6/3/15

Trentena jornada de restauració del Fau.

Últimament faig la crònica cada dues jornades, però crec que aquesta jornada de febrer se'n mereix una. Potser pensareu que ho faig perquè és la número 30, doncs no!! Ho faig perquè hi ha dies a la vida, que t'aixeques i et fots les plantufes al revés, esmorzant et fots la llet per sobre, quan vas per estirar la cadena veus que s'ha acabat el rotlle, hi ha un accident que et barra el pas cap a a feina i per postres t'has deixar el móvil a la tauleta....
Quan tens un dia d'aquests pors fer dues coses, o emprenyar-te amb tu mateix i cagarse amb la mare que ho havia parit tot, o posar-te a aplaudir l'organitzador de la gimcana tot entonant la cançó d'en Serrat "hoy puede ser un gran día planteatelo así".
Poc després d'arribar a dalt amb una totxana a cada mà ens vam adonar de la primera prova, és tractava de jugar una estona a fet i amagar. Si algú ens hagués sentit, ens vam fotre un fart de cridar com si fossim adolecents en plena efervescència. El joc va ser sorollós però distret, va passar una hora i mitja sense adonar-nos-en 
La segona prova la vam desestimar....per la seva complexitat. Es tractava de trobar dues totxanes amagades al voltant de la serra del Fau. Es va dubtar una estona si demanar ajuda a personal especialitzat en recerca...però finalment no va caldre. 
La tercera ens va agafar a tots ben suats a causa de les precedents proves. Aquesta prova va ser organitzada directament des de dalt,...l'angelet de torn va redireccionar el termostat d'una manera tant brusca, que amb 10 minuts vam quedar humitejats i enfredolits per la neu. Davant d'aquest obstacle hi van haver reaccions diferents, uns s'afanyaven a fotre un esmorzar hipercalòric a base d'all i oli i embutit, d'altres feien anar la masseta i escarpa de manera elèctrica, l'Arnau va fotre un paternal de foc amb bona tècnica, mentre en Met no deixava de convidar en Tomàs Molina de TV3 "a fer calendaris"....davant la mala previsió meteorològica.
"Faran calendaris aquests del temps!!!!!" (anava dient). Bonica expressió que aprofito per emplaçar-vos a utilitzar, és una bona manera de qüestionar la menestralia d'algú sense dir res malsonant.
I mentre al Fau passava tot això, un altre company que pujava més tard estava superant la seva pròpia carrera d'obstacles, en Jep Batlle primer es va equipar per pujar amb bicicleta, llavors li vam dir que pugés amb moto, finalment li vam dir que no calia que pugés la moto, va decidir tornar a la bicicleta. Tot això amb els canvis de vestimenta corresponents. És va fotre a nevar ...però ell endavant, feia fred...però ell tossut... però quan ja era a sota "pedres moladores", va sentir gossos cridant i un tret aprop, va sospitar que hauria de passar pel mitg de la zona on estaven fent caça del senglar. Vaja que va decidir girar cua cap a casa i enviar a dida la gimcana
I no voldria acabar la crònica sense aprofitar per fer una crida, que tothom que passejant per aquelles contrades trobi dues totxanes esgarriades ens ho faci saber. Així donarem per superada la prova.
Aquest dissabte dia 6 de març a dos quarts de vuit hi tornarem a ser. Us hi esperem!!!! I aquesta vegada provarem amb el "Bon dia" d'Els Pets.
Robert Oliva Urtós