9/4/16

Jornades del Fau 40 i 41

A la crònica anterior fèiem una crida a tots els "Fauencs / Fauenques", ( s'enten que són tots aquells que segueixen amb interès la reconstrucció del Fau, vinguin o no vinguin a les jornades), per tal que  la jornada 40 catapulti les 20 xapes del teulat més aprop del cel.

La resposta va ser extraordinària, molts de Maçanet, alguns de Figueres i Girona que la nit avanç havien fet  parada i fonda a Riumajor i un de Terrades. 
És van poder fer tres grups de 5 persones. Quatre s'engarrapaven als útils i la sobrant reposava... fins a la propera rotació. 

Cada viatge és feien un mínim de tres o quatre o cinc..."bufets" (un bufet...pels més joves vindria a ser el que ara s'en diu un Kit-kat). És va treballar molt avanç de l'esmorzar....perquè temiem que les botifarres s'ens entrevessessin després. Però la veritat és que veure baixar el piló de baix mentre creix el de dalt ens va motivar a no baixar el ritme. 

Prop de mitgdia alguns van marxar, i quan tocaven la una ens van abandonar les forces. Però només quedava una xapa per pujar, aquí va ser clau l'aportació d'en Jaume Fàbregas, va dir:

"Si he vingut de Girona és per acabar la feina"

Ens el vam mirar amb una barreja d'admiració i recança, però finalment es va fer la última pujada.

Vaja, no us voldria fer una crònica excessivament èpica, però si que és de justícia posar en valor l'esforç que hem fet en aquesta jornada. Just en aquesta jornada del primer cap de setmana de desembre, en fa tres anys de la primera.

Tres anys on la il.lusió ha estat el pal de paller on s'ha vestit tot. Una il·lusió que s'ha anat renovant a cada nou repte , una trempera forjada amb una de les coses més boniques que passen entre persones :

LA COMPLICITAT.
Però aquí no acaba res...després de la titànica jornada 40 va venir la 41, va ser una jornada complicada, sobretot perquè ens va posar de relleu que la instal.lació del teulat no serà fàcil.

I aquí és on ens trobem, a la jornada de demà dissabte dia 6 de febrer s'han d'anar encadellant les xapes del teulat.
No serà senzill..però entre tots ho aconseguirem. Us esperem a dos quarts de 8 al Parking.
(Paral·lelament a les jornades de restauració també han succeït coses importants pel Fau. S'ha organitzat un campionat de Trial per agrair als Cabirols trialeros la seva col·laboració fent de traginers de la sorra.
També El Foraster de TV3 (Quim Masferrer) ha passat uns dies a Maçanet, i ha pujat un sac de sorra a l'esquena....)









28/1/16

Jonades 38 i 39 al Fau

Les dues últimes jornades han estat les d'octubre i novembre.
Després de fer una crònica desafiant a Sant Pere dient que el primer dissabte mes no plovia mai, com no podia ser de cap altre manera...va ploure.
M'imagino Sant Pere i en Murphi mirant-s'ho des de dalt tot jugant al dòmino, i enfoten-se'n d'aquella colla que estan al peu del Fau tancats en un Land Rover.
Doncs sí, la jornada d'octubre ens la vam passar fent tertúlia dins el cotxe tot escoltant llamps i trons... De fet parlàvem del possible pacte JpS-Cup...( i si els tanquem a dins d'un Jip....tots plegats...segurament la tempesta seria a dins de l'auto).
Va semblar que sortia una escletxa de sol (com sovint també passa amb les negociacions Jps-Cup) i ens vam envalentonar a pujar una planxa del teulat, però aquí si que els de la partida de dòmino s'hi van acarnissar.... vam quedar tossudament xops.
La jornada de novembre va ser més tranquila, és va fer una neteja molt important del que serà la part de la cuina, i es va acabar de tapar quatre forats que faltaven de l'enresat del teulat.
És va pujar una altre xapa, i el més important de tot...ens vam adonar que a ritme d'una xapa per jornada tindríem el teulat acabat a finals del 2017. I d'en Pau Vial i de L'Arnau Bassols en van sortir dues iniciatives molt bones, (us he de dir que al principi no les veia pas clares). Una va ser fer una crida via xarxes socials per fer de la jornada de desembre una Marató per pujar el teulat. I l'altre fer més útils. I com que fa temps que m'he adonat que molt sovint són els altres els que tenen la raó, els hi vaig fer cas. He fet dos jocs més d'utils, i vaig escriure aquesta cadena per tal que viatgi pels inescrutables camins d'internet:
"Veiam nois i noies, amics i amigues, laides and gentleman's ha arribat un momen clau en el procés, em refereixo al procés de reconstrucció del Fau...que és el que està a les nostres mans que arribi a bon port.
Hem de pujar les xapes del teulat a dalt, per tant el proper 5 de desembre hem d' esperonar al màxim de gent possible per a fer aquesta marató local, per un dia hem d' engrescar a aquells dels nostres amics més preparats fissicament perquè posponguin de la seva atapeïda agenda les jornades de caça, les excursions o anar a fer les compres de Nadal, i així poder donar un pas definitiu en aquesta proesa que vam començar fa gairebé 3 anys. Fer un refugi al Fau.
Entre tots ho podem fer, ho tenim a tocar.
Iniciem aquesta cadena que hem de fer córrer per watts o per Facebook.
També fa falta gent que prepari l'esmorzar a base de xuies i allioli, per tant no només fa falta gent per pujar coses.
A compartir- ho i a engrescar-s' hi, el dia que el primer caminaire pugui passar la nit al Fau i al despertar alimentar l'esperit amb aquestes fantàstiques vistes.....tot aquests esforços es veuran compensats amb escreix."
Vaja... esperem que us haguem engrescat i que el dissabte dia 5 un exèrcit amb voluntat de ferro pugui fer front a aquest repte.
A dos quarts de 8 al Parking!!!

