16/9/15

CELEBREM 10 ANYS DE L'OLLA DE MAÇANET DE CABRENYS



El proper dissabte 26 de setembre farem una nova edició de la nostre excursió per excel·lència, l'Olla de Maçanet. I amb motiu dels 10 anys del primer cop que vàrem fer aquesta sortida, ens agradaria convidar a que tothom que ho desitgi a que ens acompanyi en aquesta dia i gaudeixi amb nosaltres d'aquest recorregut excepcional.

Ara fa 10 anys, l'estiu del 2005, els Senglanassos vàrem fer per primer cop el recorregut de l'Olla de Maçanet. Buscant un recorregut molt exigent, vàrem pensar en fer una olla pujant el màxim nombre de cims i serres que fos possible al nostre terme municipal.

El resultat va ser un recorregut circular de 36 km i 2200 m de desnivell positiu que hem fet cada any i en diferents formats. Alguns cops en sentit horari, altres anti horari, una nocturna, i també exprés (corrent).  Es un recorregut molt exigent, en alguns moments una mica salvatge i amb un paisatge variat i espectacular i amb panoràmiques que van des de les planes del Roselló al Canigó, i de l'Alta Garrotxa al Golf de Roses. Caminant a bon ritme es tarden entre set hores i mitja i nou.

Es faran dos grups guiats, caminant i corrent i amb dos recorreguts lleugerament diferents (32 km els caminadors i 38 els corredors. La sortida serà a les 6 i 7 pels respecitivament, ambdues de l'aparcament. Cal ser autosuficient, tot i que mirarem de tenir un punt d'aigua cap tres quartes parts del recorregut.

Entre d'altres pujarem als cims del Puig de les Salines(1333m),  el Moixer (1443m), Roc del Comptador (1450m ) el sostre de l'Empordà, el Roc de Fraussa (1421m) Mont Capell, situat en territori Francés,i Mont Falcó.

En acabar qui ho desitgi anirem a dinar al Càmping de Maçanet (cal reserva) on hi haurà dutxes.



Aquí trobareu imatges de l'Olla del 2007.

I aquí alguna crónica d'edicions anteriors

Recorregut:



Properament afegirem més informació. Si voleu venir envieu correu a david.dscp@gmail.com.


David.












10/9/15

Aplec al santuari de la Mare de Déu del Fau



Aquest diumenge 6 de setembre s'ha celebrat la segona edició del recuperat aplec al santuari de la
Mare de Déu del Fau, al terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).
Tot i trobar-se a l'esmentat municipi d'Albanyà, l'accés més còmode és des del municipi de Maçanet

de Cabrenys. La carena on es troba encimbellada l'ermita del Fau, de fet, fa de partió entre els termes d'Albanyà i Maçanet.

El Fau, com s'anomena popularment a la contrada, d'altra banda, tot i trobar-se administrativament a la comarca de l'Alt Empordà, geogràficament pertany indiscutiblement a la comarca natural de l'Alta Garrotxa. Només d'observar i conèixer l'indret, es pot veure que la geografia que l'envolta és trencada, aspra i de mala petja (“terra aspra, trencada i de mala petja”, precisament, és la definició
de la paraula garrotxa).

Des dels seus 961 metres d'altitud sobre el nivell del mar, el Fau és una privilegiada i magnífica
miranda de l'Empordà i la Garrotxa: cap a llevant, la fèrtil i rica plana de l'Empordà i el pantà de
Darnius-Boadella (on es troben els rius Muga i Arnera), amb totes les muntanyes que els envolten
(el massís de l'Albera, la serra de Rodes i Verdera, el Pení, la Garrotxa d'Empordà, el Montgrí, les
Gavarres...) i el golf de Roses i la mar Mediterrània a l'horitzó; cap a tramuntana, Maçanet de
Cabrenys, amb tota l'amplada del massís de les Salines com a teló de fons; cap a ponent, els cims
del majestuós i omnipresent Canigó i del Costabona; cap migdia, finalment, amb la meravellosa vall
alta de la Muga als nostres peus, tot un mar de serres i estreps muntanyosos (des dels cims de la
bucòlica i inigualable Alta Garrotxa (l'enasprat puig de Bassegoda, el puig Escaleró, la carena on



s'assenta l'ermita de Sant Joan de Bussols, els cingles i plans de Lliurona, l'esmolada Tossa
d'Espinau, el bonic cim de la Mare de Déu del Mont, la Calma més enllà emergint de les cloterades
del Borró i del Llierca...), la vall del Fluvià donant pas a la part baixa de la Garrotxa (serra de Finestres, Puigsallança, sector de Sant Feliu de Pallerols...) i acabant amb el cingle tallat del Far i el  massís del Montseny a la llunyania. Tot un joc i un ventall de valls, planes, cims i replecs, amb pobles, masos, antics veïnats abandonats i ermites oblidades omplint-ho de vida i de records.

I amb aquesta immensa i inoblidable panoràmica ens acompanya l'antic santuari de la Mare de Déu
del Fau, els orígens del qual es remunten al segle XV, si bé es té per segur que s'edificà sobre les
restes d'un altre de més antic encara. També es coneix amb el nom de santuari de les Formigues o de
les Alades, ja que és creença popular que el dia de la Mare de Déu de Setembre hi van morir, per
milers, les formigues alades.

