16/9/15

CELEBREM 10 ANYS DE L'OLLA DE MAÇANET DE CABRENYS



El proper dissabte 26 de setembre farem una nova edició de la nostre excursió per excel·lència, l'Olla de Maçanet. I amb motiu dels 10 anys del primer cop que vàrem fer aquesta sortida, ens agradaria convidar a que tothom que ho desitgi a que ens acompanyi en aquesta dia i gaudeixi amb nosaltres d'aquest recorregut excepcional.

Ara fa 10 anys, l'estiu del 2005, els Senglanassos vàrem fer per primer cop el recorregut de l'Olla de Maçanet. Buscant un recorregut molt exigent, vàrem pensar en fer una olla pujant el màxim nombre de cims i serres que fos possible al nostre terme municipal.

El resultat va ser un recorregut circular de 36 km i 2200 m de desnivell positiu que hem fet cada any i en diferents formats. Alguns cops en sentit horari, altres anti horari, una nocturna, i també exprés (corrent).  Es un recorregut molt exigent, en alguns moments una mica salvatge i amb un paisatge variat i espectacular i amb panoràmiques que van des de les planes del Roselló al Canigó, i de l'Alta Garrotxa al Golf de Roses. Caminant a bon ritme es tarden entre set hores i mitja i nou.

Es faran dos grups guiats, caminant i corrent i amb dos recorreguts lleugerament diferents (32 km els caminadors i 38 els corredors. La sortida serà a les 6 i 7 pels respecitivament, ambdues de l'aparcament. Cal ser autosuficient, tot i que mirarem de tenir un punt d'aigua cap tres quartes parts del recorregut.

Entre d'altres pujarem als cims del Puig de les Salines(1333m),  el Moixer (1443m), Roc del Comptador (1450m ) el sostre de l'Empordà, el Roc de Fraussa (1421m) Mont Capell, situat en territori Francés,i Mont Falcó.

En acabar qui ho desitgi anirem a dinar al Càmping de Maçanet (cal reserva) on hi haurà dutxes.



Aquí trobareu imatges de l'Olla del 2007.

I aquí alguna crónica d'edicions anteriors

Recorregut:



Properament afegirem més informació. Si voleu venir envieu correu a david.dscp@gmail.com.


David.












10/9/15

Aplec al santuari de la Mare de Déu del Fau



Aquest diumenge 6 de setembre s'ha celebrat la segona edició del recuperat aplec al santuari de la
Mare de Déu del Fau, al terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).
Tot i trobar-se a l'esmentat municipi d'Albanyà, l'accés més còmode és des del municipi de Maçanet

de Cabrenys. La carena on es troba encimbellada l'ermita del Fau, de fet, fa de partió entre els termes d'Albanyà i Maçanet.

El Fau, com s'anomena popularment a la contrada, d'altra banda, tot i trobar-se administrativament a la comarca de l'Alt Empordà, geogràficament pertany indiscutiblement a la comarca natural de l'Alta Garrotxa. Només d'observar i conèixer l'indret, es pot veure que la geografia que l'envolta és trencada, aspra i de mala petja (“terra aspra, trencada i de mala petja”, precisament, és la definició
de la paraula garrotxa).

Des dels seus 961 metres d'altitud sobre el nivell del mar, el Fau és una privilegiada i magnífica
miranda de l'Empordà i la Garrotxa: cap a llevant, la fèrtil i rica plana de l'Empordà i el pantà de
Darnius-Boadella (on es troben els rius Muga i Arnera), amb totes les muntanyes que els envolten
(el massís de l'Albera, la serra de Rodes i Verdera, el Pení, la Garrotxa d'Empordà, el Montgrí, les
Gavarres...) i el golf de Roses i la mar Mediterrània a l'horitzó; cap a tramuntana, Maçanet de
Cabrenys, amb tota l'amplada del massís de les Salines com a teló de fons; cap a ponent, els cims
del majestuós i omnipresent Canigó i del Costabona; cap migdia, finalment, amb la meravellosa vall
alta de la Muga als nostres peus, tot un mar de serres i estreps muntanyosos (des dels cims de la
bucòlica i inigualable Alta Garrotxa (l'enasprat puig de Bassegoda, el puig Escaleró, la carena on



s'assenta l'ermita de Sant Joan de Bussols, els cingles i plans de Lliurona, l'esmolada Tossa
d'Espinau, el bonic cim de la Mare de Déu del Mont, la Calma més enllà emergint de les cloterades
del Borró i del Llierca...), la vall del Fluvià donant pas a la part baixa de la Garrotxa (serra de Finestres, Puigsallança, sector de Sant Feliu de Pallerols...) i acabant amb el cingle tallat del Far i el  massís del Montseny a la llunyania. Tot un joc i un ventall de valls, planes, cims i replecs, amb pobles, masos, antics veïnats abandonats i ermites oblidades omplint-ho de vida i de records.