Robert Oliva Urtós.






Jornades de Restauració 36 i 37



L'1 d'agost i el 5 de setembre es van tornar a fer les ja tradicionals jornades de restauració de cada primer dissabte de mes. Hi ha un fet que us voldria remarcar, avui dia que es fan estadístiques i estudis de qualsevol cosa, estem amb disposició de poder-vos donar una dada contrastada de manera empírica :


"El primer dissabte de mes no fa mal temps!"

Per tant ja ho sabeu, els que hagueu de posar data al vostre casament, els que fa temps que aneu ajornant una sortida per culpa del temps. No ho dubteu ni un moment, busqueu un primer dissabte de mes, 37 jornades consecutives que el cel ens ha respectat ho avalen.
Deixem aquí la petita contribució que hem fet a l'estadística meteorològica, i endinsem-nos en el molt que el bon temps ens ha deixat fer. Qualsevol projecte
ha de tenir uns objectius assolibles , des del principi ens hem anat posant fites. La primera fita va ser apuntalar la volta de l'ermita i posar uns toldos de camió que va cedir Transports Padrosa per així endarrerir-ne el deteriorament. Només de desplegar els toldos ens vam adonar què passaria amb la primera tramuntanada. Aquell dia vam decidir reformar el teulat, seguidament ens vam posar al cap la reconstrucció del campanar, tot seguit posar- hi una "campana"  (la parola va durar dos dies). I llavors vam posar-nos al cap el que en un primer moment semblava una quimera. Fer un refugi de muntanya a l'antiga hostatgeria del Fau. Aquest somni va ser un gran generador d'il·lusió, la cara ens canvia quan expliquem com serà el refugi. 


Però amb el refugi vam marxar un xic de la dinàmica dels petits reptes. Fer un refugi és un repte assolible, però un repte dels que s'hi ha de plantar l'ós. He fet esment moltes vegades de la capacitat que te aquest projecte d'aglutinar complicitats, però avui m'agradaria resaltar la inmensa capacitat de treball que ha demostrat el grup de gent que hi puja periòdicament.

Aquests dos mesos últims s'han aconseguit petits reptes, s'han pujat les bigues, s'ha instal.lat la porta que ha fet en Badó, s'han pujat les plaxes del teulat fins el girall dels cotxes.
Però ara ens ve un objectiu molt important,  fer el teulat no és un petit objectiu, és un repte que requerirà sumar més complicitats i una embranzida considerable. 
Conjurem-nos per enllestir el teulat, un teulat que serà l'eixopluc de molts excursionistes, serà el cubert de moltes estones fantàstiques, hi resonaran converses interessantíssimes a la vora del foc, però sobretot servirà com a caixa de resonància d'una il·lusió col.lectiva que un bon dia va canviar el destí d'aquest indret.
Som-hi, ara toca fer el teulat!!!
Vinga, us esperem dissabte dia 3 al Parking.
Salut i Muntanya



Robert Oliva Urtós