La festa del lloc se celebra el dia 8 de setembre, la diada de l'esmentada Mare de Déu de Setembre,
diada de les “marededéus trobades”. Antigament, quan els masos i els pobles de l'entorn es trobaven
plens de vida i de gent, s'hi celebrava un popular i concorregut aplec, amb missa, dinar i ball.

Durant una colla d'anys del segle XX, el ball l'amenitzava amb el seu violí el popular Pere Sala i
Soler, “en Blanc de Beget”, que a més de músic també feia de traginer i de barber. Aquest
polifacètic begetí amenitzava molts balls, aplecs i festes a tota la contrada de l'Alta Garrotxa,
desplaçant-se sempre a peu, com era habitual en aquells anys dels quals estem parlant. En Blanc,

per venir fins al Fau, tenia 7 hores de camí a peu des de Beget. Feia ballar amb el seu violí als assistents a l'aplec durant 4 o 5 hores i, un cop acabat el ball, 7 hores de tornada a peu fins al “seu” Beget, ja que l'endemà havia de complir amb la seva feina quotidiana i diària de traginer. Com es pot veure, allò sí que era vocació, entrega, passió i estima per una terra i per una cultura i per la gent que hi vivia, amb patiments i molts esforços, però contents i conformats de poder viure i compartir aquests petits i grans moments en les festes i aplecs populars que es feien arreu. Un altre músic ben popular d'aquestes raconades garrotxines fou en Fonso de Lliurona, amb el seu acordió.

L'aplec del Fau es deixà de fer a mitjan segle XX, coincidint amb el despoblament rural que afectà
la zona. El passat any 2014, gràcies a l'empenta i dedicació del Club Excursionista Maçanetenc, es
recuperà aquest antic aplec, i enguany s'ha tornat a celebrar.

El Club Excursionista Maçanetenc, amb en Josep Ruiz com a president, amb en Robert i en Pere
Oliva i amb tot un gran grup de gent que estima el poble i el meravellós entorn que l'envolta, un
dissabte al mes i des de fa 3 anys ja, puja al santuari del Fau a netejar, estassar, mantenir i adequar
tot l'entorn. Com a fita ben remarcable, estan recuperant el què era l'antiga hostatgeria del Fau, a
tocar l'ermita, per a recuperar-la i adequar-la com a refugi excursionista.

Com un pas més d'aquesta gran feina, aquest diumenge, en motiu de l'aplec, i després de la curiosa
1a. pujada cronometrada de sacs de sorra, ha tingut lloc un fet ben destacable i important. Fa un
temps, el Bisbat de Girona va cedir l'antiga hostatgeria del Fau, actualment en ruïnes, a l'ajuntament

d'Albanyà per 40 anys. Avui, en un acte que l'honora, l'ajuntament d'Albanyà, amb l'alcalde Joan Fàbrega i els regidors Joan Casellas i Joan Cufí al capdavant, ha concedit aquesta cessió de l'hostatgeria del Fau al Centre Excursionista Maçanetenc. I avui, precisament, en l'assenyalada diada de l'aplec, ha tingut la signatura del conveni d'aquesta cessió, amb la presència de l'esmentat alcalde d'Albanyà, Sr. Joan Fàbrega de l'alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Sra. Mercè Bosch, i del president del Centre Excursionista Maçanetenc, Sr. Josep Ruiz.

Un cop acordada i signada la cessió, tots els assistents a l'aplec s'han fet una original fotografia de conjunt, feta des del capdamunt del campanar de l'ermita i formant un gran SÍ: un sí a l'adequació del refugi del Fau, un sí a la continuïtat de l'aplec i un sí a la independència de Catalunya en aquest moment polític crucial que estem vivint en el nostre petit i gran país.

Tot seguit, hi ha hagut el dinar i, posteriorment, el típic i acostumat ball. I, com no podia ser de cap
altra manera, han sonat les antigues tonades i cançons que tocava en Peret Blanc de Beget i que
omplien d'alegria els racons d'aquesta geografia els dies d'aplec. I, com no podia ser de cap altra

manera tampoc, qui ha amenitzat el ball avui ha estat un aprenent i un deixeble d'en Peret Blanc
podem dir: l'Amadeu Rosell. L'Amadeu, que actualment resideix a Llanars, poble del Ripollès del
qual n'és alcalde, aprengué de primera mà i de primera veu les cançons que tocava i cantava en

Peret. Amb gran estima i passió, les ha dut arreu de les nostres contrades, i avui les ha fet tornar a
ressonar al Fau, com tants anys endarrera havia fet el seu admirat i estimat amic Peret Blanc. Ha
estat un gran record i un gran homenatge al passat, amb molta il·lusió pel futur, perquè aquestes
cançons es puguin seguir escoltant i cantant i perquè aquests aplecs es puguin continuar celebrant.

El públic assistent ha quedat meravellat i fascinat amb aquestes tonades i amb les explicacions i
interpretacions de l'Amadeu, que amb el seu acordió, la seva guitarra i la seva veu ha fet sonar i ha
recuperat antics balls i antigues cançons que es transmetien oralment de generació en generació:

“Pels carrers de Freixenet”, “El gall negre”, “Sardana curta”, “Marieta Cistellera”, “El Gitano”, “La Ballarusca”, les populars i enginyoses “Corrandes”, valsos, pasdobles, xotis, masurques...

