3/11/17

ULLDETER-NÚRIA



Fantàstic cap de setmana el que hem passat aquests dies 7 i 8 d’octubre. Hem fet una travessa clàssica, Ulldeter-Núria. A les 8 del matí ens trobem en Pins, Bananes, Puig, Ferran, Lluís, Robert, Víctor, Annamaria, Joan Miquel, Tene, Jep Batlle, Jordi, Xe, Màgic i 3 campions que vull felicitar especialment, en Joel, l’Arnau Sánchez i la Laia Vila. Uns 35 km entre anar i tornar, en dos magnífics dies, amb unes vistes esplèndides, un sol radiant, una trobada d’aquelles que recordes sempre. L’objectiu, que es va complir perfectament, va ser fer l’anada pels cims de l’olla d’Ulldeter, enllaçant amb el final de l’olla de Núria. Pic de la Dona, Roca Colom, Bastiments, Fresser, Infern, barraca de Tirapits, Noucreus i carena fins al Pic de l’Àliga. Un camí genial, amb pujades i baixades tota l’estona, provant-nos la resistència a grans i petits. L’alberg va ser un gran encert, hi vam estar molt bé. Bon menjar i bona habitació, pel nostre grup només. L’endemà, a les 8, vam sortir per fer la tornada, més senzilla aparentment, però també llarga. Es va fer pel famós camí dels Enginyers. Concentració, estar al cas del que fèiem. Camí sinuós, al límit del perill. Algun pas tècnic, equipat amb cable o escalons, no val a badar. Espectaculars vistes, espectaculars els treballadors que el van fer. Sembla estrany com es va poder fer un camí aquí. Enllaça el refugi de Pic de l’Àliga amb el refugi de Coma de Vaca o Manelic. El pas més complicat en diuen clot de Malinfern. El camí es va fer en el seu moment per fer una presa al riu Fresser, que afortunadament no es realitzà. Al final d’aquest arribem al refugi de Coma de Vaca, un altre descobriment. Lloc de gran calma i bellesa, amb les gorgues del Fresser que ens acompanyen tota l’estona. En Xe hi va fer un bany express i tot. Un altre punt dur és l’ascens al coll de la Marrana, ja que hem de remuntar molta alçada. A partir d’allà descens per les pistes de Vallter i cap al cotxe. Dinar merescut i molt bo a Tregurà, a la fonda Rigà. Carta excel.lent, tots els plats són bons, per anar-hi cada setmana. En conclusió, grup fantàstic, temps excel.lent, camins exigents però bellíssims, plens d’isards, converses i humor en tot moment, política que no falti, els temps que vivim ho fan viure intensament. Senglanassos, un plaer, quan vulgueu hi tornem.


Màgic.