3/11/17

ULLDETER-NÚRIA



Fantàstic cap de setmana el que hem passat aquests dies 7 i 8 d’octubre. Hem fet una travessa clàssica, Ulldeter-Núria. A les 8 del matí ens trobem en Pins, Bananes, Puig, Ferran, Lluís, Robert, Víctor, Annamaria, Joan Miquel, Tene, Jep Batlle, Jordi, Xe, Màgic i 3 campions que vull felicitar especialment, en Joel, l’Arnau Sánchez i la Laia Vila. Uns 35 km entre anar i tornar, en dos magnífics dies, amb unes vistes esplèndides, un sol radiant, una trobada d’aquelles que recordes sempre. L’objectiu, que es va complir perfectament, va ser fer l’anada pels cims de l’olla d’Ulldeter, enllaçant amb el final de l’olla de Núria. Pic de la Dona, Roca Colom, Bastiments, Fresser, Infern, barraca de Tirapits, Noucreus i carena fins al Pic de l’Àliga. Un camí genial, amb pujades i baixades tota l’estona, provant-nos la resistència a grans i petits. L’alberg va ser un gran encert, hi vam estar molt bé. Bon menjar i bona habitació, pel nostre grup només. L’endemà, a les 8, vam sortir per fer la tornada, més senzilla aparentment, però també llarga. Es va fer pel famós camí dels Enginyers. Concentració, estar al cas del que fèiem. Camí sinuós, al límit del perill. Algun pas tècnic, equipat amb cable o escalons, no val a badar. Espectaculars vistes, espectaculars els treballadors que el van fer. Sembla estrany com es va poder fer un camí aquí. Enllaça el refugi de Pic de l’Àliga amb el refugi de Coma de Vaca o Manelic. El pas més complicat en diuen clot de Malinfern. El camí es va fer en el seu moment per fer una presa al riu Fresser, que afortunadament no es realitzà. Al final d’aquest arribem al refugi de Coma de Vaca, un altre descobriment. Lloc de gran calma i bellesa, amb les gorgues del Fresser que ens acompanyen tota l’estona. En Xe hi va fer un bany express i tot. Un altre punt dur és l’ascens al coll de la Marrana, ja que hem de remuntar molta alçada. A partir d’allà descens per les pistes de Vallter i cap al cotxe. Dinar merescut i molt bo a Tregurà, a la fonda Rigà. Carta excel.lent, tots els plats són bons, per anar-hi cada setmana. En conclusió, grup fantàstic, temps excel.lent, camins exigents però bellíssims, plens d’isards, converses i humor en tot moment, política que no falti, els temps que vivim ho fan viure intensament. Senglanassos, un plaer, quan vulgueu hi tornem.


Màgic. 















8/3/17

Crònica de les jornades 46, 47, 48 i 49 de reconstrucció del Fau.

Quan un matrimoni arriba a les noces d'or, es sol fer una gran festa, realment és una fita molt important. Portar 50 anys casats vol dir en si mateix moltes coses:
Que s'han llimat amb èxit les arestes de caràcter que massa sovint fan que les peces no encaixin.
Que s'han anat esquivant amb solvència els diferents esculls sobrevinguts.
Que s'ha trobat el punt just d'amaniment a les petites coses del dia a dia.
I sobretot que s'ha sortejat l'atzar de Sant Pere amb Salut. 

Vaja que arribar a les noces d'or no és senzill, però nosaltres dissabte celebrarem la jornada 50 d'aquest peculiar casament que el poble de Maçanet ha fet amb el Fau.

Pel que fa a les jornades de juny, juliol, agost i setembre. S'ha començat a escardejar les parets de dins del refugi, s'ha tret una capa de fems i materia organica de 30 cm dels centenars d'anys que els baixos ha estat un corral. S'ha posat una finestra, tenim demanat la segona part del teulat i les canals de la vessant de ponent que recolliran l'aigua del refugi. S'ha fet molta neteja de runa i deixalles del mateix procés de les obres per tal que tot plegat fes patxoca per la cursa i l'aplec del Fau 2016. Tant una cosa com l'altre van ser un èxit,  la cursa va aconseguir el rècord de 384 inscrits (amb el conseqüent impuls econòmic que això implica en la reconstrucció ) . També  l'aplec va gaudir de molta alegria i xerinola, en Panxito d'Argelaguer amb el seu violí i els seus fills amb l'acordió i la berra van fer gaudir d'un ball típic d'aplec. I posats a recuperar tradicions, també vam sortejar una Toia per a poder pagar els músics...tal com s'havia fet sempre.