Un cop acabat el ball, hi hagut la tradicional. I així s'ha acabat aquest bonic, admirable i recuperat
aplec. Des d'aquestes ratlles, volem felicitar als seus esforçats i lloables organitzadors, animant-los i
encoratjant-los a seguir endavant amb la gran i molt bona feina que estan fent per no oblidar i
recuperar les nostres arrels. Moltes felicitats i per molts anys!!!

                                                                                                                                JOAN CARRERES

      https://www.youtube.com/watch?v=w0eCJBmPhNk&feature=youtu.be ("La Ballarusca)

      https://www.youtube.com/watch?v=Z19QEc0o7lk&feature=youtu.be ("Corrandes")

8ena cursa del Fau: La millor edició per quantitat i qualitat.


Esgotades les 350 inscripcions




El diumenge 9 d'agost es va disputar la ja tradicional Cursa del Fau, amb el recorregut de mitja
marató de muntanya 21km i amb la gran novetat de l'edició d'aquest any: un nou recorregut de 15 km.
L’Organització, formada per Club Excursionista Maçanatenc, Senglanassos, i Ajuntament de Maçanet de Cabrenys no podia estar mes satisfeta al tancar inscripcions a 350 participants, deixant fora de la cursa mig centenar mes de persones. És record de participació a la cursa. La Cursa del Fau està considerada de les millors organitzades a la Comarca i passar de 300 participants és un gran repte.

El dia arrancava amb núvols i la incertesa de la pluja. Arribats a les 08:00h del matí de forma puntual es donava la sortida i els participants recorrien el circuit balisat que passa per Sant Pere dels Vilars, L’Ermita del Fau, la Serra del Bac de Grillera, el Pont vell de Tapis entre d’altres punts maçanatencs

En l’aspecte esportiu el guanyador absolut ha estat Joan Comas Tubert (Atlètic Banyoles) amb un temps de 1h51’09” que amb un terreny humit és un temps fantàstic. Seguidament ha entrat el campió mallorquí  Antoni Gran 1h55’07” i David Buenavida Salgado per completar el podi amb un temps de 1h55’23”

En categoria femenina clara victòria de Alba Segura Golferichs amb un temps de 2h35’57”. Darrera seu  Miriam Casellas Gibert 2h40’20” i Marta Morera i Blanch

Més informació:

http://www.cursadelfau.com

Ermita del Fau i refugi:

Cada participant aporta de l’inscripció 1€ a la reconstrucció de l’ermita del fau i al refugi de muntanya que voluntaris porten a terme. Les jornades de reconstrucció es realitzen cada primer dissabte de mes.

31/7/15

Jornades de restauració 33, 34 i 35

Han passat tres jornades més,  aquesta crònica correspon a les jornades de Maig, Juny i Juliol. He esperat un xic a fer crònica, per que no em voldria repetir, de fet tot plegat està en un moment de matrimoni madur. Jo encara no hi he arribat... però per sentir a dir, les parelles arriben ( o no...) a un estadi de la relació que tot és fa sense menar gaire fressa. Que les coses ja agafen un caire de normalitat, un tarannà de monotonia ben entesa que desprèn 

armonia. Si algú està justament en aquesta fase, que ho digui i organitzem una xerrada.

Vaja que el "Projecte Fau" que engloba la cursa i la rehabilitació, perquè no s'entén l'una sense l'altre, ha arribat a un punt de maduració òptim. 
Tot plegat ha agafat aquest punt de serenor, i com aquell que no vol la cosa s'ha anat teixint una trenyina de complicitats imparable.

D'aquestes complicitats us voldria parlar. Recordo que en una crònica de les primeres jornades vaig comparar el ritme de treball dels voluntaris del Fau amb el d'un formiguer. Doncs 25 jornades després us faig la mateix comparativa, però ampliada a molta més  gent. A part dels trialeros de mig  Empordà que pugen la sorra, sense els quals no es podria fer res, s'hi han afegit moltes més complicitats de molta gent. 
Si observes d'aprop un formiguer, es veuen escenes fantàstiques de cooperació. Sovint veus com una immensa molla de pa es dirigeix cap al formiguer....et mires la dimensió de la  molla...seguidament et mires el forat al que es dirigeixen. La teva part racional del cervell és posa les mans a cap, "que no ho veuen que l'empresa es massa gran, que no podran "

Elles tossudes! Van empenyent amb un enginyós ball d'equilibris en la mateixa direcció. Pel camí segur que es creuen formigues escèptiques de que tant d'esforç valgui la pena. Però elles continuen, a mesura que es van acostant al forat se n'hi van sumant més a sota el tros de pa. I de cop passa una cosa sorprenent, una cosa que no hauria estat possible si les formigues fossin animals racionals. El forat engoleix el fato.
Sincerament, crec que quan fa 3 anys vam començar a moure pedres i tallar arbres al Fau,  vam tenir l'encert de no pensar, de no aixecar la vista de la roda, l'encert de no mirar la pujada que quedava i les dimensions de la molla. 

Però aquest encert per si sol no hauria anat enlloc, el conjunt de complicitats que s'han generat és el que ha eixamplat el forat del formiguer, el que farà que es recuperi aquest fantàstic lloc que és el Fau. 
Les complicitats són tantes que si les volgués dir una per una segur que me'n deixaria alguna. Per tant no ho faré, perquè  tampoc és una agraïment cap a ningú. Simplement el que passa amb la cursa i la rehabilitació del Fau  és  una constatació que Maçanet és un poble que s'estima. I això....dit així pot semblar cursi, però un poble que s'estima és imparable.