I amb aquesta immensa i inoblidable panoràmica ens acompanya l'antic santuari de la Mare de Déu
del Fau, els orígens del qual es remunten al segle XV, si bé es té per segur que s'edificà sobre les
restes d'un altre de més antic encara. També es coneix amb el nom de santuari de les Formigues o de
les Alades, ja que és creença popular que el dia de la Mare de Déu de Setembre hi van morir, per
milers, les formigues alades.

La festa del lloc se celebra el dia 8 de setembre, la diada de l'esmentada Mare de Déu de Setembre,
diada de les “marededéus trobades”. Antigament, quan els masos i els pobles de l'entorn es trobaven
plens de vida i de gent, s'hi celebrava un popular i concorregut aplec, amb missa, dinar i ball.

Durant una colla d'anys del segle XX, el ball l'amenitzava amb el seu violí el popular Pere Sala i
Soler, “en Blanc de Beget”, que a més de músic també feia de traginer i de barber. Aquest
polifacètic begetí amenitzava molts balls, aplecs i festes a tota la contrada de l'Alta Garrotxa,
desplaçant-se sempre a peu, com era habitual en aquells anys dels quals estem parlant. En Blanc,

per venir fins al Fau, tenia 7 hores de camí a peu des de Beget. Feia ballar amb el seu violí als assistents a l'aplec durant 4 o 5 hores i, un cop acabat el ball, 7 hores de tornada a peu fins al “seu” Beget, ja que l'endemà havia de complir amb la seva feina quotidiana i diària de traginer. Com es pot veure, allò sí que era vocació, entrega, passió i estima per una terra i per una cultura i per la gent que hi vivia, amb patiments i molts esforços, però contents i conformats de poder viure i compartir aquests petits i grans moments en les festes i aplecs populars que es feien arreu. Un altre músic ben popular d'aquestes raconades garrotxines fou en Fonso de Lliurona, amb el seu acordió.

L'aplec del Fau es deixà de fer a mitjan segle XX, coincidint amb el despoblament rural que afectà
la zona. El passat any 2014, gràcies a l'empenta i dedicació del Club Excursionista Maçanetenc, es
recuperà aquest antic aplec, i enguany s'ha tornat a celebrar.

El Club Excursionista Maçanetenc, amb en Josep Ruiz com a president, amb en Robert i en Pere
Oliva i amb tot un gran grup de gent que estima el poble i el meravellós entorn que l'envolta, un
dissabte al mes i des de fa 3 anys ja, puja al santuari del Fau a netejar, estassar, mantenir i adequar
tot l'entorn. Com a fita ben remarcable, estan recuperant el què era l'antiga hostatgeria del Fau, a
tocar l'ermita, per a recuperar-la i adequar-la com a refugi excursionista.

Com un pas més d'aquesta gran feina, aquest diumenge, en motiu de l'aplec, i després de la curiosa
1a. pujada cronometrada de sacs de sorra, ha tingut lloc un fet ben destacable i important. Fa un
temps, el Bisbat de Girona va cedir l'antiga hostatgeria del Fau, actualment en ruïnes, a l'ajuntament

d'Albanyà per 40 anys. Avui, en un acte que l'honora, l'ajuntament d'Albanyà, amb l'alcalde Joan Fàbrega i els regidors Joan Casellas i Joan Cufí al capdavant, ha concedit aquesta cessió de l'hostatgeria del Fau al Centre Excursionista Maçanetenc. I avui, precisament, en l'assenyalada diada de l'aplec, ha tingut la signatura del conveni d'aquesta cessió, amb la presència de l'esmentat alcalde d'Albanyà, Sr. Joan Fàbrega de l'alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Sra. Mercè Bosch, i del president del Centre Excursionista Maçanetenc, Sr. Josep Ruiz.

Un cop acordada i signada la cessió, tots els assistents a l'aplec s'han fet una original fotografia de conjunt, feta des del capdamunt del campanar de l'ermita i formant un gran SÍ: un sí a l'adequació del refugi del Fau, un sí a la continuïtat de l'aplec i un sí a la independència de Catalunya en aquest moment polític crucial que estem vivint en el nostre petit i gran país.

