d'octubre es van fer les últimes tres jornades de restauració, i la cirereta del pastís del Fau ha estat tornar a fer l'Aplec després de gairebé 50 anys de no fer-se. 
De l'Aplec no en parlaré perquè l'amic Marc Vila " Màgic", n'ha fet una fantàstica crònica que també està penjada al blog www.senglanassos.com.
Respecte a les últimes tres jornades, ens trobem el aquell moment que tothom qui hagi fet obres a casa recordarà serrant les dents, i és l'anomenat moment "ja que hi som".
Resulta que ja fa unes quantes jornades que diem, " aquesta jornada és la última que destinem a l'ermita per centrar-nos amb el refugi"...Però ha anat sortint el : " ja que hi som". Dons ara que hi som i tenim la bastida farem la paret nord...i rejuntarem les esquerdes. ..i enrajolarem el volt del campanar....
Per això em feia recança fer la crònica d'aquestes ultimes jornades...volia fer una crònica conjunta on poder anunciar amb rotunditat : ( sentiu els sorolls de tambors com retrona a darrera la Fiola ?) Dissabte acabarem l'ermita i ens centrarem amb el refugi!!!
Us explicaré com va sorgir la idea de fer un refugi a la casa del rector que hi ha al costat de l'ermita.


Ja ho he explicat alguna vegada, inicialment vam anar al Fau a posar dos toldos de camió que ens va cedir l'empresa de transports Padrósa a sobre del teulat.
Volíem guanyar temps i evitar que caigués la volta. I amb aquest temps poder reunir diners i o despertar l'interès de l'administració per poder-hi fer una intervenció amb una empresa constructora.
Quan vam pujar al teulat ... en veure que posar els tendalls seria complicat i com que hi havia dos paletes i molts manobres disposats a treballar de franc, ens vam embrancar en una aventura que fa dos anys que dura.
Pel Fau hi han passat més de 100 persones a treballar en aquests dos anys. 
Aquesta és la força del projecte Fau, perquè és molta la gent que hi va posant el seu granet de sorra quan pot.
Després d'anar sortejant la cursa d'obstacles que suposa fer una obra en un lloc on no s' hi arriba amb cotxe...vam acabar el teulat. I aprofitant la mateixa embranzida ens vam posar a fer el campanar.

 
I va ser en un esmorzar on l'hivern va obligar a buscar el recés de quatre parets per coure-hi les xuies, quan ens vam adonar que fer d'aquell espai un refugi de muntanya, podia ser el punt de bojeria que necessàriament ha de culminar qualsevol projecte.
N'havíem parlat amb condicional..però aquell dia va ser el primer dia que vam conjugar el futur del verb fer. I ens vam posar a somiar desperts, i amb deu minuts ja havíem fet el sostre, posat les lliteres i ja ens veiem assentats al voltant del foc amb una conversa engrescadora sobre el país que volem.
I com diuen els savis...hi ha moments per deixar que les coses passin, i d'altres moments per fer que passin coses. 
Han passat moltes coses de manera sinèrgica: l'Ajuntament d'Albanyà ha aconseguit una cessió del Bisbat per 40 anys. El mateix consistori està disposat a cedir l'ús d'aquest espai per 40 anys a una entitat de Maçanet.
Han passat coses i ara hem de fer el possible perquè en passin d'altres. 
Quines? 
El primer pas és fer el teulat, gràcies a la cursa del Fau s' han recollit diners que ens permetran començar a plantejar l'entremat de tubs que l'ha d'aguantar.
Però el que realment ens dotarà de possibilitats de fer-ho, és la voluntat d'un poble decidit a no deixar el futur en mans de l'atzar o la gravetat. 


Us convidem a participar d'un cap de setmana emocionant, dissabte jornada de restauració al Fau i diumenge jornada de reivindicació d'allò que som i serem!
No hi falteu! A dos quarts de 8 al parking.

Robert Oliva Urtós

2/11/14

APLEC DEL FAU

Diumenge 8 vam poder veure l’exitosa 
rehabilitació de l’ermita del Fau i després de 50 
anys sense fer-se, es va recuperar l’aplec. Dia ple de 
moments emotius, començant per una bella 
travessa de 5 km pujant tots en germanor, o la 
xerrada dels paletes voluntaris, explicant que la 
rehabilitació de l’ermita neixia arran de la cursa del 
Fau i de la idea de què podien fer ells pe Fau o 
moment molt especial quan les Carmelites i la 
Teresita ens van explicar com de joves venien al Fau 
a fer l’aplec, com es feia la rifa de la toia, el ball del 
ramallet, els nissos, com es feia ball amb acordió, 
etc. Elles, que havien cregut que ja mai tornarien a 
veure el Fau en condicions i menys tornar-hi a fer 
un aplec, van poder passar-nos el relleu.
La seva
cara explicant-nos això no té preu. Després d’un 
bon dinar, vam fer la missa. Amb l’altar improvisat 
al mig de tots, es va anunciar la “bona noticia” que 
el somni de rehabilitar el Fau i fer-hi l’aplec s’havia 
fet realitat. Tot un exemple d’esforç, de treball i 
constància, valors molt necessaris per construir una 
societat millor. Acabada la missa, vam fer la V, per 
escenificar el nostre desig de llibertat com a nació. 
Vam cantar cançons al ritme d’acordió i es van rifar 
els lots. Gran dia en comunitat, de ben segur que 
del Cel estant, aquells qui dècades enrere feien 
l’aplec i ja no estan entre nosaltres ens van veure al 
cim del Fau i van estar joiosos. 

Marc A.Vila



Marc A.Vila