Si voleu dissabte dia 1 d'agost a dos quarts de 8 del matí hi tornarem. Hi ha feina tant a organitzar la cursa com amb el teulat del refugi.  
Us hi esperem

Robert Oliva Urtós.

1/6/15

JORNADES 31 I 32 ERMITA DEL FAU

Aquestes dues últimes jornades han estat molt profitoses, amb ajuda de les motos, hem acabat de pujar tota la sorra que hi havia a baix, també han acabat la seva feina aquests fullets anònims que van pujant les totxanes...
Però també ha passat una cosa molt interessant, ha passat una cosa que encaixa perfectament amb una reflexió de Matt Ridley. Ell diu que el lloc de les empreses on surten millors idees, i on es troben millors solucions a possibles problemes, és just al davant de la màquina del cafè. I ho argumenta dient, que és just en aquest lloc on es troben i parlen persones de diferents departaments, per tant persones amb diferents coneixements i maneres de veure el món. Quan això succeeix,  passa el que ell resumeix  amb aquesta frase:
《Les idees practiquen el sexe》
I quan dues idees practiquen els sexe,  el resultat sol ser el naixement d'una millor idea.
Al Fau no tenim cafetera, però hi ha un moment màgic, on tots plegats fem cua per untar una llesca d'allioli, o fent  l'exentricitat d'esmorzar calçots (gentilesa dels trialeros). Vaja que els moments cafetera també  hi són, i són moments on es fa aquesta feina de la que parla en Xavier Sala Martín en el seu llibre " És l'hora dels adeus?" Aquesta feina de fer practicar el sexe a les idees, i com que som colla, podríem dir que els esmorzars desemboquen en " una orgia d'idees", d'on n'han sortit idees tant brillants com la de pujar la sorra amb motos de trial....
Aquestes dues últimes estones que hem passat tot compartint el porró, han estat molt prolífiques, vam decidir mecanitzar el procés de fer la pasta amb una formigonera, vam decidir dividir en dues mitats el part llarga del teulat, per fer-ne més senzill el transport. I també  en va sortir la idea de demanar a en "Vadó ferrer" si volia fer la porta d'entrada del refugi, amb l'alegria afegida que ha acceptat fer-la.
Vaja que a part de la feina de fer el pilars de jeros, desvallestar l'antic teulat i repicar les parets...també s'ha fet treballar el magí.
Tant amb els mans com amb la closca, estem intentant portar a terme aquest somni tant bonic, de retornar-li al Fau el paisatge i les complicitats humanes que havia perdut.
Us hi animeu?
Demà dissabte dia 2 a dos quarts de 8 marxem.
Us hi esperem.

Robert Oliva Urtós

6/3/15

Trentena jornada de restauració del Fau.

Últimament faig la crònica cada dues jornades, però crec que aquesta jornada de febrer se'n mereix una. Potser pensareu que ho faig perquè és la número 30, doncs no!! Ho faig perquè hi ha dies a la vida, que t'aixeques i et fots les plantufes al revés, esmorzant et fots la llet per sobre, quan vas per estirar la cadena veus que s'ha acabat el rotlle, hi ha un accident que et barra el pas cap a a feina i per postres t'has deixar el móvil a la tauleta....
Quan tens un dia d'aquests pors fer dues coses, o emprenyar-te amb tu mateix i cagarse amb la mare que ho havia parit tot, o posar-te a aplaudir l'organitzador de la gimcana tot entonant la cançó d'en Serrat "hoy puede ser un gran día planteatelo así".
Poc després d'arribar a dalt amb una totxana a cada mà ens vam adonar de la primera prova, és tractava de jugar una estona a fet i amagar. Si algú ens hagués sentit, ens vam fotre un fart de cridar com si fossim adolecents en plena efervescència. El joc va ser sorollós però distret, va passar una hora i mitja sense adonar-nos-en 
La segona prova la vam desestimar....per la seva complexitat. Es tractava de trobar dues totxanes amagades al voltant de la serra del Fau. Es va dubtar una estona si demanar ajuda a personal especialitzat en recerca...però finalment no va caldre. 
La tercera ens va agafar a tots ben suats a causa de les precedents proves. Aquesta prova va ser organitzada directament des de dalt,...l'angelet de torn va redireccionar el termostat d'una manera tant brusca, que amb 10 minuts vam quedar humitejats i enfredolits per la neu. Davant d'aquest obstacle hi van haver reaccions diferents, uns s'afanyaven a fotre un esmorzar hipercalòric a base d'all i oli i embutit, d'altres feien anar la masseta i escarpa de manera elèctrica, l'Arnau va fotre un paternal de foc amb bona tècnica, mentre en Met no deixava de convidar en Tomàs Molina de TV3 "a fer calendaris"....davant la mala previsió meteorològica.
"Faran calendaris aquests del temps!!!!!" (anava dient). Bonica expressió que aprofito per emplaçar-vos a utilitzar, és una bona manera de qüestionar la menestralia d'algú sense dir res malsonant.
I mentre al Fau passava tot això, un altre company que pujava més tard estava superant la seva pròpia carrera d'obstacles, en Jep Batlle primer es va equipar per pujar amb bicicleta, llavors li vam dir que pugés amb moto, finalment li vam dir que no calia que pugés la moto, va decidir tornar a la bicicleta. Tot això amb els canvis de vestimenta corresponents. És va fotre a nevar ...però ell endavant, feia fred...però ell tossut... però quan ja era a sota "pedres moladores", va sentir gossos cridant i un tret aprop, va sospitar que hauria de passar pel mitg de la zona on estaven fent caça del senglar. Vaja que va decidir girar cua cap a casa i enviar a dida la gimcana
I no voldria acabar la crònica sense aprofitar per fer una crida, que tothom que passejant per aquelles contrades trobi dues totxanes esgarriades ens ho faci saber. Així donarem per superada la prova.
Aquest dissabte dia 6 de març a dos quarts de vuit hi tornarem a ser. Us hi esperem!!!! I aquesta vegada provarem amb el "Bon dia" d'Els Pets.
Robert Oliva Urtós