Tot seguit, hi ha hagut el dinar i, posteriorment, el típic i acostumat ball. I, com no podia ser de cap
altra manera, han sonat les antigues tonades i cançons que tocava en Peret Blanc de Beget i que
omplien d'alegria els racons d'aquesta geografia els dies d'aplec. I, com no podia ser de cap altra

manera tampoc, qui ha amenitzat el ball avui ha estat un aprenent i un deixeble d'en Peret Blanc
podem dir: l'Amadeu Rosell. L'Amadeu, que actualment resideix a Llanars, poble del Ripollès del
qual n'és alcalde, aprengué de primera mà i de primera veu les cançons que tocava i cantava en

Peret. Amb gran estima i passió, les ha dut arreu de les nostres contrades, i avui les ha fet tornar a
ressonar al Fau, com tants anys endarrera havia fet el seu admirat i estimat amic Peret Blanc. Ha
estat un gran record i un gran homenatge al passat, amb molta il·lusió pel futur, perquè aquestes
cançons es puguin seguir escoltant i cantant i perquè aquests aplecs es puguin continuar celebrant.

El públic assistent ha quedat meravellat i fascinat amb aquestes tonades i amb les explicacions i
interpretacions de l'Amadeu, que amb el seu acordió, la seva guitarra i la seva veu ha fet sonar i ha
recuperat antics balls i antigues cançons que es transmetien oralment de generació en generació:

“Pels carrers de Freixenet”, “El gall negre”, “Sardana curta”, “Marieta Cistellera”, “El Gitano”, “La Ballarusca”, les populars i enginyoses “Corrandes”, valsos, pasdobles, xotis, masurques...

Un cop acabat el ball, hi hagut la tradicional. I així s'ha acabat aquest bonic, admirable i recuperat
aplec. Des d'aquestes ratlles, volem felicitar als seus esforçats i lloables organitzadors, animant-los i
encoratjant-los a seguir endavant amb la gran i molt bona feina que estan fent per no oblidar i
recuperar les nostres arrels. Moltes felicitats i per molts anys!!!

                                                                                                                                JOAN CARRERES

      https://www.youtube.com/watch?v=w0eCJBmPhNk&feature=youtu.be ("La Ballarusca)

      https://www.youtube.com/watch?v=Z19QEc0o7lk&feature=youtu.be ("Corrandes")

8ena cursa del Fau: La millor edició per quantitat i qualitat.


Esgotades les 350 inscripcions




El diumenge 9 d'agost es va disputar la ja tradicional Cursa del Fau, amb el recorregut de mitja
marató de muntanya 21km i amb la gran novetat de l'edició d'aquest any: un nou recorregut de 15 km.
L’Organització, formada per Club Excursionista Maçanatenc, Senglanassos, i Ajuntament de Maçanet de Cabrenys no podia estar mes satisfeta al tancar inscripcions a 350 participants, deixant fora de la cursa mig centenar mes de persones. És record de participació a la cursa. La Cursa del Fau està considerada de les millors organitzades a la Comarca i passar de 300 participants és un gran repte.

El dia arrancava amb núvols i la incertesa de la pluja. Arribats a les 08:00h del matí de forma puntual es donava la sortida i els participants recorrien el circuit balisat que passa per Sant Pere dels Vilars, L’Ermita del Fau, la Serra del Bac de Grillera, el Pont vell de Tapis entre d’altres punts maçanatencs

En l’aspecte esportiu el guanyador absolut ha estat Joan Comas Tubert (Atlètic Banyoles) amb un temps de 1h51’09” que amb un terreny humit és un temps fantàstic. Seguidament ha entrat el campió mallorquí  Antoni Gran 1h55’07” i David Buenavida Salgado per completar el podi amb un temps de 1h55’23”

En categoria femenina clara victòria de Alba Segura Golferichs amb un temps de 2h35’57”. Darrera seu  Miriam Casellas Gibert 2h40’20” i Marta Morera i Blanch

Més informació:

http://www.cursadelfau.com

Ermita del Fau i refugi:

Cada participant aporta de l’inscripció 1€ a la reconstrucció de l’ermita del fau i al refugi de muntanya que voluntaris porten a terme. Les jornades de reconstrucció es realitzen cada primer dissabte de mes.