Només em queda convidar-vos a la gran festa de dissabte 1 d'octubre  a dos quarts de vuit marxem del Pàrquing.

Hi esteu tots convidats:

"No hi haurà pastis, caviar ni cava
però si un bon vi  i pa amb tomata"

"Hi haurà l'ingredient que les coses fa durar 
d'il·lusió i trampera no en faltarà"

Robert Oliva Urtós

Crònica de les jornades 42, 43, 44 I 45 de reconstrucció del Fau

A l'última crònica que vaig fer al mes de febrer, vaig fer èmfasi en els petits contratemps que havien sorgit a la hora d'instal.lar el teulat. Vaig dir-me a mi mateix que no faria cap més crònica fins que no haguéssim superat aquest escull. Un cop posada la serrera, el repte agafa una nova dimensió. Les jornades de febrer, març, abril i maig han servit per a consolidar l'edifici de l'antiga rectoria o el que serà el futur refugi. (D'ara en endavant "REFUGI) Quan dic consolidar....vull dir allò de "ara ja pot ploure". Fa un any i mitg vam desmuntar i derruir les restes del teulat centenari del refugi. Ho vam fer a contracor perquè era el teulat que ens proporcionava aigua per les obres i també evitava que les voltes de baix quedessin xopes quan plogués. Però ens feien falta teules per a refer el teulat de l'ermita.










Durant aquest any i mitg les voltes han quedat a la intempèrie, amb el conseqüent risc que el pes de l'aigua les pogués malmetre. 
Finalment tot ha anat bé,  i ara amb el teulat fet ja no hem de patir per la pluja. Però el que és de patir...sempre troba quelcom que li fa ballar el cap...I sabeu que és el que ara em fa patir ( entendreu que és un patiment light, no voldria banalitzar el patiment real de tantes persones ..), els llamps. Fa temps que parlem que hauríem de posar un parallamps al campanar, quan vas per aquests mons de déu. ..totes les ermites situades a dalt de les muntanyes solen tenir un parallamps.....Superstició?  Jo crec que segur que té una explicació física, i les lleis de la física són incommensurables. 
Per tant...un cop fet el teulat....Hauríem de posar el parallamps. Com? Ens en sortirem?
Sí i tant!!!!
Durant aquest 4 mesos s'han fet més coses  que el teulat, els paletes han fet una finestra a mida d'una reixa, ho heu llegit bé, normalment les reixes es fan a mida de les finestres....però nosaltres per si tot plegat no és prou difícil ....ens ho compliquem més!!
Aquesta reixa la veureu només d'arribar a dalt, i ha estat cedida per la Maria Antònia Ruf, que ha volgut aportar el seu gra de sorra al Fau.
També s'ha fet molta neteja de la runa generada per les obres I que estava escampada pels voltants, les motos han pujat molts sacs de sorra dels que ens va cedir Àrids Quaranta i l'efecte Foraster s'ha notat tant que gairebé ja hi ha totes les rajoles cedides per Matfi 3 a dalt.
Vaja, que el projecte del Refugi del Club Excursionista Maçanetenc al Fau porta una velocitat de creuer tot i els esculls que ens anem trobant, ...perquè parafrasejant i  versionant un xic en Serrat  podríem cantar:

"anem a peu....el camí fa pujada...
Però a les vores hi ha flors"

Vinga som-hi, que aquest any tenim una primavera espaterrant, els boscos gaudeixen d'una verdor especial i l'explosió de flors ho rebla.  Animeu-vos a pujar aquest dissabte 4 de Juny, a dos quarts de 8 hem quedat al pàrquing de Maçanet. 
Robert Oliva Urtós