27/2/15

Assamblea General Club Excursionista Maçanetenc

El dia 21 de Febrer de 2015 el Club Excursionista Maçanetenc, reunit en Assemblea General, va aprovar per unanimitat el punt número 4 de l'ordre del dia, que tractava de la incorporació al CEM dels Senglanassos Esports de Muntanya i de la organització de la Cursa del Fau. També es vàrem aprovar els canvis necessaris als estatuts per poder-les dur a terme, i la incorporació a la Junta Directiva de dos nous membres, en Robert Oliva Urtós i en Lluís Genover, ambdós provinents del Senglanassos Esports de Muntanya.

Així doncs, aquest grup de joves maçanetencs i maçanetenques, amants de les activitats de muntanya, uns ja socis i sòcies i altres que ho seran ben aviat, passen a vehicular les seves activitats de muntanya a través del CEM.

Aquesta unió ha de permetre al CEM poder desenvolupar activitats de muntanya que fins ara no havien trobat en cap soci el camí per fer-ho. I per part del Senglanassos Esports de Muntanya els ha de permetre poder assolir noves fites que inexorablement necessiten d'un marc jurídic del que fins ara no disposaven. En boca d'en Robert Oliva "En un poble tant petit el resultat de sumar esforços i sinèrgies és el d'una multiplicació".

Una d'aquestes activitats és la Cursa del Fau, que a partir de l'edició del 2015 passa a ser organitzada pel CEM a través de la seva nova secció: Grup d'activitats de muntanya Senglanassos.

Un altre aspecte important que deriva d'aquesta integració és que gràcies als esforços humans totalment desinteressats d'aquelles i aquells que estan restaurant l'ermita del Fau, l'ús d'aquesta edificació com a refugi de muntanya passarà a ser gestionat pel CEM.

De moment el Grup de Muntanya Senglanassos del Club Excursionista Maçanetenc continuarà compartint amb tots vosaltres les seves vivències, inquietuds i material gràfic a través del seu bloc actual www.senglanassos.com. Tanmateix esperem ben aviat poder trobar la manera d'unificar les webs del CEM, Senglanassos i Cursa del Fau. Fins llavors us instem a que no deixeu de visitar-les regularment per poder estar al dia de les darreres actualitzacions.

Javi Molina

Font: CEM

Jordi Batlle i Víctor Puig Campions de la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2014

Aquesta notícia ja té uns quants dies però no per això volia deixar passar l'ocasió de comentar-la. Dies enrere la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va lliurar els premis de la 17a Copa Catalana de Caminades de Resistència i la 16a Copa Catalana de Marxes Tècniques i de Regularitat a Vilanova i la Geltrú.

L’acte es va celebrar dissabte 7 de febrer a la tarda i va aplegar més de dues centes persones que van omplir el Teatre del Círcol Catòlic de Vilanova amb un ambient festiu. L’acte va comptar amb la participació dels premiats on se’ls va homenatjar pel seu esforç durant la temporada 2014 i, com en anys anteriors, es van presentar els calendaris de la temporada 2015.

Els membres dels Senglanassos Esports de Muntanya, Jordi Batlle i Víctor Puig van rebre el premi que els acredita com a Campions de Catalunya de la passada temporada després de finalitzar amb 274 i 332 punts respectivament. Per en Jordi representa el primer campionat i per en Víctor es el cinquè consecutiu, el que representa un mèrit impressionant a l'esforç i la constància.

Això es fruit d'haver finalitzat en les següents marxes:

Castells de la Segarra
Molins de Rei - Vilafranca
Cap de Creus
Riudoms-La Mola
7 cims
Navàs
Montseny
Gràcia - Montserrat
Cap de Rec
Matagalls - Montserrat
Alt Camp - LaConca de Barberà
Trenkakames
Rasos - Manresa
i Garraf

Aquest any, el calendari de Caminades de Resistència començarà demà 28 de febrer amb la 5a Almogàver Muntanyes de Prades organitzada per l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades,

Per aquest 2015 s'han plantejat com a objectiu finalitzar dos ultratrails de més de 100 km. El primer serà l'Ultra Estels del Sud, el proper 1 de maig.

Felicitats companys!


5/2/15

Jornades 28 i 29 de restauració del Fau.

