8/3/17

Crònica de les jornades 46, 47, 48 i 49 de reconstrucció del Fau.

Quan un matrimoni arriba a les noces d'or, es sol fer una gran festa, realment és una fita molt important. Portar 50 anys casats vol dir en si mateix moltes coses:
Que s'han llimat amb èxit les arestes de caràcter que massa sovint fan que les peces no encaixin.
Que s'han anat esquivant amb solvència els diferents esculls sobrevinguts.
Que s'ha trobat el punt just d'amaniment a les petites coses del dia a dia.
I sobretot que s'ha sortejat l'atzar de Sant Pere amb Salut. 

Vaja que arribar a les noces d'or no és senzill, però nosaltres dissabte celebrarem la jornada 50 d'aquest peculiar casament que el poble de Maçanet ha fet amb el Fau.

Pel que fa a les jornades de juny, juliol, agost i setembre. S'ha començat a escardejar les parets de dins del refugi, s'ha tret una capa de fems i materia organica de 30 cm dels centenars d'anys que els baixos ha estat un corral. S'ha posat una finestra, tenim demanat la segona part del teulat i les canals de la vessant de ponent que recolliran l'aigua del refugi. S'ha fet molta neteja de runa i deixalles del mateix procés de les obres per tal que tot plegat fes patxoca per la cursa i l'aplec del Fau 2016. Tant una cosa com l'altre van ser un èxit,  la cursa va aconseguir el rècord de 384 inscrits (amb el conseqüent impuls econòmic que això implica en la reconstrucció ) . També  l'aplec va gaudir de molta alegria i xerinola, en Panxito d'Argelaguer amb el seu violí i els seus fills amb l'acordió i la berra van fer gaudir d'un ball típic d'aplec. I posats a recuperar tradicions, també vam sortejar una Toia per a poder pagar els músics...tal com s'havia fet sempre.

Només em queda convidar-vos a la gran festa de dissabte 1 d'octubre  a dos quarts de vuit marxem del Pàrquing.

Hi esteu tots convidats:

"No hi haurà pastis, caviar ni cava
però si un bon vi  i pa amb tomata"

"Hi haurà l'ingredient que les coses fa durar 
d'il·lusió i trampera no en faltarà"

Robert Oliva Urtós