Crònica de les jornades 42, 43, 44 I 45 de reconstrucció del Fau

A l'última crònica que vaig fer al mes de febrer, vaig fer èmfasi en els petits contratemps que havien sorgit a la hora d'instal.lar el teulat. Vaig dir-me a mi mateix que no faria cap més crònica fins que no haguéssim superat aquest escull. Un cop posada la serrera, el repte agafa una nova dimensió. Les jornades de febrer, març, abril i maig han servit per a consolidar l'edifici de l'antiga rectoria o el que serà el futur refugi. (D'ara en endavant "REFUGI) Quan dic consolidar....vull dir allò de "ara ja pot ploure". Fa un any i mitg vam desmuntar i derruir les restes del teulat centenari del refugi. Ho vam fer a contracor perquè era el teulat que ens proporcionava aigua per les obres i també evitava que les voltes de baix quedessin xopes quan plogués. Però ens feien falta teules per a refer el teulat de l'ermita.

Durant aquest any i mitg les voltes han quedat a la intempèrie, amb el conseqüent risc que el pes de l'aigua les pogués malmetre. 

Finalment tot ha anat bé,  i ara amb el teulat fet ja no hem de patir per la pluja. Però el que és de patir...sempre troba quelcom que li fa ballar el cap...I sabeu que és el que ara em fa patir ( entendreu que és un patiment light, no voldria banalitzar el patiment real de tantes persones ..), els llamps. Fa temps que parlem que hauríem de posar un parallamps al campanar, quan vas per aquests mons de déu. ..totes les ermites situades a dalt de les muntanyes solen tenir un parallamps.....Superstició?  Jo crec que segur que té una explicació física, i les lleis de la física són incommensurables. 

Per tant...un cop fet el teulat....Hauríem de posar el parallamps. Com? Ens en sortirem?

Sí i tant!!!!

Durant aquest 4 mesos s'han fet més coses  que el teulat, els paletes han fet una finestra a mida d'una reixa, ho heu llegit bé, normalment les reixes es fan a mida de les finestres....però nosaltres per si tot plegat no és prou difícil ....ens ho compliquem més!!

Aquesta reixa la veureu només d'arribar a dalt, i ha estat cedida per la Maria Antònia Ruf, que ha volgut aportar el seu gra de sorra al Fau.

També s'ha fet molta neteja de la runa generada per les obres I que estava escampada pels voltants, les motos han pujat molts sacs de sorra dels que ens va cedir Àrids Quaranta i l'efecte Foraster s'ha notat tant que gairebé ja hi ha totes les rajoles cedides per Matfi 3 a dalt.

Vaja, que el projecte del Refugi del Club Excursionista Maçanetenc al Fau porta una velocitat de creuer tot i els esculls que ens anem trobant, ...perquè parafrasejant i  versionant un xic en Serrat  podríem cantar:

"anem a peu....el camí fa pujada...

Però a les vores hi ha flors"

Vinga som-hi, que aquest any tenim una primavera espaterrant, els boscos gaudeixen d'una verdor especial i l'explosió de flors ho rebla.  Animeu-vos a pujar aquest dissabte 4 de Juny, a dos quarts de 8 hem quedat al pàrquing de Maçanet. 

Robert Oliva Urtós