Els passats die 6 de desembre i 3 de Gener es van fer les dues últimes jornades de restauració al Fau.
De fet aquests dos últims mesos han estat molt intensos. Estem donant els primers passos del que serà el refugi...i com tots els primers passos, costa agafar embranzida i saber si el nen caurà de cul o de caps.
Només d'arribar al Fau ens vam adonar que no estem sols....la meitat dels jeros que havíem deixat a baix...eren a dalt!!!
Aquest any les formigues han arribat tard...però eren més treballadores que mai. I les més valentes fins i tot van pujar sacs de 25 kg a l'esquena! Ja se sap que les formigues poden transportar 50 vegades el seu pes....però tampoc caldria complir el miracle de les alades al peu de la lletra...
Més que res...perquè ja pugen de tant en tant les formigues metàl·liques. A la jornada de desembre van venir i van pujar més de 1500 kg de material amb un parell d'hores.
De fet ...una de les coses del món animal que sempre m'ha impressionat i que m'he passat algunes estones contemplant, és l'activitat d'un formiguer. Veure aquell tràfec frenètic d'engrunes de diferents mides i volums, veure tot aquell conjunt de petites voluntats encaparrades per l'objectiu comú d'emplenar el rebost. És tot un espectacle i tota una lliçó.
Si un drone hagues fet el reportatge de la jornada de desembre, seria una visió molt similar a l'activitat del formiguer.
Unes traginen, altres barregen, altres col.loquen, unes repiquen, altres cremen...i el més bo és que ningú mana. Els únics que toquen poder són els que preparen l'esmorzar. ..perquè quan foten un crit....
Vaja que avui m'ha agafat la dèria amb les formigues....i parlant de les diferents formigues que han posat el seu granet de sorra al Fau, avui no em puc deixar en Carlos Cros. Va posar-hi més que un gra de sorra, va donar 100 rajoles per enrajolar el campanar i alegria. I és que en Xarli tenia la preuada capacitat de treballar molt i no deixar d'explicar i generar anècdotes. Us adjunto una foto d'ell a sobre del teulat del fau, treballant, i de fons part d'aquell decorat de clots, prats i serres que el feien feliç.
Descansa en pau Xarli.
I dissabte hi tornem, si voleu gaudir d'un dia d'hivern al Fau. Vinga a dos quarts de 8 al parking.
Robert Oliva Urtós


27/1/15

CAMINS DE RONDA DE BEGUR

Tal com deia Josep Pla, és a l’hivern quan es recupera l’estat natural de la Costa Brava, perquè és quan gaudeixes de la natura en estat pur, n’han desaparegut les persones i veus realment les platges i els boscos. I realment, no podia estar més encertat aquest gran escriptor. El diumenge 25 de gener en Pins, Bananes, Víctor Puig, Enric, Tariro i jo, en Màgic, vam poder-ho constatar. Vam fer el litoral de Begur, des de la cala d’Aiguablava fins la Platja Gran de Pals, seguint els 4 camins de ronda, que queden tallats per penyasegats, i unint-los per senders locals i Gr, vam passar en quasi tots els trams arran de mar. A l’esmentat carácter salvatge de la Costa i l’absència completa de persones pels 




camins, hem d’afegir que aquell dia l’estat de la mar era brutal, amb onades gegantines, petits tsunamis que ens revelaven que som petits davant la Natura. Si una imatge, un quadre, hagués de representar-ho, seria “la Gran Onada de Kanagawa” de Hokusai. Doncs nosaltres vam fer realitat el quadre.  I a més, amb fortes ratxes de vent, que feien perillar l’excursió en tot moment. Sobre la tramuntana n’ha parlat molt Salvador Dalí i fins i tot ho va plasmar en quadres, que també vam materialitzar aquell diumenge, perquè érem com aquelles figures solitàries dels seus quadres, en paisatges inhòspits, fantasmagòrics, sense presència humana, gaudint i patint la violència de la Natura. Aprofito per recomanar-vos un conte de Gabriel García Márquez, que es diu “Tramontana”, dins el llibre “Doce Cuentos Peregrinos” i amb la seva experiència personal a Cadaqués  defineix aquest vent com”viento irracional, hostil, sobrenatural, pavoroso, asunto personal que alguien está haciendo contra uno, ni idea de cuando Dios querrá que pare. Este viento lleva el germen de la locura”.


 Sortim d’Aiguablava i seguim el camí de ronda fins a Fornells i Platja Fonda, passant per Port d’Esclanyà, cala Malaret i Ses Orats. Camí de gran bellesa, completament marítim, on veiem que les construccions que s’hi van fer respecten l’entorn, estan molt ben integrades en el paisatge. A Platja Fonda hi baixem en unes dretes escales, però val la pena, la platja és un petit paradís, arribes a un lloc realment únic. Reculem una mica i anem a buscar el gr endinsant-nos una mica al bosc , però gaudint d’unes vistes espectaculars, ja que el camí és dret i va pujant  pujant. Veiem les cales que hem fet i  les muntanyes de Begur. La vista ens arriba en un dia clar com el que vam passar, fins als edificis de Torre Valentina, el far de Sant Sebastià, etc. Arribem al cap de Begur, on hi ha el Semàfor, una edificació del s.XIX, que servia de senyal de navegació i estació meteorològica. Allà vam viure un dels episodis més divertits. Com que allà les vistes són genials, vam donar la volta a l’edifici, però el vent bufava de valent i realment era perillós, ja que se’ns enduia. Jo estic segur que vaig estar uns segons sense tocar a terra. Sort que vam ser ràpids i ens ajupíem i ens agafàvem a la paret de l’edifici. Vam decidir esmorzar en un lloc amb menys vistes, però més arrecerat, que som pares de família i hem de tenir seny. Seguim fent camí, amb el mar al costat en tot moment, amb una banda sonora 


marítima preciosa, una melodia relaxant, amb l’aire marítim ficat dins el cos, gràcies al vent. També en aquest tram vam viure una experiència nova, màgica. El fort onatge aixecava l’aigua del mar,que  la Tramuntana ens portava  a la terra, ens plovia aigua salada a sobre, i això que érem a bastant alçada. Vèiem l’aigua com pujava de mar a muntanya, com una cortina d’aigua , però ploguent al revés de baix a dalt. Extasiats per la bellesa del fenomen, arribem a un altre punt crític, la Punta des Plom, on hem de descendre els 300 m que hem guanyat per tornar a cota zero. Ara però amb més dificultat encara, perquè ja estem plenament al nord del cap de Begur, anem a contravent. Hem de baixar ajupits, estirats en algún moment, corrent. El cos et dispara l’adrenalina, perquè saps que hi ha perill. Vulguis o no, algun moment penses que aniràs a parar a Mallorca, per mar o aire, si et descuides. Anem perdent alçada ràpidament, això és un senyor descens. Semblem un comando superant línies enemigues. No està assegurat tornar sencer. Dos cops agafo les meves ulleres al vol i és més amo del meu cos la Tramuntana que jo mateix. Ja quasi arran de mar, ens aturem al mirador de Sant Josep, on el panorama no té preu. La Punta des Plom, de les dues bandes i els penyasegats que hem fet. Al nord, ja tenim Sa Tuna, un paradís mariner, una cala que no es pot definir amb 







paraules, de bonica que és, amb cases de fantasia. Seguim ara el camí de ronda fins Aiguafreda. El camí arran de mar ens porta noves aventures. Aquí les onades piquen de ple a les façanes de les cases i hem d’esperar el moment adequat que el mar reculi. Cal saber llegir bé el missatge del mar. Passem corrent quan cal i triomfem. Ens aturem a gaudir de l’espectacle. En un moment de relaxació, veiem venir l’onada gegant que esquitxa la meitat del grup. De tan gran, l’onada es fica literalment al jardí de la terrassa de la casa que tenim a sobre. Brutal. Seguim camí i anem a parar a Aiguafreda, bonica, és dir poc. Agafem aquí un sender local, que ens portarà a la Reserva Marina de Ses Negres, que va de Ses Negres a Punta de la Creu. Aquí no es pot navegar, ni bucejar ni res. Està completament protegit. Evitem passar per urbanitzacions i anem a buscar el camí arran de mar, des dels illots de Ses Negres fins la Punta de la Creu. Hi ha moments que és complicat, brut com és el bosc, però ens en sortim. En tot moment pugem i baixem penyasegats, fins que el camí s’humanitza més, amb una bonica barana de pedra que ens separa del mar. Però el mar ens avisa constantment que allà on passem són els seus dominis, que avui, tan sí com no, vol recuperar, ajudat per la poderosa Tramuntana. Mar i vent aliats, tremola Home. Arribem finalment a Punta d’en Toni. D’aquí a Sa Riera falta només seguir el camí de ronda altre cop. Ja la tenim a tocar. Veiem l’Estartit i les Medes de front, els penyasegats del Montgrí a la llunyania. Un panorama superb. El camí de ronda ja perd alçada i baixa a cota zero. Aquí també hem d’esperar el moment idoni per evitar les onades que ho inunden tot, com una petita Venècia. Arribem finalment a sa Riera, la travessem i anem a un mirador a l’altre extrem, que ens porta a l’últim camí de ronda, de Sa Riera a Pals. Tornem a guanyar alçada, passem per sobre la bella i nudista platja del Racó i l’Illa Roja, la mare dels paradissos de la Costa Brava. Últimes onades esquitxant-nos i arribem a la platja Gran de Pals, on al matí havíem deixat els cotxes, ja que havíem anat tots junts amb un cotxe a Aiguablava. Aquí Pals, l’última sorpresa, tal com una tempesta de sorra del desert, aquí la Tramuntana s’ha aliat amb la sorra per acabar de posar-nos a prova. Ja hem arribat!!! Ens n’hem sortit i hem fet tot el circuit. Ha estat un èxit. Una veritable prova d’obstacles que ens ha posat al límit en algun moment. No voldria exagerar, però les sensacions, emocions, imatges i duresa viscudes en certs trams, fan d’aquesta excursió digna de Champions League, de les millors dels Senglanassos. Em falta donar la raó a la gent de Begur, que diuen que el seu litoral és el més genuí de la Costa Brava, autènticament Costa Brava, bell com el que més. Agraeixo als meus companys el dia viscut, felicitats a tots, el premi és per als valents, els qui arrisquem, els qui sabem patir per tenir després una  recompensa que no es paga amb calers. Que gran és aquest esport, que ens regala moments feliços i ens porta a paradisos terrenals. Una abraçada i fins ben aviat.




Màgic.






















MITJA MARATÓ DE L'ALBERA / EXCURSIÓ A LA COVA DELS TRABUCAIRES

El diumenge 18 de gener els Senglanassos vam començar l’any amb molta empenta.
D’una banda una colla van anar d’excursió a la Cova dels Trabucaires caminant des de Les Salines i van poder gaudir de la presencia d’en Jaume Pagès i en Ferran Sabà que feia temps que no venien d’excursió.

I per l’altre uns quants vàrem participar a la Mitja Marató de l’Albera a Llançà, entre ells l’Arnau Genover i l’Arnau Sànchez que la van fer amb un meritori temps de 4 hores i 3 minuts. Es una cursa perfectament organitzada i un recorregut molt adient a l’època de l’any, ja que quasi  en tot moment ens tocava el sol. Les vistes des del Puig d’Esquers i tota la serra que es fa de baixada son impressionants amb el mar sempre al fons.


Us deixo algunes fotos:










PRESENTACIÓ LLIGA DE CURSES DE MUNTANYA DE L'EMPORDÀ

El passat divendres 16 de gener, tot just dos dies abans de la primera prova, es va presentar al Consell Comarcal de l’Alt Empordà la segona edició de la Lliga de Curses de Muntanya de l’Alt Empordà, una iniciativa del Consell Esportiu amb el suport de 7 ajuntaments i les entitats que organitzen les set proves que contempla la Lliga.

A part dels alcaldes i representats de cada ajuntament, l’acte va comptar amb la presència del Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Ivan Tubau.

L'any passat van ser quatre proves i a les que enguany se n'afegeixen 3 més.



Les categories d’aquesta lliga són per a federats i no federats les següents categories:
- JÚNIOR – Fins a 18 anys
- SÈNIOR – De 18 a 40 anys
- MÀSTER – Més de 40 anys

Els participants es podran inscriure a tota la Lliga a cadascuna de les proves per separat.
Els menors d’edat, necessitaran presentar l’autorització paterna per a poder participar a la Lliga o a alguna de les proves.

Totes les proves son per corredors i en la majoria els temps màxim permet fer-la caminant.

Suport i Col•laboradors
Ajuntament de Llançà, Ajuntament de Vilajuïga, Ajuntament de La Jonquera, Ajuntament d’Agullana, Ajuntament de Maçanet de Cabrenys, Ajuntament de Cantallops, Ajuntament de Bàscara, CEJ de La Jonquera, Block d’Agullana, Senglanassos Esports de Muntanya, Club Excursionista Maçanetenc, Cantallops Acció Cultural, Càmping de Maçanet, Unió Esportiva Llançanenca, Col•lectiu La Reclosa de Bàscara, Grup Excursionista Capgirell Vilajuïja.







Crònica de la vint-i -sisena jornada de restauració del Fau


El passat dia 8 de novembre es va fer la jornada de treball, no era el primer dissabte del mes, ja que es va decidir posposar-ho a la setmana següent per tal de no coincidir amb la ja tradicional Fira de La Castanya que es fa per tot sants.
Va ser una jornada important, tal com ja vaig dir a la ultima crònica, aquesta jornada començàvem a treballar sobre el refugi. Encara quedaven 4 rajoles per col.locar a l'ermita. De fet hi ha una foto que acompanya la crònica on es veu en Pitu al fons a sobre el teulat, al costat del campanar. ..i en Met a sobre la bastida de dins del refugi.Aquesta jornada hi havia 3 paletes,en Víctor Dominguez també hi era i plegats vam poder destriar els punts bàsics de les diferents tasques que realitzarem en el refugi. És va col.locar el primer dels tubs de ferro galvanitzat que subjectaran el teulat. I és va parlar extensament de quinaseria la millor solució per sostenint la serrera, fins que es va arribar a la possible conclusió que s'ha de fer un pilar de jeros. Llavors se'ns planteja un altre obstacle...com pujem els jeros?
Les motos no podran ja que son canteruts i inestables a diferència dels sacs...
I vam decidir portar-los al costar del camí de pujada i escriure un rètol que convidés als caminaires a pujar-los. Dissabte en veurem els resultats. De fet si el missatge no ha funcionat, hi podríem posar aquesta doble pregunta a tocar dels jeros: Està d'acord amb la restauració del Fau? "Si" "No" En cas afirmatiu agafaras un jero a cada mà? El problema seria que els del "No" potser se'ls emporten cap a casa!




També hi havia en Víctor Puig i en Jordi Batlle, que després de fer tota la copa catalana de marxes de llarg recorregut, ja és tradició que s'entrenin pujant un dipòsit d'aigua.
Un dels problemes que ens trobem és que per fer el teulat nou del refugi, hem de desmontar el que queda del vell, i justament aquestes 4 teules desgavellades pel pas dels anys, i la seva apadaçada tortuga ens han suministrat aigua durant aquests dos anys de treball.
Al principi havíem de pujar l'aigua a coll..i llavors vam enjiponar aquest sistema.
Teníem un dipòsit de 1000 litres ple, però com que no disposarem d'aquest sistema de captació durant força temps tots vam coincidir que n'havíem de recollir més aigua per tal de tenir-ne fins que tornem a tenir teulat. Per a poder disposar de més aigua és va pujar un altre dipòsit de 500 litres que en Carbassa ens ha cedit.
En Roger de València en la seva primera jornada, va ser l'encarregat de fer la xuclada d'honor d'aigua repodrida que iniciava el transbassament d'un dipòsit a l'altre. Després de les escupinyades de rigor...juntament amb en Jean Benet van ser els encarregats d'emplenar totes les garrafes per tal de deixar espai en el diposit.
Teníem encarregada una llevantada pel cap de setmana del 29 i 30...i no podíem badar. La pluja va arribar a l'hora i....amb una mica menys també hauríem passat.
També de cares a la jornada vinent la Pilar Sabà ens cedeix sorra amb sacs, que amb l'ajuda del camió i en Galvany els podrem tenir dissabte. Això farà que ja la tinguem apunt perquè la puguin pujar les motos i ens poguem estalviar la feixuga feina d'ensacar-la.



Robert Oliva Urtós